Topicotarapia ( Retorn)

Fem una mica de memòria:

Ja fa temps que el Dr. Bandini i jo, vam inaugurar, dintre del Club del cronopi, un consultori dedicat a la teràpia del tòpic.Quan parlem de tòpic, ens referim a la 3ª definició del Diccionari de la GREC

3 m LIT/LÒG 1 Argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs, lloc comú.
2 Expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. Els tòpics que hom aprèn a l’escola, que hom llegeix a la premsa.
 
La Topicoteràpia és una ciència nova que estem desenvolupant, amb el Dr. Bandini, perquè pensem que hem arribat a una situació dramàtica per part dels escriptors i escriptores actuals i, per afegit, entre la gent del carrer, la qual cosa és molt més greu.
El meu amic Miquel Caselles que comenta, sempre fugaçment, les meves entrades del bloc, em deia fa un parell de dies: “Tot està inventat”.
Segons aquesta teoria, ja només ens queden els tòpics, amb les seves germanes, les frases fetes i els seus cosins, els llocs comuns. Jo discrepo de l’afirmació del Miquel que, per cert, és un dels tòpics més emprats.
La meva resposta és: Sembla que “tot estigui inventat” perquè no hi ha “inventors” nous.

Encetem la nostra consulta i demanem la vostra col·laboració.
Un servidor, Dr. Argentviu, s’ocuparà dels diagnòstics de les malalties tòpiques i el Dr. Bandini ens donarà les seves fórmules magistrals de guariment.
La nostra teràpia no és solsament indicada per a la gent que junta lletres (Hauríem de dir junta tòpics), sinó també per a aquells que els agrada parlar. Aquests darrers són els que fan més estralls amb els virus tòpic.
Es tracta d’una teràpia físicament innòcua. Les úniques contraindicacions , molt poc importants, poden ser de caràcter psicògen. Però, abandonant el tractament, el pacient/a pot seguir vivint enganxat al tòpic com si no hagués passat res.

Dit això, només hem d’afegir que el Dr. Bandini i jo, esperem les vostres propostes.
Indiqueu-nos quins són els tòpics que us causen més trastorns, i nosaltres mirarem de pal·liar-ho en la mesura dels nostres coneixements.
Contempleu aquesta imatge de Roc-Lun. Hi capteu l'intercanvi de tòpics? Són microbians però es poden combatre.

Estudi d'un nou tòpic

Doncs bé, després de dos anys sense tractar el tema tornem a entrar en matèria.
La primera infecció tòpica que tractarem en aquest retorn és l’expressió "Coneix-te a tu mateix"
Es tracta d’un virus d’una patologia extrema. Ja des del temps de Plató, que va ser qui va escampar aquest germen, el "Coneix-te a tu mateix" s’ha anat estenent des dels camps de la filosofia, la psicologia i i tota la gama de gurus de l’esoterisme, amb una virulència colossal.
Tots n’estem infectats. Reflexionem: ¿qui no ha rebut la inoculació nefasta d’aquest virus en alguna ocasió? Les estadístiques del institut d’estudis tòpics de la Universitat de Silverston en una enquesta recent, marquen que més d’un 99% de la població civilitzada i en us de raó viu afectada, de forma activa o latent, pel tòpic esmentat. L'1 % restant cal cercar-lo en algun pastor o ermità que passa la seva vida a la muntanya o al desert o aquella gent que viu sola sense contacte amb la civilització. A partir d’una colònia de dos individus  el virus s’apodera del col·lectiu i comença a fer estralls.
Escoltem el que ens diu el Dr. Raimon Reverdy, emèrit de la facultat de Filologia paixto de la universitat de Kabul:

"En el nostre treball recent sobre l’idioma  paixto i la majoria dels seus dialectes, que es parlen, essencialment, en la frontera entre Pakistan i Afganistan, hem constatat i registrat aquest tòpic en moltes converses entre els pathans,  ètnia predominant de la zona. Ho hem de fer constar, i afegir que com que no hi ha literatura escrita, el tòpic "Coneix-te a tu mateix" , es transmet de forma oral entre els rabins de la població. I es pot escoltar sovint entre les regles del “pastunwari” que es el compendi de les seves normes ètiques i morals dins de la seva religió de confessió islàmica”.

