Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
(Cançó d'albada)
Fa 25 anys que ens va deixar. L'home auster, silenciós, aspre, que tant ens va fer cridar amb els seus poemes.
"Inici de càntic en el temple" va ser, en la nostra joventud (la meva), un himne desesperat de la resistència a la dictadura. Espriu també va ser un gran dramaturg. Les seves verssions clàssiques i les originals, de gran qualitat, van estar sempre a la vanguàrdia i al servei de la la nostra terra.
Ara, com sol passar, calen aniverssaris per recordar-lo.
En la meva discoteca hi tinc dues peces de museu, que, de tant en tant, faig girar en el plat del vell "tocadiscos" Són els LP "Cançons de la roda del temps" i "Raimon a l'Olimpia" (aquest, molt difícil de trobar).
El primer és un recull poètic de Salvador espriu cantat pel xiquet de Xàtiva. En la seva contraportada hi ha imatges del poeta i de'n Joan Miró que n'és l'autor de la portada.
El disc del Raimon a l'Olimpia em fecorda l'anecdota personal que va fer que jo pogués tenir aquest LP. En els meus anys de Vilanova i la Geltrú (64-70), per fer algun caleret extra, vaig donar classes d'espanyol a un noi francès. Els seus pares, que van quedar molt satisfets de la meva feina, em van dir que em volien fer un obsequi. Que triés alguna cosa que em fés il.lusió. Jo els vaig demanar el disc de l'Olimpia perquè aleshores estava prohibit a Espanya. Al cap de poc temps el vaig rebre. Encara el tinc.
Inici de càntic en el temple
(Salvador Espriu - Raimon (1965))
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada