dissabte, de març 23, 2013

Article del 3de8, 22 de març 2013


Hivernacle

Com diuen els vells pescadors, hi ha calma “txitxa” . En les polítiques municipals i comarcals, s’ha obert un paraigua que aixopluga les institucions del temporal que ens envolta i ja es va fent etern. A Calafell que es on em toca de més a prop, hi ha una calma, i un silenci  sorprenent. Paradoxa, una més, de la nostra vida política i social. La mare dels ous, és la CRISI.  Tothom s’ ha amagat sota la closca sense esma de treure les banyes, amb el bon sentit de la paraula. Ens plouen tota mena de calamarsades: Casos Gürtel, Bàrcenas, Urdangarín, família “Irreal”, Oriol Pujol, gravacions de grans dames de la nostra societat, desnonaments hipotecaris, primes de risc, retallades, rescats, etc... En canvi del municipi ni se’n parla. Els més crítics hem donat la sang, el veïnat, la ma a tòrcer. Aquelles queixes de carrers destrossats, d’obres públiques paralitzades, passeig sense acabar, han passat a la reserva. Fins i tot els funcionaris entomen les retallades sense xistar. A la comarca, ja no es parla del CIM, ni de la Vegueria pròpia, ni de la Nacional II,  ni dels abocadors. Només els lluitadors de sempre llancen les seves veus, però amb sordina. Res, tot com una bassa d’oli. A més, si hi sumem l’èxit apoteòsic del Vendrell en hoquei patins,(des d’aquí els felicito), l’ivernament comarcal és total.. A les corporacions locals els ha vingut un estiuet de sant Martí. Els alcaldes els veus cofois, com si en el seu interior hi hagués un relaxament de bonança. Pensen allò de “que duri, que qui dies passa”... i, si em permeteu, la frivolitat potser en el fons: “beneïda Crisi”.