Article del 3de8, 22 de març 2013

Hivernacle

Com diuen els vells pescadors, hi ha calma “txitxa” . En les polítiques municipals i comarcals, s’ha obert un paraigua que aixopluga les institucions del temporal que ens envolta i ja es va fent etern. A Calafell que es on em toca de més a prop, hi ha una calma, i un silenci  sorprenent. Paradoxa, una més, de la nostra vida política i social. La mare dels ous, és la CRISI.  Tothom s’ ha amagat sota la closca sense esma de treure les banyes, amb el bon sentit de la paraula. Ens plouen tota mena de calamarsades: Casos Gürtel, Bàrcenas, Urdangarín, família “Irreal”, Oriol Pujol, gravacions de grans dames de la nostra societat, desnonaments hipotecaris, primes de risc, retallades, rescats, etc... En canvi del municipi ni se’n parla. Els més crítics hem donat la sang, el veïnat, la ma a tòrcer. Aquelles queixes de carrers destrossats, d’obres públiques paralitzades, passeig sense acabar, han passat a la reserva. Fins i tot els funcionaris entomen les retallades sense xistar. A la comarca, ja no es parla del CIM, ni de la Vegueria pròpia, ni de la Nacional II,  ni dels abocadors. Només els lluitadors de sempre llancen les seves veus, però amb sordina. Res, tot com una bassa d’oli. A més, si hi sumem l’èxit apoteòsic del Vendrell en hoquei patins,(des d’aquí els felicito), l’ivernament comarcal és total.. A les corporacions locals els ha vingut un estiuet de sant Martí. Els alcaldes els veus cofois, com si en el seu interior hi hagués un relaxament de bonança. Pensen allò de “que duri, que qui dies passa”... i, si em permeteu, la frivolitat potser en el fons: “beneïda Crisi”. 

Article al Diari Baix Penedès 30/11/12

Cròniques d’anar per casa

Josep Mèlich

Post partum

He de reconèixer que a mi m’ha agafat en calçotets. A mi i a molts del veïnat. De les mil porres que s’han fet, a tota Catalunya, crec que cap haurà encertat aquest daltabaix que s’ha produït. Només cal mirar el tall de formatge de colorins per a veure que això ha estat una desfeta de CIU, la pujada d’ERC,  l’embranzida de C’s i la poteta el llop dels CUP.  Aquests són els trets més ressenyables de la contesa que acabem de viure; la resta es pot dir que era “cantada”.

Hem arribat a unes altures que la camama de que tots han guanyat ja és eufemisme ranci i rovellat. El que és un fet que no es pot apaivagar ni agafant un “cego” de gintònics, és que CIU amb l’Honorable Mas a les regnes, ha rebut una allisada per part dels catalans que ha hagut d’entrar per Emergències a la infermeria del Magèstic.

Però com que tampoc sóc qui per analitzar aquests resultats degut a que hi ha especialistes doctorats que faran treure fum a les tecles sobre el tema, intentaré focalitzar-ho cap al cau localista.

M’explico: la primera intervenció del Sr. Junqueras d’ERC, m’ha entusiasmat pel seu gran bagatge de realisme i la seva imatge de bonhomia, davant d’una locutora de TV3 que, per aquelles collonades del temps, el tallava constantment.  Amb brevetat i molt concís ha dit que una possible aliança amb CIU, passaria per un lògic negoci entre les parts. I ha concretat alguns dels punts   que s’haurien  de negociar. O sigui que al sr. Mas no li sortirà de franc la seva investidura pel que fa al seu futurible matrimoni amb ERC.

En l’apartat social ha apuntat alguns dels profunds desacords que hi ha entre ambdós partits: La política fiscal, les retallades , els impostos, en sanitat, en el tema de patrimonis, transmissions, atur, etc...Ha reconegut que hi ha un front comú de cara a l’anomenat “dret a decidir”, posant pel davant la intransigència del sine qua non de la Independència. Però ha matisat alguna cosa més, i aquí és on volia arribar. Un detall que per a molts serà nou perquè està molt amagat i passa desapercebut. Diu el sr. Junqueras que arreu de Catalunya hi ha molts pactes municipals amb el PP i que si CIU no els esmena,  no hi haurà res a fer, perquè “ aquells qui no accepten les nostres estratègies de cara a un referèndum, no poden pactar res amb nosaltres”. 

