El pastís català

7 Vegueries 7
Avui, mentre escric això, m’assabento que ja s’ha aprovat la llei de Vegueries. No he llegit ni sentit encara la ruta que ha de seguir aquesta llei per a ser definitiva. Tampoc vull debatre el tema perquè ho trobo enfarfegós i potser no estic prou informat per poder defensar una tesi o una altra. Només vull fer de notari del què jo estic observant en l’entorn en què em moc. Els lluitadors de la Plataforma a favor d’una Vegueria Pròpia, potser m’aviaran els gossos i no acceptaran el meu escepticisme. Però els fets marquen la realitat. Tracto amb molta gent de tots els àmbits, culturals, socials i polítics i en cap conversa hi surt la Vegueria. Alguna opinió aïllada però sense aprofundiment. A Calafell, per exemple, una pancarta al balcó de la casa de la Vila, que no sé si ja l'han tret, va ser tot el testimoni de la reivindicació.

Imatge baixada de http://www.vegueries.com/

 Potser tot plegat és degut a aquest empatx d’administracions que estem patint i per la poca informació que hi ha entorn al territori. Potser per la manca de confiança. Govern de l’estat, Generalitat, Diputacions, Províncies, Consells Comarcals. Voleu dir que tanta farda no embafa?

Ara potser s’animarà el sarau, aparcarem el cas Vic, el Cas Millet, Els fets de Santa Coloma, els referèndums independentistes, l’afer de l’horta de Sant Joan, el cementiri nuclear, i entrarem en la reivindicació d’una Vegueria nostra. Els telenotícies es fan pesats i cal alleugerir-los amb noves fresques. Jo, de moment, veig les rodes amb poc sèu. Esperem esdeveniments.

(Article publicat, amb retocs, en el Pilar del 3 de vuit, d'aquesta setmana)