Jo aparco, tu aparques, ell...

Avui surt a la premsa (Concretament Diari de Tarragona) que a Calafell hi ha un batalla aferrissada entre CIU i el PSC pel tema d’aparcament de cotxes dels membres del consistori en zones prohibides del municipi. Juguen com la canalla al "I tu què? " i en lloc de cromos es mostren fotografies d’infraccions de membres dels dos bàndols.

La reflexió que jo en faig és: qui de Calafell no ha aparcat en zona prohibida? Jo ja em poso al davant.

Dit això: amb els temps que corren, no creieu que hi ha quelcom més important que fotre’s els plats pel cap per un tema tant banal com el dels aparcaments? Direu això és molt seriós. Aleshores si tothom complís amb les lleis, això no caldria que sortís a l’escenari d’aquesta comèdia kamamera. Tothom, vol dir: Les autoritats, donant ordres, la Policia, fent-les complir i els ciutadans complint-les.

Després no us queixeu si hi ha blocs que se us tiren a la jugular. És que uns i altres feu mèrits suficients per a perdre tota credibilitat. Molt de parlar de canvi  d'"estil de fer política" i aquí encara no ha canviat res. Jugueu amb el mateix reglament encarcarat i prehistòric:  "Jo sóc el bo, tu el dolent", joc ras i puntada al cap.

Va, intentem-ho entre tots i no fem riure a la gent.

I tu què eh, eh, eh?

Semiòtica electoral (2)

Seguim amb les imatges . De les més de mil paraules que provoquen només vull un titular.

                                                                       Figura 6

                                                                      Figura 7

Semiòtica electoral

                                                                           Imatge nº 1

                                          Imatge nº 2                          

                                                       
                                                              
                                                                          Imatge nº 3

                                                                          Imatge nº4

                                                               
                                                                         Imatge nº 5

Poseu titulars a les imatges. Jo les presento sense comentaris. Quines sensacions us provoquen aquests signes?. Tant conscient com inconscientment. És una juguesca per diferenciar la litúrgia vella,  rancia, encriptada, casposa, del l'estil de les campanyes  electoral que "patim" cada dos per tres.

Podeu escriure els vostres titulars al meu facebook, http://www.facebook.com/home.php?#!/profile.php?ref=profile&id=1239183098s i jo els traslladaré aquí. És per facilitar la maniobra.

 Gràcies

Calafell musical

I seguim. 
Ara una cançó dedicada al "poder" en general. I com que a Calafell també hi ha es seus manaires, doncs els  dedicarem aquesta bella composició de'n Serrat. Retrata fidelment el que jo sento per als qui avui "encara ens governen".

I , seguidament, una mica d'acció.
Aquesta cançoneta de l'Antònia Font per a aquells candidats que es presenten en les 12 llistes electorals a les municipals del 22 de maig a Calafell. Per a mi, la majoria són extraterrestres.

Calafell musical

M'he animat i per fer moure una mica el corralet muntarem un Calafell musical que us pot agradar.

És una mena de clip preelectoral que el poble presentarà per a fer les delícies d'alguns polítics. Comencem pel number ONE.

En el Punt diari el Sr. Sànchez diu:

“No és l'últim cop que em presento, em sento bé físicament i intel·lectualment, i hi ha Jordi per estona”

Entra la música i el Sr. Alcalde agafa el micro i ens recorda: 

 

 

 

Seguidament i sense deixar acabar els aplaudiments, un home amb un cert aire tristoi i  amb signes de derrota arrenca amb un tango desconsolat. És el Parera que preveu en l'oritzó núvols de mal averany i plora MUuuuuuuuAmmmmmmmmmmM 

 

 

Entra el cor del poble, surt la veu d'una veïna que li canta al Parera

De sobte apareix el Nostre amic Rión mudat, com sempre, i sona aquesta cançó tant popular entre els nostres avis (No us perdeu l'estrofa de la bufanda):

Entra en escena el Romero que ja no sap on és i canta desencaixat:

Encreuats una mica polítics

A veure si us en sortiu. Va que m'ho he currat Si m'envieu la solució a famelbol@yahoo.com tindreu un bon premi (paraula)

Horizontals:

1) Darrera hi ha Solsona. Les dues primeres.

