Mentre...

Encara em fan olor de farigola les mans. Acabo de celebrar un ritus tradicional a casa nostra: Posar les olives en sal. Molt senzillament: Aigua, sal i uns branquillons de farigola. A casa, quan era jove, hi posàvem també sajolida.
Només la cerimònia de la preparació ja és quelcom sagrat. Me'n queden dos pots de l'any passat i estan excel·lents. L' experiència m'ha ensenyat que és millor posar-les en pots petits. Quan els obres duren menys i no es malmeten. També us aconsello conservar-les tapades amb un sac de brossa, negre o en una estança a les fosques. Si passeu per casa farem un vinet amb arbequines.

Fa temps, un polític va dir referint-se a mi, de forma insultant: "Aquest es pensa que està pel damunt del bé i del mal" i no em va ofendre perquè, en certa manera, la va clavar. 

No ho preneu com una prepotència si us dic que sempre he denunciat allò que em semblava incorrecte, sigui del color que sigui i sense por ni vergonya. Però clar, ser neutral no ven i reps hòsties de tots els cantons. Segur que m'hauré equivocat moltes vegades. Però ho he fet volant sempre, com deia el meu estimat polític,que ara es podreix en l'oblit del poble, pel damunt del bé i del mal.

Molta gent pensava i potser encara pensa que tot el que faig és cercant algun benefici especial. Allà ell o ella qui pensi així.

Mentre es barallen en debats electorals, volent-nos demostrar que la tenen mes llarga que el contrincant, jo agafo 10 quilos d'olives i els poso en sal. 

Mentre Berlusconi es desenganxa de la poltrona, amb feina perquè s'hi va enganxar amb "Superglue", jo me'n vaig amb la K-mama a Palafolls a fer teatre (molta gent no sap ni on és Palafolls)

Mentre corren pel poble gravacions d'un regidor del PP que fan trasbalsar a la gent, especialment als polítics, jo me'n vaig a caminar am la meva esposa fins a sant Salvador.

Mentre molta gent es crema els dits en l'Iphon (o com cony es digui), jo em cremo els dits en el teclat de l'ordinador per escriure això i moltes coses més i encara em sobra temps per llegir els contes de Nadal com a membre del jurat.

Mentre hi ha qui pega, mata o tortura, a dones, infants  i homes, jo vaig a jugar amb el meu net i li explico que això no s'ha de fer. Un dia també li diré que no té solució. A no ser que el Rajoy amb la vareta de la fada padrina ho arregli tot d'un toc am espetec d'espurnes.

Mentre hi ha gent corrupte que "enchufa" parents i nombra càrrecs a dit, jo vaig a la ràdio i presento un programa sobre la història del turisme a Calafell, sense cobrar ni cinc, com sempre.

I això i molts coses més, és el que he fet fins avui: he pagat els impostos (fins i tot l'IBI, senyor regidor), he col.laborat en tot el que he pogut, i ara només em preocupa cobrar cada mes la pensió de jubilat que he anat pagant durant quaranta anys amb la meva suor, que ha estat molta.

I si un dia em diuen que no hi ha metges, no hi ha pensió, o no hi ha llum, m'emprenyaré, com tothom; però m'aguantaré com qualsevol grec, sudanès o maurità; que de més magres n'he passat.

No sé si estic pel damunt o pel davall del bé i del mal. El que sí he de dir és que, malgrat quatre cosetes que em fan ser feliç, tot el demés  ja me la comença a "repampimflar", com deia el meu amic Albert Compte que en pau reposi o "me la porta fluixa" com dèiem al meu poble.

 

I per avui, s'ha acabat el bròquil, apa siau!!