Adéu Carnestoltes

Calafell capital del Carnaval

Calafell ja ha viscut les seves hores de glòria : El Carnaval. On mig poble actua per a l’altre mig.
Avui ens hem llevat sense careta, millor dit, amb la màscara de cada dia. Afònics, amb ressaca, com deia el Serrat:

“...Y con la resaca a cuestas
vuelve el pobre a su pobreza,
vuelve el rico a su riqueza
y el señor cura a sus misas.
Ya se acabó el bien i el mal,
la rica vuelve al rosal,
la portera a su portal
y el avaro a sus divisas…”



La rua de Carnaval és un aparador màgic d’humanitat esbojarrada. Per a mi, que m’agrada penetrar més enllà del lamé i les lluentines, és una versió autèntica de la felicitat de l’instant, la flicitat forçada, la careta invisible que amaga frustracions, tristeses, servituds, rutines, monotonies físiques i existencials del dia a dia.
M’agrada llegir, jugar a l’endevinalla que se’m proposa al darrera da cada rostre suat, de cada cuixa, de cada panxa sobreixintse, saltant al ritme de la dansa, desmesuradament sorollosa. Els pits brandant exaltats, els braços enlaire, els culs que es remenen. Cares que mostren el dolor per la llarga trotada. Tothom ha deixat la vergonya a l’armari. Tothom és maco, no hi ha lletjor ni bellesa. La llum confon els cossos. La dona de 50 és una vedette de somni, el panxut del seu home un Fred Astaire per un dia. Hi ha coreografies sense ritme, passos forçats de gent exhausta per l’alcohol o el què més convingui, i la disbauxa. Tant se val, petits i grans salten i salten i salten...

Per Carnaval tot s’hi val. Les casades perden el pudor, els homes aprofiten l’ocasió escadussera que se’ls ofereix. Es poden escapar els pessics, les magrejades, els petons furtius... Tothom diu: És carnaval!! La gent jove no fa més que perllongar els Carnavals de cap de setmana: La seva “marxa”.
Els babaus, mirem amb la boca oberta al ritme de la nit!! També som Carnaval.
Cap al final de la rua, tot es desfà. Les comparses es trenquen. La gent, especialment els grans, ja porten els barrets i les màscares a la mà, els vestits estripats; s’asseuen on poden, esbufeguen i s’enfonsen.
Avui tothom diu que s’ho ha passat bé. Rebentats però bé...
Un Carnaval més, una fantasia més, un somni més...I la vida segueix. Mor el Carnestoltes...
Els tractors a llaurar i les carrosses al desguàs o al reciclatge per l’any que ve…

“…Juntos los encuentra el sol
a la sombra de un farol,
empapados en alcohol,
magreando a una muchacha…”

I ara "parlarem d’ous que la Pasqua s’acosta”.