dilluns, de juliol 11, 2011

Facundo Cabral per sempre

"No tengo hogar ni porvenir"



Hi ha sempre aquest funest per què? sense resposta.
Ens hem d'habituar a viure-hi.
No has mort del tot
Una part teva potser la més sagrada, la més gran, es queda aquí.
L'assassí se n'anirà amb la consciència plena de merda.
Tu estaràs empre amb nosaltres ple de grandesa.
Descansa en pau Facundo
Toma tu "vagón de carga" i "duerme esta semana larga"...

2 comentaris:

Mon ha dit...

molt maques les teves paraules

Jordi Alvarez ha dit...

Gràcies per recollir aquest petit homenatge.
Encara no sé perquè la mort de certes persones (que no conec) m'impacten. possiblement sigui identificació pel que representen en el meu imaginari .... senzillesa, honestedat, renúncia a la bona vida per tenir principis ....... persones que són el referent antagònic de Botines, Camps, Millets .., gràcies Melich.