dilluns, de juliol 26, 2010

Pel camí...

Mutis del  Joan Colet

                                                                                     
Il dort. Quoique le sort fût pour lui bien étrange.
Il vivait. Il mourut quand il n'eut plus son ange.
La chose simplement d'elle-même arriva,
Comme la nuit se fait lorsque le jour s'en va.

                                      VICTOR HUGO Les Miserables Livre IX Chap. VI

Deu fer tres mesos, La Pepi em deia que el seu marit no assistiria més al Taller de Teatre de La K-MAMA perquè no li havien donat massa bones perspectives en la seva darrera revisió mèdica. I els mals auguris s’han complert.
Joan Colet, company, què ens has fet? Tu saps l’enrenou que ens has muntat?
Cada dia que podia venir als assajos, arribava molt cansat. En l’últim que va assistir, em va demanar que no el fes estirar a terra i seguia les escenes assegut en una cadira. Sempre se m’acostava oferint-me El País, el seu inseparable diari; jo li deia que ja el llegiria després. Ell sempre viatjava per la vida amb les seves cabòries, amb la seva entranyable cançoneria...Ho sento però he de tirar del tòpic post mortem perquè en el cas del Colet és obligat, he de dir que  ERA UN HOME BO, senzill, sense maldats, honest.
Des de la meva vessant teatral, com ja he fet en altres ocasions, he de proclamar que Calafell li deu un agraïment per la seva acció, en el seu pas efímer per l’ajuntament: L’actual Teatre Auditori Municipal es pot dir que és obra seva. Va exercir de regidor de cultura, després d’alcalde i va lluitar, en aquells anys de transició, per posar  les bases del que s’ha assolit fins avui...Ara ell em diria” També vaig fer això, això i això”...Si Joan ja ho sé. Esperem que la història local et faci justícia.
El Joan Colet fa uns tres mesos en el taller de teatre de la K- MAMA. En la imatge amb Nerea Román.
El Colet no va ser un gran polític, perquè ignorava totes les servituds que la política que avui està de moda, comporta. Era un home del carrer, no servia per a manar. Era un ideòleg sense ínfules de poder. Un dia explicarem en la moguda que es va veure involucrat amb  una de les tantes bajanades polítiques que s’han dut a terme en aquest poble. Ell vivia en el seu món ideal, basat en la bona fe, sense saber què ni  a qui portava a l’esquena. Una persona voluble i confiada com tots els ésser de bon cor.

 Ja he dit que la seva relació amb mi i amb els demés membres de La K-mama, va ser sempre entranyable. Jo el tractava com a una criatura . Ell em deia “Tu sempre em renyes i ara ho he fet bé, eh?” Jo li responia que ho feia per superar el “bé” i assolir el “perfecte”.
 Ha mort sense veure realitzat un somni teatral. Ell tenia el disc d’Enrique Guitart: el monòleg de Las manos de Eurídice i sempre em pressionava perquè el representés algú de la K-mama. Era una de les seves peces preferides.
El Joan ha interpretat la seva última escena, massa bé, per desgràcia, massa aviat...Jo sempre et deia que ho fessis amb calma, sense precipitació i no m’has fet cas.
Joan Colet, nosaltres seguim a l’escenari, sense perdre la memòria; caminem esperant també la nostra darrera interpretació. Jo, personalment, no voldria llegir  la teva esquela (Tu ja m’entens. És un secret que es queda arxivat a La K-MAMA)
Cal recordar-te, t’ho mereixes.

12 comentaris:

JOAN ha dit...

Gracies Melich.

Joan Colet Hiraldo

Bea Colet ha dit...

Mèlich, moltíssimes gràcies, tens raó,el meu pare era UN HOME BÓ, segur que agraeix les teves paraules,tu el coneixies molt bé i ell t'apreciava molt a tu, al Marcelí.. i aquelles xerrades al bar, estones que ara tots trobarem tant i tant a faltar...Tan sols ens queda el seu record i el plaer de coneixe'l i haver compartit coses amb ell. Moltes Gràcies de tot cor.

Mon ha dit...

us acompanyo en el sentiment, una abraçada

el Mèlich ha dit...

Germans Colet, era el mínim que es mereixia...El recordarem. Ara a ajudar a la mama a superar aquest tràngol i a seguir fent camí...

el Mèlich ha dit...

Mon, gràcies per seguir el batec d'aquest bloc modest. En Joan Colet era un gran home...
Jo tampoc deixo d'entrar a casa vostra. Mont-roig és per a mi quelcom molt especial.
Una abraçada
Mèlich

Miquel Casellas ha dit...

Una gran persona.

Cachi ha dit...

Hi havia un lliri,...

Mèlich, subscric les teves paraules emocionades. Partícep com la resta de companys d'aquests mesos del Taller, compartirem amb el Joan els secrets que per sempre quedaran a la K-MAMA.

Ha estat un plaer haber-te conegut Joan! Ens veiem quan ens toqui fer la darrera escena.

Maria Verge ha dit...

Una pregunta que sempre ens fem, perquè sempre marxen els més bons?,i com sempre no hi ha resposta, el que si que os puc donar es un consell que espero que acepteu, no deixeu mai de parlar del vostre pare i marit, tingueu-lo present a totes les converses com si no hagues marxat mai, per experiència propia es l'únic que us puc dir. Anims i un petó!

Sergi Verge - "Diario de un inmobiliario" ha dit...

Per l'amistat que m'uneix amb el seu fill (en Joan Colet junior) baix tenir ocasió de conèixer el Joan Colet des de la meva infància i en guardo un record entranyable i divertit de moltes anècdotes viscudes al Bar Calafell i a casa de la família Colet.

Et felicito pel teu magnífic i sentit article. Tens raó, el Joan Colet era un bon paio.

Sergi Verge - "Diario de un inmobiliario" ha dit...

perdó,

volia dir "vaig tenir ocasió..."

Doc ha dit...

No el coneixiem, però la colla de tronats del blog de Segur ens unim al teu dol, Mèlich.

La pèrdua d'un amic dol, molt, perquè a ells els escollim, i una part nostre se'n va amb ells quan ens deixen.

Una abraçada.

DESIRÉE DOMINGO ha dit...

Gràcies a ell es va construïr el nostre tan preciat Teatre Auditori de Calafell, una gran persona que degut al meu amor al teatre... no l'oblidaré mai!
Una abraçada Joan, siguis on siguis!