2)  Partit polític, diuen que hi van. Damià Tort

3)  Regidor flautista. Eva la donà a Adam i aquest va picar com un passerell.

4) (Al revés)  A Calafell es fa la del Mar i ara es farà la del Terròs, per no ser menys. Per una bona llaurada ha de ser ben dret.

5)Una creu i un cavallet. La inicial del meu cognom. Molts no la saben fer en un got.

6) Estava. (Al revés) Regidor, rei dels saltimbanquis.

7) Una P amb crossa. Un. Alguns li diuen Poyatos.

8) Les dues primeres. Entrant a Reus. Cap de mòmia. Partit polític nou de gent vella.

9) Voldria ser el nou alcalde.

10 Abans del "Cumplido". Angle recte. Zero

Verticals:

a) Siga-saga. allò que ha de comprar el Mèlich. Creu.

b) Un cavall de collir olives. (Al revés) estranya. Boletin oficial del estado.

c) (de baix cap a dalt) s’estima el ferro. Quina pupa! Lola   Rodríguez.

d) (De baix cap a dalt) en general, un bolet. Riu en castellà.

e)Han venut la meitat de L' Hener. Calafell s’hi emmiralla. Versió subtitulada.

f)Pronom personal. Dreta esquerra. teatre històric de Barcelona.

g) Encenedor molt popular entre els rockers. (Al revés) No està malament. 90º.

h) Terminació d’hidrocarbur. Mirar cap al costat.

i) Sigles d’un partit polític molt mogut. Ara llarg.

j) diuen que s’està acabant. Li falta poc per a ser òptim. Res.

ENTRETENIMENT

Crema de lletres de Calafell

Com que ens hem de prendre la vida amb la sacarina de l'humor, avui us proposo una juguesca. La sopa de lletres de Calafell. En aquesta samfaina hi ha la majoria de partits polítics que es presentaran a les properes municipals. Potser en manca algun o potser en sobren. Jo n'he posat 11. La cosa pot variar d'aquí al maig. De moment per anar fent saliva, podeu començar per aquí.
Als qui m'enviïn la solució els hi faré un bon obsequi. (Seriosament). Feu un "copy past", poseu les solucions en vermell i envieu-me l'arxiu.
Au va que la cosa s'anima.

Biodiversitat

Aquest any el Parc nadalenc de Calafell està dedicat a la Biodiversitat.

Sí, en un apartat, mostren, dins d'una gàbia, diverses espècies de polítics i regidors:

Trànsfugues, saltimbanquis, esquizofrènics, fòssils, etc. que, per desgràcia, no són espècies en perill d'extinció.

Així els infants aniran coneixent tota la faram de la política.

Mísera Nit

La crisi ho embolcalla tot. L' Ajuntament la pateix de forma evident. Mireu 
 la Plaça de Catalunya mig a les fosques, i l'encongida que ha fet l'avet nadalenc i no pas del fred sinó de la misèria. Ha passat de més de quatre metres a metre i mig.

I aquest l'ha pagat un comerciant que com la resta de veïns, en veure que l'ajuntament no feis el gest, han posat avets al voltant del "cementiri" de la plaça...Pobrets, on anirem a parar?
Malgrat tot, ens llepem la llagrimeta i us diem : "Campi qui pugui, perdó: Bones festes i un any nou, vestit de vell amb bons auguris"

"Santa nit, mísera nit...

Està tot adormit..."

