Palamós o Vilanova?

L'Àngel ha fotut la "gamba"

A Calafell, han aixecat polseguera unes declaracions del regidor de Turisme, Àngel Verge. En una recent visita a Donosti, on es reuniren diversos restauradors, per tal de promocionar la gastronomia mediterrània, el nostre regidor va manifestar que les millors gambes que mai havia menjat són les de Palamós.

No és un secret per a ningú que Palamós té bones gambes. Però és veu que el Sr. Àngel no ha tastat mai les de Vilanova que superen les de la Costa Brava, de lluny.

Però l'escàndol que s'ha muntat no és pel fet de la competència del marisc sinó per la "cagada" del regidor que anava per a promocionar els productes de casa i resulta que va cantar les excel.lències de Palamós. Algunes males llengues han arribat a dir que si estava comprat per l'ajuntament d'aquell racó de la Costa Brava. Els professionals de la nostra hosteleria pensen emprendre mesures, i ja han redactat una protesta per elevar-la al govern municipal, que obligui al bon Àngel a rectificar.

Però per a treure ferro a l'assumpte, hi ha qui ha dit que l'Àngel és així i que es tracta, només, d'un acudit dels seus.

De moment, ell no ha fet cap manifestació sobre el tema.

Esperem que parli i s'aclareixin els fets i les intencions.

Jo, modestament, penso que a les gambes que es referia el regidor, era a exemplars com aquesta que presentem aquí: Una model que, per més inri, es diu Danielle Gamba. I no és conya.

A última hora, em comuniquen que el regidor està molt emprenyat per la difusió d'aquesta notícia, entre el veïnat.

Jo aconsello a l'Àngel que es posi en contacte amb el mitjà de comunicació per demanar explicacions a rel de la publicació de les seves declaracions.

La nota va sortir al Diari(que es publica a Tarragona) del divendres dia 16 de maig del 2008. Pàgina 02 OPINIÓ en l'apartat "Confidencial".

Qué Rajoy ni qué niña muerta

No votaré al Rajoy per la senzilla i elemental raó que el meu net és un "niño".

I si guanya el PP, ho té "chungo".

####################

El Nostre Sr. de la LLum Fresca

“Però alguna cosa ha canviat aquests anys. Algú ha portat llum fresca i nova a Calafell.”Segurament, molts no el coneixen. El seu treball és a l’ombra, als despatxos i recorrent pam a pam, com ningú, cada racó del nostre municipi”

Aquest fragment el va escriure el Sr. miquel Roso en una col.laboració al DIARI DEL BAIX PENEDÈS

A mi, aqueta notícia m'ha fet anar de bòlit. I ja desesperat, fa dues setmanes ,el mateix DIARI em va publicar aquest escrit. Com podeu veure l'he inclòs a l'etiqueta d'Humor.

Crida als calafellencs de bona voluntat.

Donat que he cercat com un boig, per tot el terme municipal, el Senyor de la llum fresca que, segons en Miquel Roso, ha de salvar el nostre poble.
I donat que el Sr. Roso no vol afluixar ni una pista:
Proposo fundar la Confraria de la Fresca Llum per endegar la beatificació del nostre benefactor i pregar per la seva aparició. M’he avançat als esdeveniments i, per no perdre temps, presento aquests goixos que podeu anar memoritzant, de moment, amb la música dels de la verge de La Cova. Més endavant demanarem la voluntat d’algun dels grans músics que tenim al municipi, el Nostre popular Guillem Solé o el “guerriller” Pau, per exemple.
(Per entrar a la Confraria, us podeu adreçar a la meva web (http://www.elmelich.com/, fent clic al blog “en parlem?”)



Goixos al Senyor de la Fresca Llum de Calafell
(Amb motiu de la seva beatificació)

(Tornada)

Puix que en Miquel cantà un dia
Vostra paternal costum
Calafell en vós confia
Senyor de la Fresca Llum.

Amb la fresca lluminària
Que vós ens feu arribar
Vostra imatge extraordinària
Calafell vol contemplar.
Des de Segur Poble i Platja
i les urbanitzacions
amb sol vent i mal oratge
rebrem el vostre missatge
i vostres benediccions.

Puix que en Miquel cantà un dia
Vostra paternal costum
Calafell en vós confia
Senyor de la Fresca Llum.

