La rialla més poètica

Miquel Martí i pol

Estimats germans i germanes, els que heu vingut a visitar aquest san temple per suportar les meves cagarrines mentals, ja veieu que d'uns dies cap aquí m'ha donat per la poesia... Potser és per aïllar-me una mica del món de la matèria, aquest pastís llefiscós del dia a dia: Televisió, futbol, eleccions, crisi...La poesia, tant impopular entre el veïnat, per a mi és un oasi de calma, plenitud, i felicitat...Martí i Pol ens parla de la mort i  és un poeta fiable, com ell diu, va viure tota la vida amb la "Parca" al seu costat. La seva visió és, per tant, tranquil·la, optimista i sense cap por ni tabú

Si parlo de la mort és perquè em moro

i al capdavall més val parlar de coses

que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda,

fa molt de temps que convivim i encara

conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta 
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.
Miquel Martí i Pol