Les lleis hi son. I cal fer-les complir. L’essència de governar és fer complir les lleis. Avui tenim aquesta estructura administrativa: Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat, Consell comarcal, mentre no siguem Vegueria i, finalment, Govern Municipal. Potser perquè hi ha tants manaires, és perquè no ens aclarim. A Calafell, ens ha tocat pertànyer, al sector turístic. La nostra collita és la invasió de carn de platja. I totes aquestes administracions saben que les zones turístiques, temporalment, són formiguers de gent que requereix uns serveis. Res a veure amb la resta del territori. És pot il·lustrar en casos tant propers com l’Alt i el Baix Penedès que, en aquest tema, no tenen res en comú. Aquells que legislen han d’aplicar unes lleis per a cada sector. 
Banyista de Botero
Dia 1 de Maig. Aquest any amb un pont de 4 dies. Calafell rep un allau de visitants que envaeix la platja i els carrers. El caos ha estat servit. L’ajuntament va passar una nota als comerços indicant que s’havia de tancar. Una llei és una llei. Però a Calafell una llei és una carícia per als “guilandos”* . Tot un espectacle. Bars oberts, forns i pastisseries oberts, botigues de queviures tancades; cadascú va fer el què va voler. Total, una imatge ridícula del Calafell amb “marca turística” que volem presentar.
Si se sap que quan la resta del país fa festa, els municipis com el nostre han de treballar més que mai, per què aquestes ordres surrealistes i aquesta anarquia? S’ha de legislar, sí, però amb criteri. I si “els de dalt” ignoren les peculiaritats del litoral turístic, els ajuntaments “des de baix”, que coneixen de què va el tema, han d’imposar la seva autoritat, tenir el seu reglament i fer-lo complir. “O tots frares o tots capellans”, com deia la padrina.
J. Mèlich
* En alguns indrets guilando és refereix, figuradament, als collons.
Article publicat al 3 devuit (El pilar) 16/05/08
o parent, vosaltres heu estat víctimes d’un destí despietat que molt pocs han patit. Hi ha hagut un dia nefast, que mai oblidareu, ni tampoc ningú dels que us estimem, el dia de la pèrdua del vostre Marcel·lí que també era el nostre.
Heu assistit a moltes festes com la que us oferim avui i que heu de celebrar-la amb molta alegria. Hi ha molt poca gent que puguin fer-ho, després de 50 anys. I precisament avui no podem oblidar una coincidència festiva. Ara fa 50 anys el Tòfol i la Maria no us van poder acompanyar a l’altar. Estaven atrafegats amb l’enrenou de l’arribada del Joan. La criatura es va entossudir en arribar al món el dia que us casàveu. Això vol dir que el nen de la “pasteleria” Andreu avui celebra també el seu aniversari. No direm quans en fa, guardarem el secret. Però també brindarem tots per celebrar-ho. Joan, per molts anys!
Escolteu-lo
Pel pujol
on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant
grop i llevant,
hi trobareu una olivera.
Ja fa molts any
sels seus afanys
amb ella un home va fer créixer.
Diu que eren centarbres al vent
l'orgull d'aquell
que els va fer néixer.
Senyor, no en té
i cap jornaler
s'acosta a esporgar
el seu ramatge.
Sola, va fent
de vent a vent
feliç de ser lliure i salvatge.
No li fa por
si a la tardor
una gelada la despulla,
i sempre en té prou
amb el que plou
per netejar les seves fulles.
Sempre és allí...a la vora del camí
oferint-vos la seva ombra.
Ho dóna tot
a tothom, què més es pot
demanar a una vella soca.
Quan neix un fruit
és tan petit
que ni els ocells gosen picar-lo.
Pensant, potser
que és el darrer,
el darrer fruit i cal mimar-lo.
Ells cada estiuf
an el seu niu
al damunt de qualsevol branca.
I l'arbre vell
sent així amb ell
néixer la vida d'una branca.
I així va fent
de vent a vent
esperant que qualsevol tarda
algú vindrà,la tallarà
i a bocins anirà cremant-la.
Pel pujol
on surt el sol
cada matí
de primavera
desafiant
grop i llevant,
es va morir una olivera.
No tenen remei, ja podem predicar. Els partits polítics estan ancorats en un sistema rovellat, antic i caspós de fer política i s’entossudeixen en seguir així.
No comprenen que a les urnes cada vegada hi va menys clientela. Potser ho volen així. Al cap i a la fi, amb el sistema electoral vigent, poden fer les seves bretolades pactistes sigui quina sigui l’abstenció.
M’explicaré: Tinc a les mans el pamflet que ara es titula CALAFELL i que com sempre (mani qui mani) no és altra cosa que un inventari de propaganda del govern de torn. Ara els socialistes, abans els de CIU, mostren les grans obres que es duen a terme al municipi amb gran despesa de fotografia de paper de qualitat i d’autocomplaença bavosa. Si els veïns ja les veiem i les “patim” les obres que es fan.
Però no és aquí on anava. Volia, simplement fer notar que, ja que es fa aquesta despesa desmesurada (tot i no tenir ni un duro), es podrien dedicar, als partits que són a l’Ajuntament, un espai més ampli per exposar les seves propostes.
Però no, només se’ls dóna una pàgina per a 5 partits que han d’imprimir amb lletra de prospecte, farmacèutic.
De què té por el poder? A sr destronat? No, home no. Que aquí no es menja a ningú, que els altres partits no us faran cap mal.
I per a fer retrucar timbals de circ, arribem a l’article del PSC.
Diuen que no hi ha ni un duro (5pts.+o- 0’03 €). I es queden tant tranquils. Diuen que van trobar la caixa buida i a més uns números vermells esparveradors. Quina barra.
La primera mesura que van endegar va ser ”actualitzar-se” els sous. (Pobrets). Com poden presentar aquestes galtes al veïnat sense que ningú els hi trenqui?
Membre de l'ajuntament al final de la Legislatura
