Estimats germans i germanes, els que heu vingut a visitar aquest san temple per suportar les meves cagarrines mentals, ja veieu que d'uns dies cap aquí m'ha donat per la poesia... Potser és per aïllar-me una mica del món de la matèria, aquest pastís llefiscós del dia a dia: Televisió, futbol, eleccions, crisi...La poesia, tant impopular entre el veïnat, per a mi és un oasi de calma, plenitud, i felicitat...Martí i Pol ens parla de la mort i és un poeta fiable, com ell diu, va viure tota la vida amb la "Parca" al seu costat. La seva visió és, per tant, tranquil·la, optimista i sense cap por ni tabú
Si parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda,
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es
resolguid'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.
Miquel Martí i Pol
1 comentari:
http://www.youtube.com/watch?v=WyM8x_MCakI
Publica un comentari a l'entrada