Doctor sou de gran ciència,i de gran enteniment
I am la vostra sapiència
Il·lumineu fredament
La nostra humil existència
Puix àdhuc sense presència
Tant virtuós i prudent.
Aprendran vostra excel·lència
Ases de l’ajuntament.

Puix que en Miquel cantà un dia
Vostra paternal costum
Calafell en vós confia
Senyor de la Fresca Llum.

Sempre trescant per la vila
Teniu cura i gran consell
I feu de la vostra vida
Un servei a Calafell
que va perdut sense brida
Perquè és un poble mesell.
Se us pagarà sense mida
Us omplirem el cistell.

Puix que en Miquel cantà un dia
Vostra paternal costum
Calafell en vós confia
Senyor de la Fresca Llum.

D’en Miquel les profecies
Que li dicteu generós
Es compliran dia a dia
Car treballeu sens repòs.
Calafell avui us prega
Poder veure en carn i os
La vostra imatge divina
I la frescor que il·lumina
El nostre poble confós.

Puix que en Miquel cantà un dia
Vostra paternal costum
Calafell en vós confia
Senyor de la Fresca Llum.

I així ens durà la ventura
La llum de vostre frescor
que des de la vostra altura
il·lumina la foscor
d’aquest poble, oh Senyor!
que espera que el vostre do
li vingui sense mesura

Puix que en Miquel cantà un dia
Vostra paternal costum
Calafell en vós confia
Senyor de la Fresca Llum


J. Mèlich, Setembre del 2007

Què li canta?...

Com que va apretant la xafogor, voldria propasar una juguesca refrescant.
No és res de nou. De fet ja quasi tot està inventat.
Sabeu aquell entreteniment de posar cançons que s’identifiquin ( ?) amb els fets polítics o populars ?
Doncs jo proposo aquest exercici refrescant, mentre fem la cerveseta o un bon gintònic…o un Vichí, no em denuncieu pas de pervertidor i incitador d’alcohòlics.
Vinga, poso uns quants exemples. L’encapçalament de cada proposició resa així:

Què li canta (el nom que vulgueu) a…(un altra nom)


Hem podeu enviar , per mail o en els comentaris, les vostres propostes que les penjarem aquí. A veure si fem un bon cançoner.

Comencem :

Què li canta el Jordi Sánchez al Parera:

“Olvidemos el pasado, olvidemos el pasado
Y volvamos al amor.
que si no estás a mi lado,
que si no estás a mi lado
¿Dónde vas a estar mejor…?

Què li canta el Parera al Jordi Sánchez?

Nos dejamos hace tiempo
pero me llegó el momento
de perder.
Tú tenías mucha razón;
Le hago caso al corazón
Y me muero por volver
Yvolver,volver,volver
a tus brazos otra vez;
Llegaré hasta donde estés;
Yo sé perder,
yo sé perder;
Quiero volver,volver,volver.

Què canta el Romero a Calafell?

Money, Money, Money,
Money, Money, Money,
Money makes the world
go around,the world
go around, the world go around,
Money makes the world
go around,it makes the world go round.

Què li canta el Mèlich al Roso?

Y como es él?
en que lugar se enamoro de tí?
de dónde es?
y a qué dedica el tiempo libre?¡
pregúntale
por qué a robado un trozo de mi vida!
es un ladrón que me ha robado todo.


Que li canta el Triadó a l’Olivella?

Ese tiempo
Tan feliz no volverá,
Mi cariño
Lo pagaste con traiciones,
Me has dejado
Solo crueles decepciones,
Pero anda ingrata
Como pagas otro así te pagará

Què li canta l’Olivella al Triadó?

Y tú que te creías
el rey de todo el mundo
Y tú que nunca fuiste
capáz de perdonar.Y
cruél y despiadado, de
todo te reías
Hoy imploras cariño
aunque sea por piedad.


Què li canta el Parera al Romero

Tú eres como el SOL de la mañana
que entra por mi ventana,
que entra por mi ventana.
Tú eres de mi vida la alegría
eres mi SOL en mis noches
eres la luz de mis días.
Tengo el corazón contento,
el corazón contento,
lleno de alegría,
tengo el corazón contento,
desde aquel momento
en que llegaste a mí.

Que es canten l'un a l'altre el Jordi Sánchez i l’Olivella

- Ya es tarde...
- Por qué ?
- Porque ahora soy yo la que quiere estar sin ti...
Por eso vete,
olvida mi nombre, mi cara, mi casa,
Y pega la vuelta
- Jamás te pude comprender...
- Vete, olvida mis ojos, mis manos, mis labios, que no te desean
- Estás mintiendo ya lo sé...
- Vete, olvida que existo, que me conociste,
y no te sorprendas,
olvida de todo que tú para eso tienes experiencia...

