Cròniques d’anar per casa

Un altre esborrany 
( Publicat al Diari Baix Penedès el divendres21/7/11)

Com cada divendres, esmorzo amb el Diari del Baix Penedès  i el contrincant el 3 de vuit. No llegeixo l’altra premsa amb assiduïtat. La ràdio i la televisió em martellegen cada dia com un compressor amb les notícies genrals que m’arribo a aprendre de memòria. Amb això i els diaris digitals en tinc prou. M’interessa la premsa escrita local i comarcal.

Doncs bé, em vaig cruspint l’entrepà de pa amb tomàquet i botifarra negra, mullat amb  una canyeta i unes olivetes, que és un dels meus actes de plaer irrenunciable.

He seleccionant els articles d’opinió (sempre pego una ullada en diagonal, abans de llegir-ho tot) i, de sobte , a baix, en un raconet, veig el meu nom. Ensulfato de cervesa el diari i els pantalons d’un company. “Però que cony és això?...”

Els vailets de redacció  (potser alguna “vaileta”) ja me n’han fet una altra de les seves. Han copiat del meu bloc la primera part d’una entrada intitulada “Esborranys”. La que fa referència a la meva opinió en el tema segregació o independència o secessió, fot-li com vulguis, de Segur de Calafell. I jo sense assabentar-me’n. El company no s’ho creu.

Aquesta és una història que s’ha remenat molt. Tant que potser ja put i que, gran part del veïnat se la pren amb conya sorneguera. Allò que els cristianos en diuen « pitorreo ».

No m’enutja pas la publicació del meu escrit, al contrari, ha estat tot un honor que se’m tingui en compte. I dic que no em puc pas emprenyar perquè el meu bloc es penjat en públic i per tant jo només em puc irrogar la propietat de la idea, que un cop l’he publicat, ja és d’us públic. Però clar, així de sobte, em va agafar amb els pixats al ventre i penso que he de fer algun aclariment.

El títol és eloqüent: “Esborranys” No cal que us digui què és un esborrany. També hi ha un altre subtítol que diu ”Apunts  del bloc de notes”

Això és quelcom que faig habitualment quan tinc un projecte d’escrit . Prenc apunts i després, si em sembla, en faig un article, crònica o narració. Aquest sistema no és cap descobriment. Aleshores he de dir que potser aquestes frases tan directes de l’esborrany, s’han d’esmenar, si convé, discutir i exposar-les en un treball ben acabat. Ho dic perquè ja m’han assetjat pel carrer gent de Segur i de la platja i poble amb diferents tons d’estat d’ànim. Al bloc també hi han entrat comentaris. En diversos sentits: “ quina manera d’anar al gra” Ja hi tornes?”  “Sembla que Segur t’obsessioni”  “Poc estan per segregacions la gent de Segur” “En aquest temps de crisi, no ens vinguis amb romanços”.

A mi em sap greu que els meus apunts es prenguin com inici d’una polèmica. O potser no me’n sap, ara que m’ho rumio, no ho sé. Tampoc són tant nocius. El que veig és que la redacció del Diari potser sí que en cerca la reobertura del tema. Amb tanta insipidesa de notícies i de comentaris, potser cal gratar la nafra de nou. Ja ha passat el xarampió electoral. Ja tenim els nous, o no tant nous, discutint i fent la puta i la Ramoneta dels sous i els càrrecs de confiança, i els oblidats (no vençuts) passejant amb el cap cot, a veure com ataquen la depressió es recuperen de l’atzucac, que a Calafell ha estat prou notable..

 Ara s’han d’encetar nous vells temes.

Espero que un dia pugui desenvolupar la meva “tesi” de Segur de forma més elaborada, acurada  i presentable. No com ara amb quatre gargots mal girbats. I Als redactors, gràcies… Però això s’avisa se’m va entravessar un pinyol d’oliva al ganyot que, mica més (expressió molt calafellenca), m’ofego.   Penso que aquelles quatre ratlles eren més pel Tothosap que per a una tribuna d’opinió.