Mercats

Bon profit

No sóc folklòric ni folklorista. I menys encara pel què fa referència a aquesta paròdia dels mercats medievals, tan en voga d’uns anys cap aquí. No m’agraden, són una mala versió de pessebre vivent de la Mare de Déu de Setembre. Però això no  és més que una opinió tant rebutjable com qualsevol altre. Ara és el què es porta: Fires i mercats de tota mena. En defensa dels qui recolzen la idea d’aquests esdeveniments, constataré una evidència positiva. En mig de  l’epidèmia de crisi que estem patint, per a molts comerciants i vilatans calafellencs, aquestes diades són el revulsiu que els treu de la UVI de l’agonia de final d’estiu. En el cas del Medieval.  la seva estratègia de celebrar-ho en la mateixa fita de la temporada, es molt adient perquè fa que es recuperin els calaixos de molts veïns. Encara que en el mercat hi ha més badocs que compradors, i molta gent que s’atipa, alguna cosa cau, fora del simple tiberi. A Vilanova i La Geltrú m’hi va tocar viure temps de no gaires folgances. La fira del novembre, per aquell temps, també va entrar en crisi. El comerç de ramaderia, maquinaria i locomoció va perdre el seu protagonisme i la Fira es va omplir  de parades de  menjars i “chiringuitos” de degustació, on la gent hi anava  de tapes , el capvespre. Uns trempats amics meus van batejar aquell avenç com la “Fira de la fam”. Si em permeteu la paròdia jo diria que a Calafell es munta, sense tant dramatisme, el “Mercat de la gana”. Potser és la única  rèplica autèntica de l’ Edat Mitjana perquè, segons diuen, en l’era medieval se’n passava molta, de gana; sota el comte Guillem de Septimània, Guifré el Pilós o Ermessenda de Carcassona.

 

Foto: Bloc de Segur