Ja veig que si algun calafellenc llegeix això, riurà per sota el nas. Sí, sí, a Calafell, CIU, amb el Sr. Olivella al davant, governa amb uns amics de pati (3), que pertanyen al PP. Ja ho sabíeu? Sí, però potser no ho recordàveu. Parlo de Calafell perquè és casa meva. Però n’és un exemple palès que pot eixamplar-se arreu  del territori. “Àngela Maria”, com deia un padrí meu: una possible negociació de Mas amb els partits independentistes d’esquerres, no serà un camí de flors i violes. Això és el que penso jo, però potser l’espifiaré com m’ha passat amb la porra electoral.

 

26 N

 Resultats de les eleccions per al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012
A molts catalans/es ens han agafat en calces i calçotets. Ha triompfat la protesta per la política de retallades i d'impostos. Desfeta de CIU o, potser millor, de Mas. Si el nou govern, amb les aliances independentistes, no convoca una consulta, referendum o com li volgueu dir, ben aviat, ja!, la cosa es desinflarà, es relaxarà i tornarem a ser on erem...
 

El debat de TV3 18/11/12

El debat de TV3 d’ahir a la nit va ser un acte funerari. Semblava que els candidats vetllessin un mort amb una cerimònia dirigida pel Pare Pellicer, pesat, sempre amb  la insistència del temps com si l'esperessin per a sopar. Això no ho he entès mai. La TV gasta

hores amb programes insípids i, davant d’un esdeveniment que hauria de ser important, com aquest, conta els minuts com si fossin perles cultivades. I el va ajudar la poca convicció dels candidats i candidata que no va despertar cap interès, malgrat l’autobombo del “trending topic” o com cony es digui. Perquè la lliçó de cada partit ens la tenim tant apresa que la podem cantar "de carretilla". Em sembla que si dura una hora més, ens adormim tots menys el presentador que, penjat al rellotge, volia enllestir aviat. Es podria fer un anàlisi més concís de cada candidat/a però no val la pena perdre el temps. Sort que això que van dir ahir només ho haurem d’aguantar quatre o cinc dies més. Com a conclusió i molt a vola tecla, he de dir que, al meu parer, el Sr. Pere Navarro s’ho hauria de rumiar i plegar ara que encara hi és a temps perquè la seva és una causa més perduda que la virginitat de la Caliquenyos. A la sra. Snachez Camacho, malgrat els raigs UVA, semblava que li petarien les venes del coll d’un moment a l’altre, per la tensió de la ràbia de veure una batalla perduda. El sr. Mas en va sortir reforçat (esperem que l'espantada del Mundo només sigui això: una espantada) perquè sap que controla la situació, i de forma un pel pedant, com sempre, s’ha irrogat el títol de patró de Catalunya. El sr. Rivera, molt nerviós, quasi irat, perquè tampoc ho veu clar, és capaç de tornar a despullar-se per atraure més vot femení. El sr. Junqueras, entranyable, com sempre, amb els braços de predicador, i la imatge com a pitjor enemic (no tothom te el xassís de George Clunny), defensant una causa que pot presumir de ser-ne l’abanderat original i històric. En Joan Herrera, correcte, xiuxiuejant, ploramiques, amb tota la semiòtica d’un antic seminarista, repartint arguments ètics i nobles però que pocs s’escolten. I, finalment, el sr. López Tena amb la Independència penjada com un home anunci, senzill com un pagès rialler i panxacontent que, per les seves idees i la consigna del seu partit, cau bé al veïnat, malgrat la manca d’experiència política del seu producte.

Crec que la crònica no es pot allargar més. Cal esperar i desitjar qe de les properes eleccions en surti un Parlament català que pugui plantejar, sense embuts, el dret a decidir.  

Obama 4 anys més

No sóc pro-ianqui. He criticat molt la seva política. Però he de dir que tenen la meva admiració i hem d’aprendre molt d’ells en quasi tot. (dic quasi). Ha tornat a triomfar un president negre. Una lliçó d’un poble que està pel damunt de les races, i de les creences. Un poble on, qui val TIRA ENDAVANT. I és un poble que només té 200 anys. Aquí estem ancorats en els prejudicis, els tabús i el racisme més caspós. És impensable, ara per ara , que acceptéssim un president àrab, xinès o equatorià (per anomenar algun exemple). Ens manquen molts plats de sopa (com deia la padrina) per arribar a la sola de la sabata dels EU. Felicitats OBAMA!!
Ser fidels a les nostres tradicions no vol dir ser reacccionaris ni fanàtics.

