dimecres, d’agost 15, 2007

Manual d'instruccions de vida


Com fer-se un pet i treure’n tot el plaer possible.


El pet és humà, per tant, universal, per tant, còsmic...i sagrat


Pas a pas.


Descripció del producte que ens ocupa.
El pet és una ventositat que els animals mamífers* descarreguen periòdicament per l’anus, vulgarment dit cul que és l’apèndix del budellam, que comunica el ventre amb l’exterior. Aquesta corrent d’aire (metà) sol ser breu i té una particularitat molt remarcable: és aire pudent. La seva ferum depèn molt dels aliments que ha ingerit l’individu/a que emet el pet.
En aquesta crònica ens cenyirem, especialment, al pet humà. Per tant, la gamma de pudors dependran, com hem dit, dels aliments que qualsevol home o dona s’ha cruspit en els seus àpats.
Hi ha certs aliments que per la seva composició orgànica, són productors molt potents de metà, que segons els experts, és el gas base de les flatulències.
Entre aquests productes hi ha els llegums i el floricol, que s’emporten la palma.
En l’acte peterrer es poden donar tres casos diferencials, a saber:

1.- Pets sonors (Ja els descriurem amb més detalls).

2.- Pet silenciós o Llufa, gansa, glana, etc...

3.- Pet sucós (aire barrejat amb matèria orgànica), humit, cagarrinaire, etc...


Com que considerem que el pet nº 3 no proporciona gens de plaer sinó tot el contrari, moltes molèsties, ens cenyirem a les instruccions per assolir un èxit total en el pet sonor (el rei) i la llufa (la més comuna entre el veïnat)
* No tenim elements científics ferms per poder assegurar que d’altres espècies animals (Aus, insectes , microbis,amfibis, rèptils, peixos, etc...) tinguin també la facultat de fer-se pets.

Això és per dissimular

Avui només tractarem el Pet Sonor

1.- Pet sonor.
Per endinyar un pet sonor amb el màxim fruit de plaer i joia, s’ha d’estar molt preparat.
A Calafell hi havia el Peret Molles que tenia l’ullera tant ben ensinistrada (devia ser cosa dels esfínters) que podia emetre la quantitat dels pets que se li demanessin.
Però això no era tot: podia fer ritmes amb els pets, trametre pets amb morse (curt, llarg , llarg curt...) i podia donar qualsevol to als seus efluvis (Violí, cornetí, tronada...)
Tocava “diana” “retirada” “nas de barraca”...
És molt difícil arribar a la perfecció del Molles. Però podem donar unes instruccions per practicar.

A) Saber reconèixer el pet quan neix, budell amunt. Quan se sent la seva presència. El pet sol rodolar pel budell fent-se notar. Calcular el seu volum és important, i també saber prevenir la seva potència. Un cop reconegut el volum d’aire que tenim a punt, cal anar prement i afluixant l’ullera segons el ritme a que volem que surti.
Aleshores amb breus instants has de programar la seva actuació. Tot dependrà d’on et trobes: Si ets envoltat de gent de compromís o de gent de confiança, si ets sol o per exemple al llit amb la dona.

Aleshores tenim les maniobres següents.

B)Preparar un programa d’emissió. O sigui triar com volem que surti: seguit, amb ritme, patarrufa, sincopat, intens, etc...Aquesta feina és difícil. Aquesta era la gran qualitat del Peret Molles. Amb uns jocs de ventre ben sincronitzats has d’engegar la maniobra adient.
C)Procedir a l’execució del pet. Segons el que acabem d’indicar n'exposarem unes
quantes:


C-1 Pet en solitari. Aquest és el que dona un plaer més acabat. Sents que el pet arriba i, sense contemplacions obres gas i te l’endinyes. Sona net Exercici per a conrolar el pet simcopat

sòlit sense restriccions. És el pet total!.
C-2 Un pet entre amics. El pet de broma. Quan en una reunió, un pesat o una pesada t’està carregant amb la seva xerrameca, sovint, sol venir el pet a socorre’t. Però aleshores l’has de saber retenir i controlar per endinyar-lo en l’instant que pot resultar més còmic. Al final d’una frase, per exemple, quan el o la xerraire respira. En el moment d’obrir la boca de nou : rrrrraaaaabbbb. Surt el pet total. La riota és assegurada i fins i tot, pots passar a la posteritat per un pet d’aquests.
C-3 Pet amb sordina. Quan tenim tot el gas