José M. Romero ingressa al Pere Mata de Reus per ordre judicial

divendres, desembre 10, 2010

José M. Romero ingressa al Pere Mata de Reus per ordre judicial

Foto F. Rodríguez

José Manuel Romero ingresa al Centre Mental de Reus per ordre judicial

(feu clic)

Un amic meu m'escriu en el facebook: "Crònica d'un ingrés anunciat."Jo espero esdeveniments. Hem vist ja tantes coses en aquest municipi que ja no ens pot estranyar res d'elements com aquest.

Yo de tí no lo haría forastero.

La muerte tenía un precio en ADMC

Flanagan huyendo de ADMC

- Oye Flanagan, ¿por qué has cruzado el Llobregat?
-A tí no te  importa "Jodido, Maltratado, Ridículo, Ciudadano"
- Pues claro que me importa maldito forastero. 
-Yo haré que pagues tu osadía.
-Es tarde, te llenaré el cuerpo de plomo i cobraré mi recompensa forajido!
- Eso está por ver Jodido, Maltratado...... 
  Bang!!,bang!!, bang!!......, Agggg!!
- Te lo dije Flanagan...que un día pagarías tus delitos.

(Sopla el cañon de su Colt 45 y regresa al pueblo arrastrando a Flanagan detrás de su caballo. Música de "La muerte tenía un precio")


Escena rodada en Calafell
(Fotografía bajada del Blog de Segur)

Imatges del Gran Calafell

Nou servei al ciutadà. Model de W.C. que l'ajuntament instal.larà les cantonades mesconcottegudes del municipi. Aquesta és la prova pilot en la cruïlla Carrer Vilamar i Mallorca, a la Platja. També el poden utilitzar els gossos i demés mascotes . Un pas més cap a l'excel.lència turística.

quina velocitat!!

 Última hora:
 Aquest matí el cartell que podeu veure en l'anterior entrada, ja havia desaparegut. Un dia després. Endevina qui t'ha pegat. 
Aquest Calafell...

Pero a mi no m'han fotut.

Un parell d'estirabots

 Estirabot

m Dita, acudit, etc., incongruent, que no ve al cas. Surt amb cada estirabot! (GEC)

 Hi ha molta gent gent que et surt, sovint, amb estirabots.
Tenim nombroses variants populars per il.lustrar l'estirabot.
Solem dir:   "Aquest m'ha sortit amb un ciri trencat". "Què té a veure la gimnàstica amb la magnèsia".  "Tu te'n vas del carall al rosari"."Glorificat tocam el colze..." etc.
Afegiu-hi els que vulgueu.
Avui us en presentaré un parell que m'han sobtat, per això, perquè m'han semblat estirabots. Diari del Baix Penedès de divendres passat. En la secció de col.laboracions el Sr. alcalde de Calafell escriu un article molt ponderat i per a mi molt adient, fent el panegíric del Joan Colet, recentment traspassat. L'autor exposa les vivències compartides, les virtuts i els mereixements del difunt. Res a dir sobre el 95'5 % de l'escrit. Penso que el Sr. alcalde ha complert amb escreix. però tot d'un plegat en el darrer paràgraf apareix allò que per a mi és un estirabot. Sense ni com va ni com costa el Sr. Jordi es despenja (més o menys) "Ah! L'altre dia vaig anar a l'estrena de la darrera obra de teatre de  La K-mama.I com sempre,  sensacional. Aquest Mèlich... Fins sempre, Joan."
No m'estendré gaire amb el comentari. Només per al.lusions. Vosaltres mateixos. Encara m'estic preguntant què hi fa la K-mama i un servidor en la glosa d'un difunt? No serà pas una premonició? El Sr. Sánchez es dirigia a l'esperit del Joan Colet o als lectors del Diari?  No va ser pas una trapelleria de l'ordinador i la frase va saltar d'un altre article? No ho crec ; jo no mereixo un artticle del Sr. Alcalde. Gràcies de totes maneres, de par meva i de La K-mama.

