Buffffffffffffffff!
Ja està !!
Ja hem estrenat. Nervis fora.
La gent estava excitda quan s’anava a obrir el taló. Un bon exercici de concentració i el darrer crit:
Som la K-mama!!
Molta merda!
No seré jo qui jutgi l’èxit de la representació d’ahir. Ja hi haurà qui ens en farà la crítica.
Hi va haver entusiasme, molts aplaudiments i moltes mostres d’admiració
Gràcies a tothom. Calafell s’estima la K-MAMA. Ja formem part de la seva història (quasi 20 anys).
Tot van ser elogis i nosaltres més estarrufats que un paó reial.
Em quedo amb una frase que em va dir un company de teatre de l’Arboç (La nostra lleial “competència”)
“Se us nota que gaudiu dalt de l’escenari i quan això es nota el públic també gaudeix”
Els grecs en deien CATARSI
Ara ho anirem retocant, polint i millorant.
Moltes gràcies.
Qui vulgui repetir encara té avui i demà.
divendres, maig 30, 2008
Després de l'estrena
dijous, maig 29, 2008
Avui estrenem!!!
Avui la prova de foc
L’estrena!!
La K-mama presenta el seu nou treball
Piquing
Desitgeu-nos molta merda
dilluns, maig 19, 2008
La K-mama estrena
La K-mama de Calafell, presenta:
Estrena mundial de l’obra de J. Mèlich
P I Q U I N G
Dirigida per Josep M. Papiol
Dies 29-30-31 de maig a un quart d’onze de la nit,
al Teatre A. Municipal de Calafell
Una comèdia de temàtica actual.
Som a l’era dels strickigns, els boolings, esls doobings, els toonings, etc...
La K-mama proposa el Piquing, una teràpia original i molt efectiva contra les malalties psicològiques de moda: L’estrès, la depressió i tota mena de tabús i de complexes.
Veniu a fer una sessió de piquing i tornareu a casa nous.
dilluns, abril 07, 2008
El cant de les iaies
Una cargolada oferta per les àvies,
Per celebrar l'arribada dels dos nets El Pol i l'Otto
L'àvia Remei i l'àvia Teresa una mica peterrones.
Ens van oferir un arròs de conill i una gran cargolada a la llauna, en el xalet dels Almirall, al priorat de Banyeres.
Tothom hi va posar la seva "ciència" com no podia ser menys en la K-mama. El teatre és això, no?
Els mags de l'arròs, el Pet Sans i la Teresa, amb la col.laboració especial de la Maria.
El concurs de cargolada Remei- Mèlich va acabar amb empat.
El Pol va ser el rei de la festa. No es va perdre cullerada. Vam trobar a faltar l'Otto
Potser l'any que vé? 
Malgrat les ausències, vam muntar una bona entaulada
No hi podia mancar la medicina tradicional : El gintoniquet
dijous, gener 31, 2008
A conquerir La Cibeles
Aquest cap de setmana viatjo a Madrid. Ho faig amb la companyia de teatre LA INVENCIÓ. Així concloc la meva etapa d'actor, en l'obra "El cel massa baix" de l'autor marroquí Ahmed Ghazali. Tres actuacions dintre del VII Festival Alternativo de la Artes Escénicas.
Una obra que ha aixecat molta polseguera en el nostre periple per Catalunya. Més endevant ja us en faré cinc cèntims.
Em fa molta i·lusió actuar en la reconeguda sala madrilenya de teatre alternatiu LA CUARTA PARED. La darrera vegada que vaig visitar La Cibeles, vaig estar en aquest espai, d'espectador, ves qui m'ho havia de dir. Aquí teniu una mica d'informació: http://www.cuartapared.es/cuarta.asp En l'apartat "agenda" hi ha la nostra actuació.
Desitgeu-me molta merda. La setmana que ve ja us escriuré les meves impressions i com ha anat l'aventura. Estic que no m'aguanto el canguel.li, cosa natural en un xicot de 26 anys. (m'han sortit les xifres al revés, però no ho esmeno, què collons).
Fins aviat.
Salut!!
Amb el director de l'obra Josep Pere Peyró
divendres, desembre 07, 2007
La K-mama informa
Atenció!
Data definitiva!
Ja hem solucionat el tema de la data de la representació de la La K-mama a benefici de La Marató de TV3 es torna al
Dia 15 de desembre,
Al Teatre Auditori Municipal 10 del vespre
dimecres, novembre 28, 2007
Marató TV3
Fila 0 de la representació de la K-MAMA
Al compte de La Caixa
2100 0366 83 02002 20586
Poseu la paraula Marató
http://www.tv3.cat/marato/
El nostre grup de teatre vol ser solidari amb la Marató de TV3 del proper dia 16 de desembre.Per tant, us comuniquem que per la vigilia, o sigui :
Dissabte dia 15 de desembre, representarem l'obra de J. Mèlich, La dansa de l'escorpí, a les 22 h. al teatre Auditori Municipal de Calafell.
La recaptació de les entrades anirà destinada, íntegra, a la Marató de TV3.
Esperem l col.laboració demtothom!!
dilluns, novembre 26, 2007
Una més
Mor als 86 anys l'actriu Mercè Bruquetas
Aquí la podeu veure, somrient, tota humanitat , amb les seves companyes. Amb la Cunillé hi va interpretar "Revisió anual" una de les seves últimes interpretacions teatrals.
D'esquerra a dreta, les actrius Teresa Cunillé, Imma Colomer i Mercè Bruquetas. Al centre, Montserrat Cornet.
El món del teatre i la literatura, porta una mala requesta aquests últims dies.
L'escena catalana ha perdut una de les seves actrius més veteranes. Es tracta de Mercè Bruquetas, que ha mort a Barcelona als 86 anys. Nascuda a Vilassar de Dalt, Bruquetas va començar la seva carrera professional als anys 50 al Teatre Romea de Barcelona. Un dels premis més importants de la seva trajectòria va ser el Margarida Xirgu, que va rebre el 1977 per l'obra "Mercè dels uns, Mercè dels altres", de Carles Valls, el seu gran èxit. Altres obres a destacar són "Allò que tal vegada s'esdevingué", de Joan Oliver, i "Dolça de les Tàpies", de Carles Valls. Mercè Bruquetas també va participar en sèries de televisió com ara "Jet Lag" o "Nissaga de poder". El 1999, l'actriu va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi.
De moment us passo una crònica d'agència. Més endavant ja ho ampliaré
Descansi en pau la Mercè "dels uns i dels altres"
diumenge, novembre 25, 2007
També li toca
No puc oblidar i, com jo molta gent, el cinema “paradiso” del meu poble amb aquelles pel·lícules podades, on els petons s’insinuaven i , a la que “el de la màquina” portava una mica de pet, vèiem primer els batejos que els casaments, tot i la moral d’aquells anys.
Podríem fer una llarga llista de les seves interpretacions al cinema. Jo recordo, de la seva joventud , “Balarasa”, “ la Trinca del aire”, La venganza de don Mendo", ”El fenómeno” “Ninette y un señor de Múrcia" etc... i de la seva edat més madura “El espíritu de la colmena”, “El abuelo” o “La lengua de las mariposas".
Era també autor i actor teatral. No fa gaire temps, potser el 2004, al teatre Victòria de Barcelona, vaig poder veure “Las bicicletas son para el verano” (Premi Lope de Vega 1984), i aquell any, premi Max de Teatre, obra extraordinària, dirigida per Luís Olmos, que ens retrata una família de classe mitja en plena guerra civil. També va ser un gran èxit cinematogràfic de Jaime Chavarri l’any 1984.
També va escriure nombrosos artícles parlant del món de l'espectacle:
“...Con Paradoja o sin Paradoja, el actor siente que debe evadirse de sí mismo, que tiene que llegar no ya a incorporarse en el otro, sino a ser el otro. En eso consiste su trabajo y ahí está la raíz de su vocación. Lo demás son subterfugios. [...] Y en el supuesto inalcanzable de que el actor consiga abandonar su “sí mismo” y llegue mágicamente a ser el otro, ¿quién vigilará al otro?, ¿quién le obligará a seguir el camino trazado por el autor de la comedia? De imposible en imposible, el actor sabe que no le queda más remedio que recurrir al fraude, a la trampa del tahúr, a la mentira. Y necesita, al acabar su trabajo, que alguien entre a decirle que no ha sido mentira, que ha sido verdad, que alguien se lo ha creído"...
( Fragment d'un article de premsa: “La vanidad del actor”)
Ha estat un monstre de l’escena, en totes les seves facetes: Gran actor, bon autor i també excel·lent director. El 1998, Fernan Gómez va ingressar a la RAE.
De Fernando Fernan Gòmez, he llegit la seva biografia “El tiempo amarillo”. És una crònica de la història del segle passat. Als qui tenim el terrat nevat ens recorda vivències de l’Espanya franquista, personatges populars d’aquells temps, a banda de la seva trajectòria artística. Està escrita amb un rerefons d’ironia, el seu estil habitual, sense estalviar crítiques ni alabances, que t'obliga a llegir sense parar... També tinc un llibre màgic de contes “La escena, la calle y las nubes” del 1999. La imatge que he posat a la capçalera és un dibuix a llapis que vaig fer a la primera plana d’aquest llibre, en una pausa de la seva lectura.
De la seva biografia “El tiempo amarillo”, n’he retallat aquest fragment, quan cap al final parla del pas del temps i de la senectut:
“A los que tenemos esta tendencia viciosa a volver los ojos al pasado, sobre todo al nuestro, y nos esforzamos inútilmente en hacer de los recuerdos una realidad viva, como si en aquellos tiempos nos hubiésemos dejado muchas cosas por hacer, nos gusta encontrar sitios como los parterres del Retiro, en los que si no existe nuestra infancia, se conserva por lo menos su escenario, y a poco que nos esforcemos, nos vemos trepar por los árboles o corretear entre los setos…”
Fins aquí la meva aportació de reconeixement a aquest “comediant” que va ser una de les personalitats més notables de l’escena espanyola del segle passat, i part d’aquest.
Que descansi en pau Fernan Gómez, i amb no massa mala llet.
dijous, novembre 15, 2007
La K-mama a la marató de TV3
Per tant, us comuniquem que per la vigilia, o sigui :
Seccions
- Art (10)
- Art i cultura (10)
- cinema (3)
- Club del cronopi (9)
- Diàlegs per a cronopis (6)
- El mite de l'olivera (8)
- humor (10)
- Intimitats (6)
- La nostra terra (32)
- Lectures (29)
- Música i poesia (7)
- Notícies (1)
- política (42)
- Sobre aquest bloc (7)
- Teatre (10)
