Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

dilluns, gener 28, 2008

Bon cinema

"Expiación"



Aprofitant uns dies de lleure, abans d’iniciar el segon semestre de l’UOC, farem una mica de “pati” i aprofitaré per assajar de cronista cinematogràfic i teatral.
Aquesta setmana he vist la pel·lícula Expiación (Má alla de la pasión). Si feu clic damunt del nom o l’imatge en tindreu més informació.
Ja us dic per endavant que és una pel·lícula recomanable. Entre tanta violència i tant Surround, que és el pa de cada dia en el cinema actual, passar un parell d’hores en aquest oasi és molt reconfortable.
Es tracta d’un film anglès amb tots els ingredients que conté la filmografia d'aqueslles terres, d'un segell inconfusible: Bona fotografia, excel·lent vestuari, grans actors, una ambientació exquisida i una música d’una gran bellesa.
Tant la pel·lícula, que ja ha guanyat el globus d’Or, com la banda sonora, i algun dels seus actors, crec que estan nominats per als Oscar.
No m’estendré gaire amb la fitxa tècnica, que teniu a l’encalç per Internet o en aquesta mateixa pàgina. El que sí vull remarcar és l'excel·lent interpretació de tot el repartiment, especialment, l’exquisita presència de l’actriu Keira Knightley (nom complicat), amb la seva bellesa i serenitat que corprenen, i el breu monòleg final de Vanesa Redgrave, lluint les belles arrugues del seu rostre, i els seus ulls blaus penetrants, en uns primers plans sensacionals. També hi ha l’aparició d’una jove actriu que ha estat tot un descobriment, es tracta de Saoirse Ronan en el paper d’una adolescent misteriosa que assoleix moments d’alta qualitat interpretativa.
Com que us aconsello que l’aneu a veure, no donaré gaires detalls de l’argument. És la història, millor dit, la saga, d'una família benestant dintre de la qual, un esclat de passió provoca una sèrie d'esdeveniments que torcen el destí de tots els seus membres. Gelosies, que arriben a ser violentes, penediments, venjances, el dolor de la guerra i l’expiació.
També té els seus peròs, com tota obra d’art. Jo crec que, malgrat els retrets que se li puguin fer al film de Joe Wright (Orgullo y prejuicio), les seves virtuts els fan callar.
Y per acabar, ressaltar, amb nota, la banda sonora de Dario Marianelli. Amb un estil de tall clàssic, entre la s’infonia i la música minimalista de piano; amb l’originalitat del so d’unes tecles de màquina d’escriure que remarquen els moments “especials” de la història.
Si la veieu en parlarem .
Les dues grans actriuus Keyra Knightley i Saoirse Ronan, en un moment del film. Fotos baixades de http://www.imdb.com/

dijous, agost 02, 2007

Les dames del cinema.



"Encara que els meus ulls
no puguin veure aquest pur esclat
que en la meva joventut m’enlluernava.
Encara que ja res pugui retornar-me
l’hora del resplendor de l’herba
de la gloria de les flors,
no ens hem d’afligir.
Perquè la bellesa sempre subsisteix en el record."

(William Wordsworth).

(Fragment del poema que llegeix la NatalieWood en la película L'Esplendor de l'herba)



El rostre més serè que mai he contemplat. La coneixeu?

Quina és la vostra preferida?
Feu clic a aquest enllaç i la podreu trobar.

http://www.youtube.com/watch?v=vEc4YWICeXk




***************************************************************

dimecres, juliol 18, 2007

La frase de la setmana

Si heu entrat en aquest blog per la via de la web http://www.elmelich.com/, haureu vist que cada setmana (més o menys), inserto un refrany i una frase a l'encapçalament.
Per als qui no l'heu visitat, reprodueixo la frase aquí perquè penso que és molt adient als comentaris i rèpliques que s'han fet per aquí, aquests darrers dies:

"No tens enemics? Es que mai no has dit la veritat o estimat la justícia "
(Santiago Ramón i Cajal)




Santiago Ramón y Cajal (feu clic) neix el dia 1 de maig del 1852 a Petilla de Aragón (Navarra).
El 1906 rep el premi Nobel de Fisiologia i medicina.
Va descobrir la polarització dinàmica de les neurones i va dibuixar per primera vegada la "Textura del sistema nerviós de l'home i dels vertebrats.
Mor a Madrid el 17 d'octubre del 1934.
La seva biografia es pot admirar en una magnífica versió cinematogràfica "Salto a la glòria" interpretada magistralment per Adolfo Marsillach i dirigida per León Klimovsky.

Diuen que era un home molt humil i introvertit. Es va passar gran part de la seva vida tancat en el laboratori, treballant sol.
Hi ha una anècdota que il.lustra el seu tarannà, escenificada en la película: És al llit amb la seva dona i a les tantes de la matinada, truquen per entregar-li un telegrama urgent. Ell el llegeix i es torna a ficar al llit. La seva dona, mig endormiscada, li pregunta de què es tracta. Ell li respon " Lo que nos faltaba. Me acaban de conceder el Nobel".
Quina enveja més sana li he tingut sempre a aquest home. Pobre de mi.