L'altre estirabot, no menys còmic és el que podeu veure en la foto.
Ara resulta que el defensors de la Confraria donen vacances a l'alcalde perquè ( no per que) reflexioni i diuen que es prepari pel següent atac, un cop passat el descans merescut de l'estiu. Ara els de Calafell, com sempre molt originals, han inventat les vacances de les manis. "Protestem  i estem cansats; parem un més la manifestació i hi tornarem amb més embranzida". Perquè, el que penso és que són ells /elles els qui volen fer vacances, que ben merescudes les tenen.
Ja et dic jo. 
Aquest cartell m'ha recordat una escena d'una pel·lícula  d'Abbott i Costello, dos grans còmics americans dels anys 50. Els persegueix la policia per les escales d'una torre molt alta. En sec, paren els perseguit, fan parar els perseguidors...recuperen l'alè tots plegats i segueixen la persecució. Si no heu entès prou bé el símil potser també us semblarà un estirabot

La sombra del Barça és allargada

No és Espanya qui ha guanyat?

No entenc res.

RETORN

Hola germans tuti quanti i germanetes generoses, bona gent.

Després d'unes setmanes d'absència, torno a treure el cap per aquest bloc. No m'entretindré a treure excuses, que no importen a ningú, ni a mi mateix.

Referem aquesta nova etapa amb una mica d'humor. Humor poètic. Un dels nostres grans escriptors i autors teatrals,  poeta insigne de les lletres catalanes, en Josep M. de Sagarra, 

a part d'una mica malcarat, era també un trempat i dominava la sàtira com en Franco les penes de mort.

En aquests darrers dies ha estat en tots els mitjans i entre el veïnat, el tema dels capellans i bisbes pedòfils . l'església un cop més ha rebut per tot arreu...

Doncs aquí teniu el nostre poeta com deixava el clero, després d'una visita a Montserrat. 

És l'altra cara de l'autor del arxiconegut Poema de Nadal.

BALADA DE FRA RUPERT

Fra Rupert, de les dames predilecte,
menoret d'aparell extraordinari,
puja a la trona amb el ninot erecte
i com aquell que va a passar el rosari,
sense gota ni mica de respecte
als vots del venerable escapulari,
mostrant, impúdic, el que té entre cames
excita la lascívia de les dames.
I amb veu entre baríton i tenor
canta Rupert, l'impúdic fra menor:

Gustós, senyores, m'avinc
a explicar-vos com els tinc.

Els tinc grossos i rodons
com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites
com els Padres Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics
com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo
com els del Pare Camilo.

Se'ls podria portar amb palmes
com aquells del Mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc nanos,
com els tenen els Hermanos.

Ni plens d'innoble mengia
com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes
com els dels Germans Maristes.

I no em ballen nit i dia
com els de l'Escola Pia.

No són els grans de rosaris
que pengen als Trinitaris.

Ni fan aquell tuf de be
dels frares de la Mercè.

Cap paparra se m'hi arrapa
com als monjos de la Trappa.

Ni massa tocatardans
com són els Salesians.

Ni peluts ni escadussers
com els d'altres missioners.

Ni amb el gàl·lic i els veneris
d'altres dignes presbiteris.

Ni ridículs ni pudents
com ho són en tants convents.

Ni aprimats pels mal vicis
com els tenen els novicis.

Ni tronats i plens de grans
com els pobres postulants.

Ni amb senyals alarmistes
dels ous dels seminaristes.

Ni amb un tip i altre dejú
com els frares de Sant Bru.

Se'm poden contrapuntar
amb tots els sants de l'Altar.

No se'm poden tornar enrera
com li passava a Sant Pere.

I tenen un toc tan suau
com els collons de Sant Pau.

Són peces que fan lluir
com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs
com els ous de Sant Tomàs.

I encara sobrar-ne un tros
com passava amb Sant Ambròs.

Tenen aquell tuf honrat
dels collons de Sant Bernat.

