El meu carrer

Aquí teniu un trebll que he fet recentment en l'assignatura d'Antropologia Cultural i social de l'UOC (Universitat oberta de Catalunya).

El meu carrer

“...El meu carrer
és gent d’arreu
que penca i beu,
que sua i menja,
i es lleven amb
el primer sol... “ (J. Manel Serrat “El meu carrer”)

Des de la platja, l’estàtua ciclopia del monument al pescador, contempla el meu carrer . Uns 50 portals amb plantes baixes dedicades al comerç.

Amb la crisi, s’han quedat vuit o deu locals per llogar.

És un espai que va passar de l’ofici de la pesca al negoci del turisme en el boom dels anys 50. Avui, a part del veïns que hi vivim tot l’any (Uns 200),  hi ha edificis d’apartaments que es lloguen la temporada d’estiu i uns quants de propietaris de segona residència.

Els comerços que, en un principi, van muntar els  habitants autòctons, han esdevingut negocis per a gent nouvinguda. Aquesta és la peculiaritat de l’espai públic que presento:

“El meu Carrer”

Carrer Mallorca del barri de la Platja de Calafell, al Beix Penedès.

Un carrer  que va de la platja a la via. Del passeig Marítim de Sant Joan de Déu al passeig de Mossèn Jaume Soler.  La via del tren de Barcelona a Madrid, talla tots els carrers  de la platja de Calafell que, com el nostre, neixen a la platja. Té uns 50 números entre les dues voreres: Mirant al mar la vorera dreta té els números escarsers i l’esquerra els parells.

Els comerços que obren cada dia de l’any, formen un conjunt molt complert de serveis:

Quatre  Restaurants.

Una bodega .

Una floristeria,

Un basar xinès

Una botiga de souvenirs

Tres immobiliàries

Una botiga de verdures

Una barberia

Dues perruqueries unisex

Un forn de pa

Sis bars

Una sala de jocs.

Un centre cívic (adaptació de l’antic cinema)

Una perfumeria

Una gelateria

Sis botigues de roba

Una fusteria.

Un venedor de l’ONCE en la cantonada.

Una clínica veterinària.

Dues botigues de productes per animals.

Una papereria

Una tenda d’informàtica.

Això que no té cap mena de particularitat, i que, a primera vista,  pot semblar el retrat d’un espai normal, un de tants carrers, té la peculiaritat remarcable de ser una Babel sorprenent. Dels comerços que hem esmentat, en són propietaris gent de  vuit  o nou cultures molt diferents, pertanyents també a ètnies diferenciades. I, tret d’alguna excepció, son persones adaptades (No m’agrada la paraula integrades) plenament a la vida de Calafell.

• En primer lloc tenim els omnipresents basars Xinesos. Al nostre carrer no n’hi podien faltar. Negoci misteriós, els propietaris dels quals són desconeguts. Impenetrables, no et donen informació de cap mena; No parlen ni català ni castellà, només paraules standard. Gens adaptats a la vida social del carrer.

• Desprès ens trobem al Ling, propietari del restaurant xinès “La Gran Muralla”. És un home simpàtic que té la família (esposa i fill) establerta a Calafell de fa 10 anys i que es considera un veí més. Parla espanyol i català precari i el seu fill el català correctament.

Manolo, el barber. Va tenir un bar en aquest mateix carrer. Ara  ja fa un parell d’anys que és el barber. El negoci és propi. Fa més de deu anys que és entre nosaltres. La seva filla està casada amb  un calafellenc autòcton i tenen dos nens catalans.

• El Gabi, Un romanès molt simpàtic que, juntament amb la seva esposa, tenen el lloc de l’ONCE a la cantonada.

            El Gabi és un campió d’escacs           

            reconegut

• La somrient Rosita. Equatoriana sempre disposada a servir els seus productes frescos. La botiga  porta el seu nom. És membre d’una família nombrosa els Ribera que va arribar aquí fa 10 anys. Tant ella com el marit i els fills conserven els trets físics propis del mestissatge del colonialisme espanyol.

• El Hans Schmidt, cuiner alemany de Freiburg. Casat amb una valenciana criada a Barcelona. Tenen un dels restaurants - hamburgueseria més antics i populars de Calafell: “Restaurant Mossy”, que ja fa trenta anys que està obert. Els seus dos fills són catalans

• El Pita Palace amb el seu Kebap sempre a punt. De propietari Pakistanès. Aquest és un negoci més recent però que ha tingut molt bona acollida entre el veïnat. Especialment la joventut que aprecia el producte ideal per a  la seva economia.

• Hem de fer esment també a diverses famílies que viuen en el carrer i que no administren cap comerç. Per exemple una família musulmana de Tànger, romanesos i argentins. Una dependenta colombiana etc...

El meu carrer és un microcosmos dinàmic, sense conflictes on la convivència no hi és forçada. Es fan festes i tothom hi participa, una via urbana on fa 60 anys només hi habitava gent de la pesca i els seus serveis , ha esdevingut un nucli de concentració humana. Un caleidoscopi amb cultiu excel·lent per l’estudi antropològic.

Aquest treball il·lustra el rol que juga el comerç, motor de l’economia, en la relació de diverses cultures en un espai reduït. Si mirem cap a altres indrets amb col·lectius com, per exemple, les ciutats  de zones industrials, més massificades, veurem que hi pot haver –no necessàriament- un índex de xenofòbia potser més notable que en el nostre carrer. És una virtut de l’economia del petit comerç que dinamitza molt més les relacions humanes, sigui per l’interés o simplement pel contacte diari entre la gent.

                                                          Josep Mèlich , maig del 2011

Nota.-  Les fotografies han estat autoritzades pels seus protagonistes, excepte una que ha estat “robada” i no s’exposa el rostre de la persona. No hi ha fotografies d’infants per motius de seguretat.