dilluns, de desembre 01, 2008

Adeu al pare de Clara


"...Y lentamente amaneció"

Un xiulet dolç, melòdic, senzill. Era l'inici i la fi d’una de les meves cançons de joventut. Una balada trista de Joan Babtista Humet que ahir se’n va anar. Com la seva criatura Clara.



Qui la recordi potser no podrà amagar una llàgrima furtiva. Qui no la conegui, ara podrà saber una mica més de la nostra història de finals del segle passat. No se’n va del tot el nostre admirat Joan Babtiste Humet. La Clara ens el recordarà sempre.

2 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Em queia bé el xicot.

Trini González Francisco ha dit...

No oblidaré el dia que se'n va anar, ves a saber ón, el pare de Clara, de Gemma i de moltes altres boniques melodies però encara més delicioses lletres de les que podreu gaudir si visiteu la seva entranyable web, perquè amb ell, van desaparèixer 4 meravellosos i intensos anys de conèixer i compartir mil pensaments i anècdotes amb la meva "altra família" Definitivament, no va ser un bon dia aquest diumenge 30. Fins que el silenci va venir