No m'arriben fins al cul
com a Vicenç de Paül.

No m'escalden la titola
com a Ignasi de Loyola.

No em freguen la pastanaga
com a Sant Lluís Gonçaga.

Hi ha més tall i més tiberi
que en els de Sant Felip Neri.

No hi ha al món un tal encert
com els ous de Fra Rupert.

La que els toqui amb vehemència,
cinc-cents dies d'indulgència.
La que en copsi la grandària,
fins indulgència plenària.
I el cul que no els és rebel
anirà del llit al cel.

No té l'Esglèsia Romana
cosa més noble i més sana,
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina,
disposada a tot servei
Ad Majorem Gloriam Dei.

Una proposta deshonesta?

A vui llençaré un missatge  que us podrà semblar inútil. Va dirigit als nostres líders polítics.

Quan vaig descobrir que el sr. Joan Olivella, cap de l’oposició (CIU), en un acte de renovació plausible, va aparèixer per Internet amb un bloc que porta el seu nom, i també ha entrat al facebook, vaig pensar que si això ho fessin tots els líders polítics de l’Ajuntament, podria ser molt constructiu a la part que divertit.

-Prou feina tenim

-Què vol ara aquest beneit?

-ja tenim els nostres òrgans de comunicació.

Bé, potser sí, però jo tinc els meus motius per proposar-los aquesta idea i ara els raonaré.

El sr. Jordi Sánchez, es prodiga per dos conductes d’Internet. El pamflet informatiu de Calafell, en teoria municipal, i el web del seu partit. També per Calafell Ràdio, amb un “Fil directe” que sembla fil d'embastar.

El sr. Parera d’Internet res de res.

El recent estrenat, candidat Sr. Romero, "surt de l'armari" amb un altre pamflet que sembla més un catàleg de promoció que altra cosa.

I així tots els nostres polítics.

Tots aquests mitjans que empren, no tenen espai per a la rèplica ni per al debat.

La meva proposta seria que cadascun dels líders i també dels membres del nostre panorama polític, confeccionessin un bloc i allí hi exposessin les seves opinions, notícies o esdeveniments personals. I que els visitants a aquestes bitàcoles, tinguessin oportunitat d’opinar amb els apartats de missatges i comentaris.

Naturalment, el fet d’estar en llocs de responsabilitat comporta haver de patir insults, amenaces i comentaris de mal gust. Això el sistema de blocs ho té previst amb un dispositiu de moderació i filtre de comentaris.

-Això que dius és impossible. Que no veus que no accepten les crítiques?

No ho sé, però el bloc del Sr. Olivella és obert i, per ara, no ha arribat la sang al mar.

També és important que entressin a formar part del facebook. És un sistema que, a part de les seves xorrades de regalets i grups frikys, fotografies de família i de trobades juvenils, amb nenes que fan petons, és un servei que per, la seva immediatesa, ben utilitzat, pot ser extraordinari.

Un bon exemple el teniu amb l’èxit de l’enrenou que han muntat els blocs “Segur de Calafell” i tots els seus  veïns amb el tema del POUM.

A veure senyors manaires de Calafell i opositors a manaires, animeu-vos i munteu els vostres blocs. Deixeu-vos veure...Això podria ser un bon sarau, amb ball del ram i toia.

Es podrien estalviar molts Euros en campanya i dedicar-los a ajudes socials.