L'abella porta el pol.len...

"Senyoreta...i com es fan els nens?"

-És com en les flors : Hi ha una flor que té els seus pistils a punt i arriba una abella...

-Senyo... i qui és l'abella?

-L'abella representa el pare que porta el pol.len.

-El meu pare on el porta el pol.len?

-El teu pare el porta al mateix lloc que tots els pares...Mira l'abella deix caure el pol.len dins els pistils de la flor...

-I com ho deix caure?

-El teu pare s'acosta a la flor...La flor està oberta.

-La flor?

-Bé, volia dir a la teva mare.

- La meva mare és com una flor i , com s'obre la meva mare?

- Mira Antonieta, agafa Internet i entra a Google, allí t'ho explica molt bé.

(Al cap d'una estona)

-Senyoreta, el meu pare ho fa com el princep Felip?

-Antonieta!!

-El princep posa el pol.len al cul de la Letitzia. Desprès diu que s'ha aquivocat i es torna abella i ella es torna flor...com vosté em va explicar.

-Això mateix, has vist que ben explicat?

-Vosté és una bona senyo.

-Intento educar-vos el millor possible.

-Senyo, i vosté quan s'obrirà com la Letitzia i la meva mare? Encara no s'ha obert veritat? Sinó tindria nens...

-Antonieta!!

Llibertat d'expressió

Som realment al segle XXI?

El Felipito diu: "Te das cuenta si te quadas preñada?...Esto va a se lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida.

Nota de la redacció de El Jueves

¿ 20 de Julio de 2007?
Escribimos esta nota el viernes, 20 de Julio de 2007, a las 19h. Tenemos la redacción llena de medios de comunicación que nos preguntan el por qué del secuestro de la revista. No sabemos qué responderles. El Jueves ha publicado decenas, cientos de dibujos sobre la familia real ( y sobre políticos, famosos, la ETA y todo lo que se mueve). Incluso hemos publicado un libro, TOCANDO LOS BORBONES, un tomazo de 350 páginas que recopilaba los dibujos más divertidos.
Somos humoristas gráficos y trabajamos conscientes de que nuestra obligación, lo que nos piden los lectores, es que exploremos el límite de la libertad de expresión. Podemos aceptar que, incluso, en alguna ocasión, lo podamos traspasar . Gajes del oficio. Si nos pasamos para eso están los tribunales pero...¿un secuestro? ¿ la policía recorriendo los quioscos de todo el país retirando nuestra revista? ¿ De verdad escribimos esto el 20 de Julio del 2007?

Què us sembla? En Parlem?

07-07-07

Poema supersticiós del dia 7

Mare por!

7...Sacraments
7...dies de la setmana
7..."I no tinc aigua!"
7...Pometes té el pober, de 7 una, de 7 una...
7...Genets de l'Apocalipsi (en tenien tres a la banqueta)
7...Lo ciete niño de Ézija, Pacó, Pacó, Pacó...lo ciete niñó!
7...Regidors del PSC.
7...Regidors de CIU.
7...que m'he fet als calçotets.
7...Els "magnífcos"
7...Apòstols (Cinc van fotre el camp perquè eren 13 a taula).
7..." De julio y San Femín" (Enguany sense alcalde).
7...Merda! me'n manca un per cantar: Mambo!!! haaaaaaa!
VII-II = V...-Por el culo te la hinco.
Josep Mèlich, 07/07/07
Si en teniu més m'ho dieu que l'afegiré al poema.
Avui no és cap gran dia, no.

Ja diuen que 400 ulls hi veun més que dos.
Aquí en teniu un grapat més
7...meravelles del món (proposta de Miquel Caselles).
7...pecats capitals " "
7...virtuts contra els sel pecats
7..."Crisantemos" de Sabina ( proposta d'anònim)
7...espases de dolor de la verge Maria (meva)
7... nans de la Blanca Neus. "
7...núvies per a set germans. "
7...dies de la setmana (Bandini) "
7...14...21.
7...Dau al 7.
7...i mig

Endevina, endevineta...