Aquest ha estat només un exemple exòtic que il·lustra  la total expansió d’aquesta pandèmia a tot el planeta.

Orígens d’aquesta malaltia:

Com hem apuntat més amunt, la referència més antiga del tòpic la tenim en Plató, en les seves ensenyances (Diàlegs) que després va publicar el seu deixeble Sòcrates ". Nosce te ipsum".

Aquests grans filòsofs tenien alumnes molt avançats que els feien peguntes constants sobre l’essència humana. Quan es veien entre l’espasa i la paret de qüestions de difícil o impossible resposta, tiraven de tòpic: “Coneix-te a tu mateix”. A l’alumne se li quedava cara de rot i passaven a una altre assumpte.

Això demostra que els tòpics són sovint pedaços  o sargits per  les mancances de resposta. Al llarg dels temps, els anomenats mestres han infectat de tòpics la humanitat. I com que ho han dit els savis la gent pensa “no seré jo qui li esmeni la teoria”. I així es van enquistant en el cervell humà i arriben a fer quasi impossible el remei. 
ta,poc puc passar per alt comunicar als lectors que fins hi tot ei gran manc de les lletres Miguel de Cervantes era un infectat pel tòpic:  

"...Lo segundo, has de poner los ojos en quien eres, procurando conocerte a ti mismo, que es el más difícil conocimiento que puede imaginarse..." ( Miguel de Cervantes , "El ingenioso Hidalgo Don quijote de la Mancha". Cap 52)

 

Avui hem arribat a una metàstasi d’extensió incalculable. Tothom juga a psicòleg, tothom et dona consells. Bruixes, tiradors de cartes, especialistes en esoterisme,articles i llibres d’auto-ajut. Un exèrcit de galifardeus que ens volen arreglar la vida. I el que és més greu és que també ens etziba la frase, la nostra veïna d’escala. Es posa transcendent i abaixant les parpelles  amb suficiència ens arria: "...mira a tu el que et cal és fer una profunda reflexió i començar per conèixer-te a tu mateix. Quan t’hagis trobat, quan examinis tot el teu interior, començaràs a comprendre moltes coses...” I m’ensenya la revista del cor que està llegint. Allí ho explica tot. Ella n'ha fet un copia i enganxa mental.

Fins aquí podíem arribar. Fins i tot la veïna,  que no va ni acabar el graduat escolar, que em diu que Martí i Pol eren dos grans poetes, ella em vol arreglar la vida i m’envia a cercar-me i a conèixer-me a mi mateix.

Hem de fer quelcom, hem de cercar, com sigui el possible guariment d’aquest tòpic tant nefast.

No vaig bé, no em conec.

Símptomes

·        Com que està tant apoderat entre els humans i humanes,  els símptomes quasi ni es noten.

·        Qualsevol persona de qualsevol escala social o cultural el pot portar.

·        Només es manifesta quan algú se t’acosta i et diu “Tu el que has de fer...” Alerta!  que te l’etzibarà. S’ha d’anar amb compte.

·        Sol ser gent que et comença a parlar d’ella per passar a preguntar per tu.

I, ja per acabar el preàmbul, unes frases breus del Professor  Goizka Vidarraure que podem llegir en el seu llibre “Al hilo del engaño” publicat per Alfa-Beta. Barcelona.  Edició del 2003:

“...Hay que luchar sin descanso contra los tòpicos infecciosos. Sacarlos de nuestro lèxico, de los vademecums, de nuestras  charlas, de los libros. Es necesario luchar por la originalidad y la claridad en las ideas y conceptos. És condenable dejar perpleja a una persona con tòpicos como “Conócete a ti mismo...”.