Ser nacionalistes, federalistes o  independentistes no vol dir estar tancats al món. Cal mirar i poder aprendre dels qui ens superen.

Sobre l'enquesta.

He de fer un aclariment sobre el tema de l’enquesta.

Hauríeu de separar els sentiments de la raó.

No es tracta de dir allò que voldríeu, sinó allò que penseu que pot passar, donades les circumstàncies especials d’aquestes eleccions.

Ja sé que és difícil separar el cor de la ment.

Penseu que, malgrat l’aparença d’unes eleccions al Parlament, aquestes són unes eleccions plebiscitàries i  La Camacho i tota la seva tropa ho saben; per això estan acollonits.

No votarem un partit, votarem unes forces que ens duguin o no  al Referèndum, a part del partit que guanyi.

És per això que pregunto per la majoria de CIU, perquè seria garantia segura (Mas està compromès) per aprobar una nova llei de consulta. Uns altres resultats ens durien a moltes especulacions de pactes i tripijocs entre totes les esquerres i CIU. No és hora d'analitzar això, ara i aquí. hem d'esperar esdeveniments.

No digueu què votareu, digueu què us sembla que passarà. M’he explicat? a veure qui encerta.

Tu hi seràs?

Avui proposo una enquesta que només durarà 14 dies.

Tinc la curiositat de saber quanta gent de la que entra en aquest bloc, assistirà a la macro manifestació de l'11 de Setembre. No tan sols els qui es manifestaran a la Plaça de Catalunya sinó també a cada poble i ciutat dels Països Catalans. No caldria dir que la votació és secreta. I encara que no ho fos, què?. No ens hem d'avergonyir de res.

Jo aparco, tu aparques, ell...

Avui surt a la premsa (Concretament Diari de Tarragona) que a Calafell hi ha un batalla aferrissada entre CIU i el PSC pel tema d’aparcament de cotxes dels membres del consistori en zones prohibides del municipi. Juguen com la canalla al "I tu què? " i en lloc de cromos es mostren fotografies d’infraccions de membres dels dos bàndols.

La reflexió que jo en faig és: qui de Calafell no ha aparcat en zona prohibida? Jo ja em poso al davant.

Dit això: amb els temps que corren, no creieu que hi ha quelcom més important que fotre’s els plats pel cap per un tema tant banal com el dels aparcaments? Direu això és molt seriós. Aleshores si tothom complís amb les lleis, això no caldria que sortís a l’escenari d’aquesta comèdia kamamera. Tothom, vol dir: Les autoritats, donant ordres, la Policia, fent-les complir i els ciutadans complint-les.

Després no us queixeu si hi ha blocs que se us tiren a la jugular. És que uns i altres feu mèrits suficients per a perdre tota credibilitat. Molt de parlar de canvi  d'"estil de fer política" i aquí encara no ha canviat res. Jugueu amb el mateix reglament encarcarat i prehistòric:  "Jo sóc el bo, tu el dolent", joc ras i puntada al cap.

Va, intentem-ho entre tots i no fem riure a la gent.

I tu què eh, eh, eh?

Ja comença el ball de bastons

Els cent dies

No sé qui va ser l’ànima en pena que es va inventar aquest tòpic dels  “100 dies” Em sona a guerra, a tragèdia (la dels 100 anys, la dels 7 dies o els últims dies de Pompeia). ¿Com es pot mesurar, valorar i jutjar la gestió de qualsevol polític  o col·lectiu governant, amb  cent dies? Si moltes vegades no es pot ni valorar la gestió de quatre anys. Però hi ha tantes frases lapidàries que ja hem arribat a un punt que no sabem escriure o parlar sense tirar de frases fetes.

Sempre he denunciat la poca credibilitat d’aquelles o aquells que escriuen sota el paraigua  de les sigles d’un partit o d’un càrrec. Els milions de caràcters amb espais que he llegit d’aquesta fauna m’han marejat. En els seus escrits hi ha la major concentració de paraules fàtues per mm2.

Cent dies de govern. Quina fal·làcia! Entre els primers dies de prendre possessió, celebrar-ho, omplir calaixos dels despatxos, canviar noms, provar el cul del setial, conèixer el personal i assistir a actes protocol·laris, es consumeix tot aquest període. I sí és a ple estiu, no cal dir res més. Això si parlem dels qui entren. Perquè si jutgem als qui es mantenen, ja entrem en un estat de surrealisme dalinià, que és el que té més conya.

Però clar, les criatures estan nervioses. Vull dir els qui formen el nou consistori. I han d’entaular les batalletes de sempre. Els veïns estem, de moment, per altres afers. Hem de fer recompte de l’estiu a veure que ens ha deixat la crisi al fons del calaix i a quan ens cobren l’IBI, si s’ha apujat l’aigua, l’IRPF o la llum;  si podrem anar a urgències, víctimes de la retallada o si trobem escola per a la canalla. A nosaltres els « cent dies » ens la “repampimflen”, com dei el meu amic i gran poeta, Albert Compte. 

A Calafell, que és el meu camp de maniobres, ja ha començat la batalla dels « cent dies ». Ha obert foc un regidor del PSC, el Sr. Robert, ara a l'oposició, en aquest mateix Diari. El màxim representant del patit que governa (CIU), Sr. Olivella, ja  l’ha respost des de la trinxera d’enfront. A veure per on aniran els següents trets.

Res de nou, tots malden per un “model de política innovador”. Un nou sistema més civilitzat, més proper al poble. Això del model de política llampant, fa trenta –cinc anys que ho sento. Una altra camama.

El Roto. El País

El nou model deu ser: tractar al contrincant de reaccionari:  fomentar la iniciativa la participació ciutadana(...) El senyor Olivella i per extensió, el seu equip de govern,  està ancorat i aplicant polítiques antiquades (...) Però Senyor Olivella, si vostè vol ser antiquat i reaccionari, jo no…

I el senyor olivella contraataca:

“vostè pot parlar-me de consens amb els veïns. El mateix consens amb el qual vostès van fer un POUM. El mateix consens amb el qual vostès van decidir instaurar el carril bici a Segur? (I segueix una llista de retrets).

Pregunto al sofert lector: Això no us sona? Això és innovar el model de política?

Ens volen fer riure. I si ho fem, s’ofenen.

Només els “indignats” ens podien demostrar o al menys fer albirar què és un nou model polític. Però ningú se’ls va escoltar.

El meu  model el tinc molt clar. Per això no m’he presentat mai a unes eleccions municipals. Duraria de Nadal a Sant Esteve. Un consens és: que els 21 regidors d’un ajuntament, facin pinya, que governin tots en equip, en assemblea, que vagin a fer un carajillo junts, de tant en tant, que s’apropin al poble, que no s’odiïn.  Que els de l’oposició (quan els toqui) no es quedin a casa el dia del Mercat Medieval o de qualsevol altre esdeveniment popular.…que no s’amaguin. On són ara? I que no plorin ni es cabregin i diguin “ara no jugo”, com els nens del pati, quan perden unes eleccions. Els 21 regidors del nostre ajuntament han de ser un grup d’amics que s’estimin entre ells i estimin al poble .

Això podria ser un nou model de política. Cura casolana, senzilla com una til·la. Aquesta monserga dels cent dies i aquest feix de frases demagògiques, i aquestes batalletes de l’avi dels Zipi i Zape, sí que són reaccionàries i tant antigues i demodés com el RoCkabilly. Per un museu de La Transició van bé aquestes batalletes de partits rancis i casposos; per a un segle XXI amb crisi i amb manca de solucions, fa falta gent sense naftalina.

Ressaca electoral

Pactem i que duri

Només cal veure els saraus que es munten cada any a l‘hora de formar els ajuntaments, per concloure, amb una evidència tan clara com que un ruc al sol fa ombra, que cal una reforma,  ja. Com demanem els indignats, s’han de girar molts mitjons i un d’ells, potser dels més prioritaris, és la llei electoral. La política de pactes ha esdevingut un exercici vergonyant que no es pot lligar per enlloc. Com que les majories absolutes, pràcticament no existeixen, el mercadeig dels pactes està a l’ordre del dia. És l’exaltació de d’hipocresia i dels interessos més baixos dels partits polítics. A Calafell els socialistes, han pagat, en part (hi ha altres motius), les conseqüències d’ un pacte que jo, en el seu temps, vaig titllar de fastigós i em va costar ser considerat quasi “persona non grata”. Hem passat quatre anys amb  els partits del govern esmicolats i amb molts regidors al sac dels no adscrits. No es pot posar el setial ni la vanitat personal al davant de l’interés del poble. Ni podem viure tota una legislatura fent campanya electoral. I és que tots els partits , quasi sense excepcions, han “pecat”, una hora o altra, fins a extrems esperpèntics. Al Vendrell, enguany, han hagut d’esprémer fins l’ultima gota, in extremis, la coherència, per no provocar un daltabaix popular. Fa uns quanta anys, a Calafell ens vam trobar amb un alcalde saltimbanqui, la jugada del “trànsfuga”, la venda al millor postor, com si encantéssim el peix. A Tarragona, sense anar més lluny, CiU ha fet aquell exercici de “donde dije digo, digo diego”, abaixant-se els pantalons amb l’excusa d’una “excepció”. I no acabaríem mai.