El misteri d'en Miquel Rosso

Com que el nostre Diari del Baix Penedès, amb molt bon criteri, ha donat “sabana” a tothom, entre tants articles post-electorals, el nostre inefable Rosso també hi ha volgut fotre cullerada.
Vull aclarir que entre el Rosso i jo hi ha una entranyable franquesa la qual em fa suposar la seva acceptació d’aquests comentaris, fets des de la pura sàtira, sense verí de cap mena.

Company, en la teva endevinalla, ens ho poses molt difícil. Comences, després d’haver analitzat la situació del Calafell del segle XXI, amb aquestes paraules:

“Doncs els que sempre han regit els destins de Calafell i els de sempre han alternat de manera coordinada qui havia de ser i quan havia de ser. I de previsions, res. De saber per on creix Calafell, quasi res”.

Quin galimaties. A veure, si “sempre han alternat de manera coordinada” com és que no s’assabentaven de la pel·lícula? Em sembla que tu en formaves part d’aquesta trepa de despistats, no?

Però de sobte és fa la llum, “fresca” però llum.

Llegim:

“Però alguna cosa ha canviat aquests anys. Algú ha portat llum fresca i nova a Calafell.”
Segurament, molts no el coneixen. El seu treball és a l’ombra, als despatxos i recorrent pam a pam, com ningú, cada racó del nostre municipi”

I aquí comença allò d’”endevina endevineta”... qui serà el personatge misteriós que tenim rodant per Calafell, refrescant-nos amb la seva llum, sense que ningú l’hagi guipat?
Dic jo, aquest element, o és transparent, o molt petit, o invisible.

I segueix cantant-nos les excel·lències d’aquest anònim i generós calafellenc (o no?) que ha d’inspirar la nova política de la propera legislatura.
I es que amic Miquel si no ens dones més pistes.

Jo n’esperava alguna per a córrer a abraçar aquest “Joan de Déu” del tercer mil·lenni. però res, encara ho enredes més.
Llegiu, llegiu:

“Molts dels que eren ja no són i els que són ja són als lloc on sempre solien estar.”

Com en aquell acudit de l’entranyable “Eugenio” (q.e.p.d.), t’he de dir el que
Sant Pere li deia a Jesús: "Maestro te queremos por lo bien que te explicas" .

Seguidament ens passa a cantar les grans habilitats del tal Mr. X però sense donar-nos ni un traguet d’aquesta “llum fresca” que ens pugui fer capir una solució.

Ens diu :

“Ell sap llegir què és allò que diu el poble(...) Ell sap posar les bases per a un present magnífic i per a un futur encara millor”.
Collons Rosso! Potser que ens diguis qui és aquesta perla que tenim a Calafell.

Però acaba sense afluixar penyora:
“Aquesta persona ens ha donat i ens dona una autèntica lliçó de la qual alguns haurien, com a mínim, de prendre nota”

I nosaltres als llims

Si et plau, amic Rosso, t’ho suplico: canta-li el secret al Jordi Sánchez, presenta-li aquest fenomen que es veu que tens en exclusiva, que el fitxi, a veure si el fa càrrec de confiança ( no vindrà d’un més) i foten Calafell en òrbita.
És ben cert que, de vegades, els pobles no sabem el que tenim, fins que no surt un “salvador” com el del Rosso.

Semiòtica Sánchez Parera

L’imatge i les mil paraules.


Després de tot el trasbals polític que ja hem comentat i que ha mogut tanta ventada en la premsa comarcal, pels carrers de Calafell, bars, reunions i cantonades, us proposo un divertimento.
Juguem una mica a psicòlegs de via estreta, amb un exercici de semiòtica de la imatge o, parlant més planer, estudi d’uns personatges a rel d’una instantània fotogràfica.
Diuen que una imatge val més que mil paraules i també hi ha qui diu que una paraula pot provocar més de mil imatges. Això en teatre és evident.
Partim doncs d’una imatge* Contempleu-la bé . Al menys un parell o tres de minuts.






