Manual d'instruccions de vida

Com fer-se un pet i treure’n tot el plaer possible.


El pet és humà, per tant, universal, per tant, còsmic...i sagrat


Pas a pas.


Descripció del producte que ens ocupa.
El pet és una ventositat que els animals mamífers* descarreguen periòdicament per l’anus, vulgarment dit cul que és l’apèndix del budellam, que comunica el ventre amb l’exterior. Aquesta corrent d’aire (metà) sol ser breu i té una particularitat molt remarcable: és aire pudent. La seva ferum depèn molt dels aliments que ha ingerit l’individu/a que emet el pet.
En aquesta crònica ens cenyirem, especialment, al pet humà. Per tant, la gamma de pudors dependran, com hem dit, dels aliments que qualsevol home o dona s’ha cruspit en els seus àpats.
Hi ha certs aliments que per la seva composició orgànica, són productors molt potents de metà, que segons els experts, és el gas base de les flatulències.
Entre aquests productes hi ha els llegums i el floricol, que s’emporten la palma.
En l’acte peterrer es poden donar tres casos diferencials, a saber:

1.- Pets sonors (Ja els descriurem amb més detalls).

2.- Pet silenciós o Llufa, gansa, glana, etc...

3.- Pet sucós (aire barrejat amb matèria orgànica), humit, cagarrinaire, etc...


Com que considerem que el pet nº 3 no proporciona gens de plaer sinó tot el contrari, moltes molèsties, ens cenyirem a les instruccions per assolir un èxit total en el pet sonor (el rei) i la llufa (la més comuna entre el veïnat)
* No tenim elements científics ferms per poder assegurar que d’altres espècies animals (Aus, insectes , microbis,amfibis, rèptils, peixos, etc...) tinguin també la facultat de fer-se pets.

Això és per dissimular

Avui només tractarem el Pet Sonor

1.- Pet sonor.
Per endinyar un pet sonor amb el màxim fruit de plaer i joia, s’ha d’estar molt preparat.
A Calafell hi havia el Peret Molles que tenia l’ullera tant ben ensinistrada (devia ser cosa dels esfínters) que podia emetre la quantitat dels pets que se li demanessin.
Però això no era tot: podia fer ritmes amb els pets, trametre pets amb morse (curt, llarg , llarg curt...) i podia donar qualsevol to als seus efluvis (Violí, cornetí, tronada...)
Tocava “diana” “retirada” “nas de barraca”...
És molt difícil arribar a la perfecció del Molles. Però podem donar unes instruccions per practicar.

A) Saber reconèixer el pet quan neix, budell amunt. Quan se sent la seva presència. El pet sol rodolar pel budell fent-se notar. Calcular el seu volum és important, i també saber prevenir la seva potència. Un cop reconegut el volum d’aire que tenim a punt, cal anar prement i afluixant l’ullera segons el ritme a que volem que surti.
Aleshores amb breus instants has de programar la seva actuació. Tot dependrà d’on et trobes: Si ets envoltat de gent de compromís o de gent de confiança, si ets sol o per exemple al llit amb la dona.

Aleshores tenim les maniobres següents.

B)Preparar un programa d’emissió. O sigui triar com volem que surti: seguit, amb ritme, patarrufa, sincopat, intens, etc...Aquesta feina és difícil. Aquesta era la gran qualitat del Peret Molles. Amb uns jocs de ventre ben sincronitzats has d’engegar la maniobra adient.
C)Procedir a l’execució del pet. Segons el que acabem d’indicar n'exposarem unes
quantes:

C-1 Pet en solitari. Aquest és el que dona un plaer més acabat. Sents que el pet arriba i, sense contemplacions obres gas i te l’endinyes. Sona net Exercici per a conrolar el pet simcopat

sòlit sense restriccions. És el pet total!.
C-2 Un pet entre amics. El pet de broma. Quan en una reunió, un pesat o una pesada t’està carregant amb la seva xerrameca, sovint, sol venir el pet a socorre’t. Però aleshores l’has de saber retenir i controlar per endinyar-lo en l’instant que pot resultar més còmic. Al final d’una frase, per exemple, quan el o la xerraire respira. En el moment d’obrir la boca de nou : rrrrraaaaabbbb. Surt el pet total. La riota és assegurada i fins i tot, pots passar a la posteritat per un pet d’aquests.
C-3 Pet amb sordina. Quan tenim tot el gas

acumulat a la sortida, regulem l’esfínter que controla l’ullera i molt suaument, deixem circular el pet de forma seguida i en un to suau, monotònic. És difícil. Però en cas de compromís va bé perquè tu pots alçar una mica la veu i amortin-li el so que passarà desapercebut. El so no el notaran, la ferum és inevitable.
C-4 Pet sincopat. T’has de disposar, com en el pet anterior, amb l’ullera molt controlada. Anant obrin i tancant el forat. En aquest cas, la magnitud del pet es va fraccionant en peterrets.
Per assolir el domini d’obrir i tancar el forat, cal practicar al menys una hora al dia . Amb el diafragma projectat cap al baix ventre (Al contrari del què fan els cantants per impostar la veu) anar prement i afluixant rítmicament, a espais de 5 minuts. Pot ser que en aquests exercicis ja surti algun pet furtiu. Això vol dir que anem bé.
Amb aquest exercici posarem en forma l’anella de l’anus i la podrem dominar a voluntat.
Per escollir la tonalitat hi ha un exercici una mica més difícil. Heu de prémer les dues anques (els glutis) com quan us ve un atac de cagera i esteu a mitja declaració de la renda o escoltant un miting. Pressioneu fort les anques i al mateix temps, bellugueu el dit gros del peu dret, si voleu tonalitat aguda, i el dit gros del peu esquerre, si voleu greus.
Per fer-hi una mica de melodia, podeu exercitar amb la resta de dits dels peus. Cada dit és una nota. El resultat dependrà dels coneixements de música que tingueu.
Per donar sonoritat (Volum) heu de practicar un altre exercici. Quan tingueu la bola d’aire a flor de cul, aguantar amb el forat tancat i prement les dents i la gorja, ben fort, tirant el coll endavant i, en cec, deixar anar tota la càrrega.
De moment amb aquests exercicis ja podeu assolir bons resultats.
És un manual primari...però útil. N’hi ha un de superior més especialitzat.
Si feu tot el que s’indica, el plaer de deixar-se anar pot ser orgàstic.
I no us en esteu. Un pet no és pot fer entornar, no se li pot barrar el camí, no us aguanteu mai un pet, pot ser molt `perillós per a la vostra salut!
Diuen que la vella de cal Jaumot de Mora d’Ebre,
va morir per aguantar-se un pet davant del capellà.
En una altra ocasió parlarem de les llufes. Ara de moment exerciteu-vos amb els pets.
I que la peterrejeu a gust!

Del pet se n’han dit moltes coses. Us convido a enviar-me acudits , dites, anècdotes i refranys, sobre el Pet. Els publicarem aquí.