El mal és el que em temo, que la gran moguda dels indignats, no passi de ser una “acampada”. TOTS els partits polítics ho esperen així. Quatre anys parant la mà i després ja en parlarem.

M'ha complagut molt gratament el propòsit de canvi d'intencions per part del PSC de Calafell anunciat pel seu portaveu. La meva sorpresa ha estat que en el seu discurs hi ha moltes coincidències amb el que jo exposo en l'article.

El PSC, malauradament ha hagut de ser "decapitat" (No van presentar ni candidat a l'alcaldia), per fer aquestes declaracions, que des d'aquí comparteixo. Les considero un bon examen de consciència A veure si ens anirem entenent tots plegats, a veure...

Una vegada més dono les gràcies al Blog de Segur de Calafell per la seva feina i em prenc la llibertat d'emprar les seves imatges.

El Jordi es retira

M'he pres la llibertat de "robar aquesta gravació del bloc de Segur de calafell
No calen comentaris.
Jordi que tinguis molta sort.

Última hora eleccions 22M

Resultats a Calafell

CIU guanya les eleccions amb 8 regidors, PSC és la segona força amb 7 i PP i UAM empaten a tres. Encara no és oficial però quasi es pot assegurar que CIU  (Joan Olivella) governarà amb el suport del PP (Olga Elvira).

La nostra enquesta no ha fallat

Ja he votat

 

Us he de dir que ho he fet com un acte tòpic, reflex (no reflexiu), rutinari; hereu de les consignes de la meva  inefable generació que va lluitar per poder acudir lliurement a les urnes i parir aquest avort de Democràcia. Però ara, quan ja he comés el "pecat", em sento un ésser manipulat, bajanet, ruc, "jilipolles" i no sé quantes coses més.  Estic avergonyit. No em pregunteu per què, no us ho sabria dir.  

La jornada de reflexió no m'ha servit de res. He votat per interès personal, per revenja, contra la meva ideologia...Mireu si sóc imbècil!!

El meu cor està amb els que demanen la "Democràcia real" però no he tingut collons de presentar-m'hi. Sóc un podrit burgès.

Sonet de la campanya

I després de la imatge, la literatura. El meu sonet de la campanya electoral

Campanya electoral

Aviat ens cridaran a Sometent
i omplirem de vots la guardiola
amb els noms dels aspirants a la cassola
d’aquest gran àpat de l’ajuntament.

Abans haurem sofert el patiment
de contemplar els rostres, sorgits com la verola,
empastifant el poble amb manta banderola
i eslògans que demà s’endurà el vent.

No t’hi capfiquis, amic meu i mira enlaire.
Veus que bonic el paperam multicolor?
Tu fes com jo i no t’encaparris gaire

per què les coses agafen aquest caire.
A mi em consola imaginar el favor
que fan a les impremtes o al drapaire.
                                                @Josep Mèlich

Eleccions Municipals 22-05-011

La Llista de Calafell

 Aquestes són les llistes que es presenten per Calafell i els seus caps corresponents. No, no ens hem equivocat, encara que ho sembli. Hi ha hagut algun saltimbanqui.

Partit dels socialistes de Catalunya(Psc-Psoe) Jordi Sánchez

Convergència i Unió (CiU): Joan Olivella
Partit Popular (PP): Olga Elvira
Esquerra Republica de Catalunya (ERC): Lluís Sant
Iniciativa per Catalunya Els Verds (ICV): Jordi Álvarez
Agrupació Democràtica Municipal de Catalunya (ADMC): Rosa Maria Olivés
Agrupació Nova Empenta Municipal Independent (ANEMI): Pilar Carbó
Unió i Alternativa Municipal (UAM): Josep Parera
Nova Iniciativa Calafell (NIC): Carles Rion
Plataforma per Catalunya (PxC): Pedro Arias
Vía Democrática (VD): Miriam Muñoz
Ciutadans (C's): Giancarlo Ivo Tosi

Si voleu podeu votar en l'enquesta, naturalment, el vot és secret.