Fins aquí la meva aportació, la meva denuncia. Ara el Dr. Bandini ens oferirà els seus doctes consells per a combatre aquest nou tòpic un dels més comuns i perillosos entre els humans.

****

Tractament del Dr. Bandini 

 

Recientes estudios realizados por la ATIZA ( Asociación de Tópico-Inmonorología de Zaragoza) han demostrado que la práctica continuada de este tópico tan dañino provoca insomnio crónico con idas y venidas al lavabo, sequedad de boca y de ropa, alteraciones de la escritura a máquina y apertura de poros a la altura del bolsillo. Para contrarrestar dichos síntomas, A. Belén Pastores, co-directora de ATIZA y autora de la colección de videos “Dale al pause que voy un momento al baño” sobre el comportamiento de los individuos en sociedad, recomienda un tratamiento clásico: una dieta rica en tortillas de aspirinas y bocinazos a lo Harpo Marx a cinco centímetros de la oreja una vez cada 6 horas, fines de semana incluidos.

Sin embargo, para atacar este caso tan peligroso de tópico, con síntomas de extrema gravedad y consecuencias altamente tóxicas para quien convive con uno de los afectados, mucho me temo que el Dr. Argentiviu y yo mismo debemos recurrir a uno de los hombres más controvertidos que ha dado la historia reciente. Un visionario, un adelantado a su tiempo y, por qué no reconocerlo, uno de los teóricos de la conducta humana del que más ha bebido nuestra terapia psicológica para el tratamiento de los tópicos.

Mikel Stormberg, cantautor australiano de origen alemán convertido en escritor de libros de autodechoqueayuda, en su tan conocido libro “ Sunday morning in green shorts”, aconseja a todos sus seguidores que se conozcan a sí mismos, pero que lo hagan de un modo poco sutil, poco romántico, mucho más pragmático. Recomienda, sencillamente, concertar una cita consigo mismo, a una hora en que a las dos partes les vaya bien, y tomar pasar unos ratos juntos. 

Aquí es mostra un pacient que s'ha trobat a dos "si mateix". Aquest perill s'ha de córrer.

 Eso sí, en un lugar concurrido, porque a la hora de quedar con desconocidos toda precaución es poca, que hay mucho loco suelto por ahí. Tomar unas copas, compartir una cena, quizá un paseo por la orilla del mar ( en épocas no estivales puede substituirse esto último por una partida de bolos o de la cosa esa de los salones recreativos que es una mesa que suelta aire por unos agujeritos y hay que meter goles, o algo así). 

Y el paciente, poco a poco, irá dándose cuenta, tras el deslumbramiento inicial, de que en realidad conocerse a si mismo no es tan interesante. Se percatará, si se ha seguido el tratamiento con corrección, de que habitualmente uno mismo es un coñazo, un soso, un tío plasta o una tía ñoña. Y comprenderá, no sin cierto dolor emocional que deberá tratarse con cataplasmas de plastilina en la sien e inyecciones de pan con tomate y chocolate en la suela del zapato, que el tópico que le afectaba y al que en cierto modo se aferraba para seguir adelante con su vida, no es más que una vil patraña de un puñado de analfabetos vitales que van por el mundo de Mari Consejitos para que unos cuantos pobre gentes les compren libros y revistas y pastillas naturales y viajes astrales y suscripciones a clubes de fans de viejos con barbas y túnicas que les dan sermones desde púlpitos de contrachapado y que se gastan el dinero de los demás en putas y whisky y comilonas mientras esos pobres desalmados vuelven a sus casas dándose palmaditas en la espalda y esperanzados de que las cosas, una vez consigan esa chorrada de conocerse a sí mismos, les vayan un poco mejor y les mejore la mierda de vida que llevan. Ea.