És una de les imatges que passarà a la trista història de Calafell.
Bé, ara us aconsellaria que la deslliguéssim de totes les polsegueres que ha aixecat. Ja sé que és difícil.
Es tracta d’analitzar el missatge que ens tramet la contemplació dels rostres.
Anem per passos. La figura del Parera. En primer lloc, treu la llengua. Molts podrien pensar que és en to burleta. Jo crec que no. El rictus del seu rostre ens està dient el que pensa: “Va fem via i que acabi aquesta comèdia” Si observeu tots els detalls veureu que no mira a la càmera, ni al seu “soci” que tampoc se’l mira. Com si es temessin l’un a l’altre. Té l’esguard fora d’escena, extraviat, com si ja es trobés en un altre lloc. També en podríem fer la lectura de que s’està pixant o fent de ventre (“Va, feu via que em cago”). En resum, no està a gust en aquesta situació. El Parera sembla esgarrifat o al menys, avergonyit (En té de vergonya?) per la nova trapelleria que acaba de protagonitzar. La representació és extremament forçada. Potser estava pensant: “Estic fent el que m’ha dit el Romero? . Ho estic fent bé?”
Una escena que hauria de ser de joia i de satisfacció, amb somriures Profident, i sembla més aviat que els protagonistes es donin el pesem. Aquell Jordi tant satisfet dels pasquins, amb polo vermell i cara d’alcalde per majoria, aquí fa un posat de circumstàncies, fins i tot tirant a trist,demacrat, com si acabés de plorar, no està pel què fa. Tampoc ens mira. Té la vista perduda. Jo diria que li dona voltes al cervell el fet que ha pecat i no sap com sortir-ne. Te el rostre d’examen de consciència. La boca tancada hermèticament, denota reflexió i manca d’arguments. És una boca “d’aguantar el tipus”.
En fi, una imatge que pot dir molt. Espero les vostres lectures. Juguem a psicòlegs. Ara està de moda.
El que em té realment capficat és la llengüeta del Parera. Bravo E.P.A., la vas clavar. (Sigles de l’autor o autora)

*(M’he pres la llibertat d’escanejar una fotografia del Diari del Baix Penedès. Espero que no s’ofenguin. No ho faig pas amb ànim de lucre.)

Ja són aquí!!

Què volen aquesta gent?

No puc fugir dels seus rostres, dels seus ulls, de les seves mirades. Són mirades de col·liri, asèptiques, dissenyades però em fan por. Intento sortir del cercle angoixant d’aquells esguards, dels seus rostres alineats, uniformes, clònics. No em deixen, no em deixen. Quan sembla que s’han esvaït, al tombar la cantonada, tornen a aparèixer de sobte i, com un allau, m’envolten, m’embolcallen, m’ofeguen. Boques amb somriures de lloguer car, sense paraules, boques felices, sense entrada ni hipoteques, sense veu. Llavis que potser no saben ni besar, sense “panses”.
Són gent ben pentinada que només ensenyen la cara o potser la màscara. I cada dia són més, formen en fila sota els fanals, entre els arbres, pels murs. El què m’angoixa es el seu somriure. Em provoca ansietat, ganes de fugir però no puc, són arreu.
El meu lloro eclèctic m’acompanya, avui especialment, perquè diu que veu quelcom en mi que el preocupa. Li parlo de les meves visions espectrals, paranormals o potser oníriques. Li parlo dels ulls dels llavis d’aquells rostres. Diu que no és res. Que això meu és cíclic que ja ho he sofert altres vegades. Jo no ho recordo. Per això tinc el meu lloro, per recordar. Ell recorda fins i tot el futur i diu que aquesta mena d’ansietat em tornarà i, com avui, la superaré de nou. Al meu lloro eclèctic (Què faria jo sense ell?), no l’afecten aquestes mirades ni les boques maquillades ni les corbates ni els pentinats. Diu que el diverteixen. Per això és un lloro eclèctic, clar. Què volen aquesta gent que truquen de matinada? Em calma, em diu que no m’esveri que a partir del proper dia 27 aquests fantasmes, aquestes visions, començaran a desaparèixer, poc a poc. El meu lloro estimat em consola dient-me que això, encara que incurable, només és una al·lèrgia espiritual passatgera. Que no hi calen psicòlegs ni psiquiatres, i que no tornarà fins les properes eleccions.

J. Mèlich , Maig 2007

Campanya electoral

Aviat ens cridaran a Sometent

i omplirem de vots la guardiola

amb els noms dels aspirants a la cassola

amb el gran àpat de l’Ajuntament.

Abans haurem sofert el patiment

de contemplar els rostres, sorgits com la verola,

empastifant el poble amb manta banderola

i eslògans que demà s’endurà el vent.

No t’hi capfiquis, amic meu i mira enlaire.

Veus que bonic el paperam multicolor?

Tu fes com jo i no t’encaparris gaire

per què les coses agafen aquest caire.

A mi em consola imaginar el favor

que fan a les impremtes o al drapaire.