Mitings no

Conferències

La campanya electoral no comença fins el maig, en teoria. Però, a la pràctica, ja fa temps que està engegada. Com que encara no és temps de mítings, els nostres candidats s’han inventat l’eufemisme de les “Conferències”. Això és nou. Fins ara es deia: Conferència Telefònica, Conferència de Ginebra, Conferència de premsa, Conferència Episcopal, Conferència cultural, social, científica , Conferència col·loqui, etc.. Però mai s’havia emprat el terme “conferència” per a disfressar un míting. Doncs sí, ara s’ha posat de moda. A Calafell, en cosa de dos o tres dies, els  líders dels partits principals del municipi han celebrat conferencies.  Vaig assistir a la del Sr. Alcalde que, per cert, fou molt concorreguda. Els comentaris, al sortir eren de l’estil “El què m’esperava: un míting” .No sé si tothom s’ho esperava. Jo que sóc força ingenu, per no dir il·lús, em pensava que el conferenciant m’oferiria una tesi de com s’ha de governar un municipi, una exposició d’experiències i consells per a aquells qui es volen introduir al camp de la política municipal, una lliçó mgistral, en definitiva. I no va ser pas així. Ens va engegar un catàleg d’obres començades, alguna mig acabada i d’altres per començar. Cap al·lusió a l’autocrítica, a les mancances, ni cap col·loqui, ni peu a cap comentari; un míting, així ras i curt. Tot fantàstic : Calafell un paradís, un oasi al mig de Catalunya, amb una gran projecció internacional. Fins i tot amb apoteosi final de la presència a l’escenari del seu equip de govern. Ara, quan el trobi li diré: “Sr. Alcalde això s’avisa”. Escamat, no vaig assistir a la “conferència” de l’oposició, no fos cas que m’etzibessin  un altre míting.

Alerta doncs, per a navegants de “conferències”.

J. Mèlich (Article de premsa)

"Banejar" una mica

Resulta totalmente imposible gobernar un pueblo si éste ha perdido la confianza en sus gobernantes.

Confucio

 La dictadura es el sistema de gobierno en el que lo que no está prohibido es obligatorio.

Enrique Jardiel Poncela

Gràcies a la llibertat d' expressió avui ja es possible dir que un governant es un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc. 
Jaume Perich

El facebook ha desplaçat els blocs personals. Al menys en el meu cas. Participo activament en diverses comptes de facebook i no em resta temps per treballar en el bloc.

Per què? Crec que això té una resposta fàcil. La seva immediatesa. Les rèpliques es propaguen com un llampec, sense entrebancs de contrasenyes ni autoritzacions. Fill del facebook, el twitter, ja  és la quintaessencia de la comunicació espontània. Tu pots “penjar” cada minut de la teva vida i el llegiran milers de persones..

Tots sabem que en els esdeveniments més recents de la desfeta de les dictadures del nord d’Àfrica aquestes cadenes anomenades socials, han estat claus a l’hora de la informació dels esdeveniments.

Els blocs i les webs personals, tenen, en contrapartida la virtut de la reflexió i l’opinió sobre els productes informatius o, simplement, d’entreteniment, sigui filosòfic,  literari, esportiu, etc. El que jo ara estic fent no és viable en el facebook, i encara menys en el twitter.

Reconec que m’he passat massa cap a aquests sistemes de comunicació; perquè jo sóc més crític que informatiu. Les notícies arriben d’arreu,  per tant, prefereixo donar la meva opinió que, simplement repetir allò que ja tothom sap.

Ara, els polítics han descobert las rets socials i hi han entrat. S’acosten les eleccions i s’han de deixar veure. Els qui manen, per conservar el setial i els qui volen manar, criticant i presentant programes i actes, de cara al maig.

Cenyim-nos a Calafell.

Brometa del Tothosap al Diari Baix Penedès, assignant-me un protagonisme exagerat.

Ens limitarem a comentar els dos comptes de facebook de les forces vives de Calafell: El del Joan Olivella( iniciat fa un parell d’anys)  i el del senyor alcalde Jordi Sánchez (més recent.)

