Quan l'ombra et convida a la pau, quan l'aire ja no arrossega vanitats ni euros, ni esquitxos d'egoisme, només deixalles de paperassa electoral, és hora de cercar en algun racó televisiu, quelcom d'aliment del que no es menja. Premo botons de coloraines com un cronopi esbojarrat, com el meu nét que gaudeix prement comandaments . Cerco i trobo. Tot aquell que cerca, ensopega amb quelcom en el camí. La reemissió d'un programa de TV3 que Jaume Barberà ha recuperat: "Singulars"
Amb la seva veu quasi imperceptible, aquell xiuxiueig que vol evitar cansar-te les oïdes, en Jaume em presenta un home d'aspecte serè, equilibrat que parla amb frases senzilles girant els tòpics del revés, que et convida a acompanyar com en un passeig, per un camí misteriós, les seves frases, els seus pensaments...Euardo Galeano.(fes clic)
Me l'ha recomanat el Bandini que sempre està perdut a la que salta en el laberint literari.
Galeano m'ha seduït, és un descobriment per a mi. La seva veu indolent característica de l'Amèrica del sud, el seu posat, la seva prosa. Galeano fa poesia d'allò més material i més elemental. L'economia, la política el futbol. Poesia humana poesia d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada