Pel camí...

Mutis del  Joan Colet

                                                                                     

Il dort. Quoique le sort fût pour lui bien étrange.
Il vivait. Il mourut quand il n'eut plus son ange.
La chose simplement d'elle-même arriva,
Comme la nuit se fait lorsque le jour s'en va.

                                      VICTOR HUGO Les Miserables Livre IX Chap. VI

Deu fer tres mesos, La Pepi em deia que el seu marit no assistiria més al Taller de Teatre de La K-MAMA perquè no li havien donat massa bones perspectives en la seva darrera revisió mèdica. I els mals auguris s’han complert.

Joan Colet, company, què ens has fet? Tu saps l’enrenou que ens has muntat?

Cada dia que podia venir als assajos, arribava molt cansat. En l’últim que va assistir, em va demanar que no el fes estirar a terra i seguia les escenes assegut en una cadira. Sempre se m’acostava oferint-me El País, el seu inseparable diari; jo li deia que ja el llegiria després. Ell sempre viatjava per la vida amb les seves cabòries, amb la seva entranyable cançoneria...Ho sento però he de tirar del tòpic post mortem perquè en el cas del Colet és obligat, he de dir que  ERA UN HOME BO, senzill, sense maldats, honest.

Des de la meva vessant teatral, com ja he fet en altres ocasions, he de proclamar que Calafell li deu un agraïment per la seva acció, en el seu pas efímer per l’ajuntament: L’actual Teatre Auditori Municipal es pot dir que és obra seva. Va exercir de regidor de cultura, després d’alcalde i va lluitar, en aquells anys de transició, per posar  les bases del que s’ha assolit fins avui...Ara ell em diria” També vaig fer això, això i això”...Si Joan ja ho sé. Esperem que la història local et faci justícia.

El Joan Colet fa uns tres mesos en el taller de teatre de la K- MAMA. En la imatge amb Nerea Román.
El Colet no va ser un gran polític, perquè ignorava totes les servituds que la política que avui està de moda, comporta. Era un home del carrer, no servia per a manar. Era un ideòleg sense ínfules de poder. Un dia explicarem en la moguda que es va veure involucrat amb  una de les tantes bajanades polítiques que s’han dut a terme en aquest poble. Ell vivia en el seu món ideal, basat en la bona fe, sense saber què ni  a qui portava a l’esquena. Una persona voluble i confiada com tots els ésser de bon cor.

 Ja he dit que la seva relació amb mi i amb els demés membres de La K-mama, va ser sempre entranyable. Jo el tractava com a una criatura . Ell em deia “Tu sempre em renyes i ara ho he fet bé, eh?” Jo li responia que ho feia per superar el “bé” i assolir el “perfecte”.

 Ha mort sense veure realitzat un somni teatral. Ell tenia el disc d’Enrique Guitart: el monòleg de Las manos de Eurídice i sempre em pressionava perquè el representés algú de la K-mama. Era una de les seves peces preferides.

El Joan ha interpretat la seva última escena, massa bé, per desgràcia, massa aviat...Jo sempre et deia que ho fessis amb calma, sense precipitació i no m’has fet cas.

Joan Colet, nosaltres seguim a l’escenari, sense perdre la memòria; caminem esperant també la nostra darrera interpretació. Jo, personalment, no voldria llegir  la teva esquela (Tu ja m’entens. És un secret que es queda arxivat a La K-MAMA)

Cal recordar-te, t’ho mereixes.