Depuis le Jour

Quan un reflexiona sobre l'essència humana no pot pe més que sorprendre's. Com pot haver-hi tanta varietat de formes de ser. Sembla que sigui impossible posar sota l'expressió "homo sapiens" les actituds violentes, els comportaments criminals , l'estupidesa, les guerres...convivint amb moments màgics de la història de l'art, com aquest de la prodigiosa Montserrat Caballé. 

Ens hem de consolar de tanta misèria humana, en tots els sentits, i gaudir del privilegi d'aquesta veu. Aquesta senzilla ària de Charpentier és una de les peces cimeres que ha cantat la Caballé. Semble impossible que unes cordes vocals puguin arribar a assolir aquests reptes, aquests matisos tant subtils, aquests canvis de textura....Gràcies Montserat. 

Si us plau escolteu amb atenció . És un moment inigualable dins de la història de l'òpera: "Luise" de Charpentier,, "Depuis le jour", ària de Montserat Caballé.

  

Quan acaba el prodigi despertem de nou a la vida. Tornem a morir lentament en quest món on un dia vam aterrar des dels llims del ventre d'una dona. Potser si al sortir a la llum haguéssim sentit aquesta ària...