Bones notícies

La moguda política de Calafell

El regidor, actual  i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Calafell, Josep Parera i Ribell, abandona la política.
El circ Raluy li ha donat feina de Saltimbanqui i no s'ho ha pensat dues vegades. A conseqüència d'aquesta decisió s'ha iniciat un bon tràngol en les instàncies polítiques calafellenques.
Segons informació de primera mà, el que havia de ser soci del Parera, Joan M. Triadó, sol i abandonat, s'ha ofert per a la futura llista del PSC.
El Jordi Sánchez, davant la deserció del Parera, ha declarat allò que tothom diu quan un és mor: " Era un home insustituible".
Els rumors,  no notícies, diuen que el Carles Rion ja es frega les mans, i s'ha comprat una nova bufandeta del Calvin Klein, encara que té forts oponents al segon lloc de la llista del Sánchez (Ramon, i Robert).
Els de  l'oposició, com sempre, s'ho miren des del balcó, (A veure-les passar). No sabem quan baixaran al carrer.
Estarem amatents a tot allò que esdevingui d'ara en endavant, degut a la decisió de'n Parera, les coses han canviat molt.

RIO, en català ric (de riure)

CORAZONADA, NADA DE NADA

L'Esperanza Aguirre proposa el boicot a la Caipirinha
Grrrrr....

El joc del cinema

Ara feia temps que no jugàvem. Un dia vaig proposar personatges i fets assimilant-los amb cançons conegudes (fes clic). Avui ho farem amb pel.lícules. Ja sé que és dificil, quasi impossible,demanar que ningú s'ofengui; perquè hi ha gent amb molt poc sentit de l'humor. M'agradaria que us ho prenguéssiu com un divertimento innocent un joc per acabar de passar aquest estiu tant xafogòs:

Espero, naturalment, les vostres aportacions. Si me les feu arribar jo les afegiré a aquest inventari.

Som-hi

Persona o tema................ Pel.licula

.......................... ..........................

El Jordi Sánchez………………….El rey y yo

El Romero a Calafell….Alguien voló sobre el nido del cuco

Parera emprenyat….Rebelión a bordo

Romero i Jordi Sánchez………Mortadelo y Filemón

Jordi Sanchez i Sra……La fuerza del cariño

La Sra.Cumplido…………..…...Amelie

Romero …......................…..…..Cobra

Carles Rion………………...........Forrest Gump

Equip de CIU…..........Lo que el viento se llevó

Equip del Parera.......Blanca nieves i los siete enanitos

Àngel Verge………………….....Atrápame si puedes

El regidor Sr. Ojeda……….La muerte tenia un precio

Caps de llista de Calafell.…..Los Intocables

El Parera i el Sánchez…..….La extraña pareja

Mª José Sans……………...…Giulietta de los espíritus

Regidora del PP…………… Sóla en la oscuridad

ERC. Rion i Jacob………...Asterix i Obelix

Olivella, Bonilla i Ramón Ferré….El bueno, el feo y el malo

La Sra. Alcaldesa...¿Quien teme a Virginia Wolf?

Volen governar a Calafell? ..Por un puñado de dólares

Els veïns de Calafell..............El silencio de los corderos

El Parera i el Triadó, de nou……El Imperio contraataca.

Oposicions municipals…………...Amistad

La ciutadella Ibèrica……La vida de Bryan (Monty Payton)

Segur de Calafell..Un mundo perdido (Parque jurásico)

La brigada municipal………..Los Picapiedra

Policia Local………………......Algo en qué creer

Urban. Mas Romeu..La leyenda de la ciudad sin nombre

Un Holandés a la platja de Calafell……El turista accidental

ADMC a l’Ajuntament………...Bailando con lobos

El Bot Salvavides…………………La Grande Bouffe

Candidats a l’ajuntament…….La quimera del oro.

El dia a dia del comerç………Amanece que no es poco

Director de Calafell Ràdio….El increíble hombre menguante

Algunes “olors” a la Platja….….El Perfume

Alguns"endolls" a l’ajuntament….La Família

Casa Barral………….El club de los poetas muertos

Tindrem Piscina……………..El milagro de P.Tinto

Vicenç Solé……………….Adiós Mr. Chips

Passejant pels carrers de Calafell……Más dura será la caída

El meu amic Cachi…………..El pianista

La K-mama………………….La casa de las locas

J. Mèlich…………………….La ventana indiscreta