No cal perdre el temps dient que són dos llocs polítics. És normal. Per tant, no poden tenir el tractament que té, per exemple el meu mur. El sr. Alcalde  va directe al gra de la propaganda que, encara que sigui en tercera persona del plural, és per fer auto- bombo de la seva actuació: “Calafell va bé”. Actes esportius, socials culturals, inauguracions... El sr. Olivella també ens mostra les seves activitats amb actes d’arreu de Catalunya, sempre amb el CIU de bandera i proclamant “Calafell no va bé”.    

Fins aquí res a dir, lògica pura i legítima, que els veïns ens sabem de memòria. Se’ls ofereix un mitjà modern per vendre el producte de forma gratuïta i ells l’aprofiten.

També cal afegir que cada un del esmentats, tenen la seva claca que els riu les gràcies i magnifica la seva obra, fent clic a la maneta del “m’agrada” o amb comentaris de la més pura adulació.

Però el malestar els arriba quan algun “pallús”, “cenizo” (sic) com jo, hi fica el nas amb esperit crític (en el meu cas, respectable i constructiu). Aquí és quan el sistema trontolla. Hi ha una petita diferència: Al qui  governa actualment, les crítiques són per als seus fets, la seva gestió, la seva responsabilitat. En canvi, el cap de l’oposició només pot ser criticat pels seus projectes, les seves idees i els seus programes, coses intangibles, encara.

Després hi ha les actituds. Un conte de facebook, es pot manipular còmodament. Si algú molesta amb impertinències, se’l pot esborrar (“bannejar”) i llestos. Aquesta eina és necessària, si s’usa racionalment,: Hi ha gent que insulta ofèn o calumnia. I això és lògic que es pugui evitar. Ara bé, moltes vegades el poder bannejar algú s’empra per censurar i això ja són figues d’un altre paner. Fa poc he estat partícip d’una polseguera que s’ha aixecat en el fazebook del Sr. Jordi Sánchez. He dit partícip, no protagonista. Va sortir un missatge on el sr. Alcalde comentava l’obertura d’un nou comerç i alabava el fet dient que era una valentia obrir en temps de crisi.

Jo vaig bromejar amb un comentari: “Pobres innocents” referint-me als propietaris del negoci i, més avall, vaig dir que al meu carrer hi ha 7 ó 8 locals tancats. A rel d’això es va desencadenar un allau d’entrades , un debat entre contraris i detractors de l’alcalde que va degenerar en desqualificacions impensables i missatges absurds.
Aquí en podeu veure una mostra , cap l fons de la pàgina amb missatges banejats inclosos. 

http://www.facebook.com/profile.php?id=100001933268561


Es va dir que aquell no era lloc per criticar ( quan l’alcalde, poc abans, havia comentat que el facebook era un espai ideal per a la crítica, l’opinió i el debat). I, naturalment, algú va respondre que “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”. El Sr. Sáchez no ha donat gaire la cara, però ja té qui ho fa per ell. Aquí van entrar en escena uns comentaris desafortunats del seu delfí Ramon Farré, mossegant a tort i a dret. Es van esborrar missatges , hi va haver al·lusions ( a mi, especialment) ofensives i tota mena de comentaris agres i fora del fil del primer missatge. Embolica que fa fort.

I és que encara no hi ha cultura democràtica. Qualsevol comentari es pren com una ofensa. Si dius que el teu carrer està en males condicions, no et responen en concret sobre el carrer. Se’n van per les bardisses i diuen que ets un populista i un demagog. Si preguntes quan s’acabarà el passeig Marítim, tots muts, surten els aduladors del poder i diuen que el que hem de fer és vigilar les rates a casa nostra , Aquesta és forta eh?  En fi, que als qui critiquem o demanem explicacions ens diuen manipuladors i intoxicadors. Aleshores surten frases del subconscient d’alguns, amb mala bava : “Tant de bo poguéssim banejar una mica el municipi”, frase amb el més pur estil gadafià del Sr. Ramon Farré. Ell que es va presentar en un ple amb la boca segellada, demanat llibertat d’expressió radiofònica, ara resulta que vol posar l’esparadrap als qui no estan amb ell.

No entenc aquestes actituds; un comentari com aquest: “Al meu carrer hi ha 7 ó 8 locals buits” que és una evidència i que no culpa a l’ajuntament sinó  la crisi, va degenerar en un allau d’insults i improperis, parodiant el més pur estil del Sálvame de Luxe.

Demanaria tranquil·litat, que les eleccions són a dos mesos vistes, no es posin nerviosos. Aleshores, el poble serà finalment qui “banejarà” a qui convingui. I si ens toquen els mateixos, serà perquè el poble ho vol així.