acumulat a la sortida, regulem l’esfínter que controla l’ullera i molt suaument, deixem circular el pet de forma seguida i en un to suau, monotònic. És difícil. Però en cas de compromís va bé perquè tu pots alçar una mica la veu i amortin-li el so que passarà desapercebut. El so no el notaran, la ferum és inevitable.
C-4 Pet sincopat. T’has de disposar, com en el pet anterior, amb l’ullera molt controlada. Anant obrin i tancant el forat. En aquest cas, la magnitud del pet es va fraccionant en peterrets.
Per assolir el domini d’obrir i tancar el forat, cal practicar al menys una hora al dia . Amb el diafragma projectat cap al baix ventre (Al contrari del què fan els cantants per impostar la veu) anar prement i afluixant rítmicament, a espais de 5 minuts. Pot ser que en aquests exercicis ja surti algun pet furtiu. Això vol dir que anem bé.
Amb aquest exercici posarem en forma l’anella de l’anus i la podrem dominar a voluntat.
Per escollir la tonalitat hi ha un exercici una mica més difícil. Heu de prémer les dues anques (els glutis) com quan us ve un atac de cagera i esteu a mitja declaració de la renda o escoltant un miting. Pressioneu fort les anques i al mateix temps, bellugueu el dit gros del peu dret, si voleu tonalitat aguda, i el dit gros del peu esquerre, si voleu greus.
Per fer-hi una mica de melodia, podeu exercitar amb la resta de dits dels peus. Cada dit és una nota. El resultat dependrà dels coneixements de música que tingueu.
Per donar sonoritat (Volum) heu de practicar un altre exercici. Quan tingueu la bola d’aire a flor de cul, aguantar amb el forat tancat i prement les dents i la gorja, ben fort, tirant el coll endavant i, en cec, deixar anar tota la càrrega.
De moment amb aquests exercicis ja podeu assolir bons resultats.
És un manual primari...però útil. N’hi ha un de superior més especialitzat.
Si feu tot el que s’indica, el plaer de deixar-se anar pot ser orgàstic.
I no us en esteu. Un pet no és pot fer entornar, no se li pot barrar el camí, no us aguanteu mai un pet, pot ser molt `perillós per a la vostra salut!
Diuen que la vella de cal Jaumot de Mora d’Ebre,
va morir per aguantar-se un pet davant del capellà.
En una altra ocasió parlarem de les llufes. Ara de moment exerciteu-vos amb els pets.
I que la peterrejeu a gust!

Del pet se n’han dit moltes coses. Us convido a enviar-me acudits , dites, anècdotes i refranys, sobre el Pet. Els publicarem aquí.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Como aportación a esta magistral lección de pedos, y dando por supuesto que todos tus lectores practicarán tus consejos para perfeccionar este dificil arte, yo me atrevo a dar un paso más y a animaros a todos a escoger un repertorio rico en ritmos para deleitar a amigos, familiares y compañeros de trabajo ( se recomienda abstenerse en ascensores y vagones de metro):

1. En primer lugar, hay que tener en cuenta las características del público: ante una compañía joven es recomendable un pedo a lo hip-hop, contrayendo y relajando el esfínter con gran velocidad. Como acompañamiento, puede cantarse una letra de protesta contra el precio de la vivienda, por ejemplo. Por otro lado, si el respetable ronda la tercera edad, un bolero a media voz ( desconozco el equivalente a "voz" por el culo) tiene una gran acogida. Se trata, así, de ir soltando el aire lentamente, como en un susurro anal, y de mover las caderas dibujando círculos, para darle un grado mayor de sensualidad, si cabe. Por cierto, es aconsejable, debido a la proximidad de las fosas nasales, no susurrar esa canción al oído de nadie.

2. Es muy importante que los temas escogidos se sepan interpretar con maestría. Un pedo corto y sencillo, por austero que parezca, será ovacionado si se realiza con todo el relieve, con todos los detalles. Un señor pedo, rotundo, contundente, con cuerpo y con alma, siempre da mejor resultado, por simple que parezca, que un intento fallido de pedo barroco, complicado. Así pues, por ejemplo, es mejor un pedo a lo "Lucía" de Serrat, bien interpretado, que uno a lo "Show must go on" de Queen si no se dominan todas las notas y los ritmos.

3. Por último, se recomienda practicar todos los días. Una buena técnica de ensayo es colocar la mano en forma cóncava, con los dedos juntos, como formando un recipiente ( parecido a cuando bebemos agua de una fuente). Con la mano en esa posición, hay que colocarla frente al ano, a una distancia de unos tres centímetros. Este es el momento de dar rienda suelta a nuestro arte, sintiendo como el aire expulsado golpea melódicamente contra la palma de la mano, como la envuelve, como la impregna de música y de sentimiento. Es opcional olerse la mano al terminar, para comprobar qué tipo de alimento debemos tomar antes de cada actuación, dependiendo de las características de cada concierto.

Anònim ha dit...

Diu que era un mestre d'escola que en començar la classe va dir als seus xiquets: "avui parlarem de les bones maneres i la educació.." tot seguit se va escoltar un gran pet rodó i sonorós a lo que el mestre replicà: qui ha sigut aquest fill de puta..!!??

Antoni ha dit...

Hola Mèlich, m'agradaria saber diferenciar un pet sonor d'un pet sucós, ja que de vegades s'espera un sonor, alliberes l'ullera sense por i.. passa tot el contrari. Gràcies. Antoni.