L'origen de les guerres

Apunts per a un monòleg de cronopi

La guerra del doble sis

Només es podien tirar sisos .
Ella em va dir “que ets ruc, tira el doble sis” Li vaig fotre el doble sis com un pedrada , al mig del front. Ella va caure amb el cap partit, i el doble sis es va desintegrar. Tots els punts negres van sortir disparats , un em va anar a l’ull esquerra. La resta es van repartir entre les galtes i el cos dels meus companys. Un d’ells, el Ramon, va caure fulminat.
Una amiga d’ella que restava dreta com un estaquirot i que en va sortir il·lesa, va cridar “No hi ha dret! Això és violència de gènere” “Que collons” vaig dir jo “Això és la guerra del doble sis; que no ho veus imbècil?”
I és així, com va començar la gran guerra, la gran "Campanya del Doble Sis" que encara dura. Sempre ha estat així, les guerres sorgeixen, la majoria de vegades, per futeses com les del doble sis. Podia ser també la del doble "pitu". Aleshores no és tant cruenta, el doble "pitu" només té dos projectils. Però també pot ser una guerra. No de tanta magnitud però una guerra, al cap i a la fí.
A mi no em sap massa greu que hi hagin guerres. En aquest sentit sóc determinista. Si des de que hi ha hagut bèsties humanes damunt la bola, no ha passat ni un dia sense guerra, perquè avui hem de ser diferents? No pot ser que un dia ens llevem, els d’aquesta galta de la terra i els noticiaris diguin : "Té, avui s’han acabat les guerres". A l’altra galta de la terra es van acabar ahir, o s’acabaran demà, segons a quina galta ens trobem.
Per a mi, això fóra molt fort. "I ara els pacifistes on ens fotem?" Perquè si jo sóc pacifista, que ho sóc, és perquè hi ha guerres eh? No us equivoqueu. Si les guerres s’extingissin, els pacifistes hauríem de lluitar contra l’extinció de l’os del Pirineu. Aleshores se’ns posarien gelosos els que ja hi lluiten.
Sí, les causes de les guerres solen ser futeses com les del doble sis. Un dia, un beneit il·luminat es mira el mapa d’Europa i diu “vull que sigui meva” i va, i provoca la mort de 12 milions de veïns i veïnes, així per les bones. Això encara és més elemental que el cas del doble sis. O el cas de Palestina. Els Estats units diuen “Jueus, a partir d’ara, prou de fer el turista, viureu aquí”. Foten fora de casa un grapat de pobres palestins i hi instal·len als que feia milions d’anys que cercaven la terra promesa, que no era la Palestina, naturalment; ep! Segons els palestins. És que ni ells sabien quina era. En això, Javeh els hi va fotre una mala jugada “Us donaré la terra promesa” i no els va dir on. Aquest dels jueus és un cas que no l’he entès mai: Els diuen “jueus” i la seva nació es diu Israel. Ja falla el gentilici no? Imagineu-vos que els americans s’entesten en donar-los Catalunya i ara seriem nosaltres els qui la tindríem armada amb els jueus en lloc d’amb els castellans, que també tela eh?
Fins i tot les dones han provocat guerres, ja veieu, les dones, que van amb el lliri del feminisme a la mà que sembla que mai han matat una mosca ( de plats sí que n'han trencat). Doncs llegiu el currículum d'una tal Hel·lena de Troia i veureu el ciri que va muntar. I la guerra civil Espanyola que els vencedors en van dir de “Liberación”? Què havien d’alliberar? Res , una fal·làcia, una excusa. Ells només per tirar trets, s’havien d’inventar qualsevol animalada, una coartada. A qui havien d’alliberar? Sí, “Espanya estaba sometida bajo las ordas comunistas y judeomasónicas”. Això no ho entenien ni ells. I Au!! El divuit de Juliol s’inventen un “alzamiento” i tot damunt davall. Foten al poder un ninot del Ferrol que firmava sentències de mort mentre esmorzava i au, “por la patria el pan i la justicia i el imperio hacia el Dios”, anar tirant. Heu sentit mai animalades més profundes? Y el meu pare que s’havia passat tota la vida sota un avellaner, amb els ronyons esmicolats, el van mobilitzar, el van ferir, li faltava mitja anca, d’un morter, el van tenir tres anys amb polls i disenteria, el van fer presoner en un camp de concentració a Burgo de Osma, i el volien afusellar, per això, per comunista i judeomasónico. Un pobre pagès de l’Argentera.
Sempre, sempre han nascut guerres de les bestieses més impensables.
La del doble sis no ha estat res més que una demostració palpable del què dic.
Però les guerres seguiran. Sinó, malament.