Un record per als lluitadors. Els qui guanyen i els qui no. Encara hi ha combat. Sempre hi ha combat!!
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.
Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.
Lluis Llach
 | |||||||||||||||||||||||
| Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels |
2 comentaris:
Exacte Pep, a pesar que a moltes i a molts de nosaltres se’ns sol oblidar, sempre hi ha combat.
Encara que el pitjor del combat es no saber ben be contra qui es lluita i perquè es lluita. Hem arribat a un nivell alt de societat del benestar i això ens a atrofiat.
Potser si ens vindrà be una bona travessia pel desert si es que d’aquesta travessia sabem treure la essència del combat.
Una abraçada
Gràcies Enric, per el teu record. Sé que tu ets un gran lluitador i també sé que el ram de flors vermelles les podràs portar tu a port.
Visca la terra
visca la lluita
i visca el saber perdre.
Un abraçada
Mèlich
Publica un comentari a l'entrada