Nosaltres com sempre, ensopegant pels carrers destrossats, entre cagades de gos i pilones bètiques.

“Amen”

Enquesta tancada

Jordi Sánchez                                6 (10%)
Joan Olivella                                22  (36%)
Josep Parera                                 1 (1%)
Romero                                        5 (8%)
Carles Rión                                  2 (3%)
Joan M. Triadó                            1 (1%)
Cap d'aquests                             23 (38%)

Vots fins ara: 60
S'ha tancat la votació

Hem tancat l'enquesta amb els resultats que podeu repassar aquí damunt.
Els 60 visitants d'aquest bloc han elegit com a millor candidat, entre els proposats, a l'alcaldia de Calafell, el Joan Olivella.
Hem de ressaltar que 23 dels seixanta votants no accepten cap dels candidats proposats. Deuen ser la gent escamada dels nostres polítics.

Crònica d'una victòria anunciada

 Així ha quedat l'espectre polític català:

En total 135 escons

En una primera mirada, abans de 24 hores de "digestió", només es poden ressaltar evidències: El "bitzac" que han rebut Montilla i cia. és espectacular, com un directe de l'Urtain dels seus bons temps en tota la barrada. També un bon avís per a navegants : Les dretes tornen i amenacen.
I una nova positiva: Haurà de governar un de sol, ( amb matisos) sense equilibris de tripartits i pactes interessats i vergonyants. Això ja m'agrada més.
Al Mas i la seva federació, ara els ve "el cagar de maig" com diem per aquí. És qüestió de trempar la "vareta màgica" de la que tant presumia. Ara que no ens vingui que no l'ha trobada.

 

Hem enviat el PxC a pasturar i els Ciutadans estaran quietets. Sorpresa del Laporta (L'ombra del Barça és allargada). Ni ell s'ho creu. I al Carretero a sus "carretas". Esquerra i Iniciativa com dos bessonets que paguen les seves entremaliadures i frivolitats de tripartit (la cabra pels seus pecats...).

I per avui ja n'hi ha prou.

Esperem esdeveniments esperançadors, amb permís de la mare Crisi i de l'UE.

Bones festes!!

Fonts:

http://www.vilaweb.cat/

http://higiniherrero.wordpress.com/2010/11/26/resultats-eleccions-al-parlament-de-catalunya-2010/

El temps polític

  

La frivolitat al poder

Com podeu veure el calendari del frare no falla mai. Tant si és temps meteorològic com si és temps polític.

A Calafell ho tenim "revolt" com assenyala el caputxí. Ara, quan s'acabi el batibull de les eleccions que avui "reflexionem", començarà la nova campanya per escalfar les butaques de la Casa de la Vila. Com podeu veure en la nostra enquesta particular el que té més números de la grossa municipal és l'Olivella. Encara que hi ha un 40 per cent a qui no li agrada cap dels proposats.

Aquí tot s'hi val.

En aquesta campanya que ara hem cremat, s'han donat els fenòmens exponents de la nova era política. Amb vídeos de "marcianitos", clips eròtics i pseudopornogràfics. Això ha canviat, però només en els aparadors. Els protagonistes són els mateixos i la seva política és cada dia més casposa, amb lleis electorals obsoletes i interessades.
Pel que fa a casa nostra, hem de ressaltar  l'actuació del schowmen que ha sortit de l'armari polític i ha aparegut de forma explosiva, posant-se a "la page", i  com aquell Ruiz Mateos disfressat de Superman, ell surt de xèrif Luky Luke i ens tracta de "Jodidos" com si fóssim els Dalton.  Això és bo, al menys riurem per no perdre el costum a Calfell.
Encara que en  el món faranduler de la política, això no és pas nou. Tenim l'exemple recent de la CORI de Reus on el Santmaria, "Elvis" post modern, causa estralls en la capital del Baix Camp. I la ja clàssica Cicciolina que va introduir al parlament italià el morbo eròtic del seu mamellam entre l'antiquada política romana.


 


Endavant J.R.M.C. a veure on arriben les teves elucubracions i si no assolin un bon govern municipal, al menys "fliparem" amb "canutos" de Romaní ... Ara, això sí que t'ho demano, no se t'acudeixi fer com aquell dels Ciutadans X C (?) i córrer en pilotes pels nostres carrers; podria ser  dramàtic.


                 La parlamentària Italiana Cicciolina