dissabte, de desembre 04, 2010

El poeta de la barretina



 Ja hi he navegat prou 
per les mars de la terra   
de golfos de neguit,

d'onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem's-en, barca meva,
cap a la mar del cel,         
avui que està serena.

Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.
¡Ai!, en la mar d'ací
taurons hi ha i balenes;
en la d'allí tot són
blanquíssimes nimfees
florides en l'atzur
entre esgranalls d'estrelles.
Enmig de l'esgranall
lo bon Jesús m'espera.
Anem-hi tot seguit;
anem-hi, barca meva.

(Jacint Verdager. Poema "Anem" del llibre Al Cel. Barcelona: Columna, 2003, p. 47).

1 comentari:

Sonia Mirambell ha dit...

Dolça, tendre i senzilla !