dijous, de novembre 27, 2008

Lectures

És una llàstima haver d’escriure comentaris com aquest. Però com deia la meva mare, “hi ha gent que són al món perquè hi hagi de tot”.
Em consta que Molts/es de vosaltres, seguiu el “Diàlegs per a cronopis i fins hi tot hi ha companyes que hi col·laboren.
També sabeu que aquests diàlegs els hem instituït en Bandini i jo com a pura juguesca literària. Pel plaer d’escriure per escriure.
Uns mesos enrere, ens va passar un cas que ja vam apuntar aquí: Un “eixerit” gallec, sense cap mena de vergonya, es dedicava a plagiar les escrits del bloc d’en Bandini i els publicava en un bloc seu, com a propis.
El tema va anar als advocats i l’afer es va resoldre. A partir d’aleshores, el meu amic Ramon (Bandini), escaldat per aquest fet, va reservar l’entrada en el seu bloc “Demasiado viejo para morir joven”, només per a la gent de confiança.



Jo he seguit portant aquí alguns dels diàlegs. Però heus aquí que hi ha un fet que em té capficat. En la meva pàgina d’estadístiques, em consta que cada dia entra a aquesta casa, un gallec o gallega de la mateixa ciutat que el falç Bandini. No sé si és ell mateix. Però tenim el temor que no torni a fer de les seves. De moment no ho hem pogut comprovar. Sembla que no. Ja sabeu que el Google és un bon delator de pirates literaris.
Aquest avís és per aconsellar al/la misteriós/a visitant de Galicia que tingui l’amabilitat de donar-se a conèixer i així sortir de dubtes.
En Bandini, de moment, m’ha donat permís per publicar aquí els seus escrits. Penso que és una llàstima que us els perdeu.
Recordar-vos també que si voleu llegir els dos llibres que ha publicat La mano en el cristal i En piel de guerra (no cobro comissió, la seva lectura em paga amb escreix), dirigiu-vos a aquesta adreça ramonrogu@hotmail.com

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mi más emocionado agradecimiento, primero por el poquito, o el muchito, de publicidad que me haces, y segundo por hacerme de escudo y de lanza contra tanto mediocre. O, mejor dicho, por pelear esta guerra conmigo.

Espero que ese visitante gallego que tienes no sea el mismo de entonces y, si lo es, que solamente entre en tu blog para gozar de tus escritos y de las personas que colaboran en ellos.

Desde aquí me uno a ese llamamiento que le haces y le invito a que se identifique de una forma u otra. Estoy pidiendo un favor personal acerca de algo que para mí tiene mucha importancia, no es para nada simple curiosidad ni ganas de tocarle a nadie lo que no suena.

Muchas gracias.


( Para quien me conozca un pelín: habréis notado que por una vez me he mordido, sin apretar, la lengua. No me apetece ahora mismo desplegar mi kit de herramientas de tortura intelectual ante nadie... espero que no se me obligue a hacerlo)

Lunazul ha dit...

Hmmm... o no -me- lo habéis contado todo, o creo que el sinvergüenza aquel ha vuelto a hacer de las suyas. Si no, por qué tanto temor de que alguien no identificado de allí visite a Mèlich. Igual es pura casualidad, no? Aunque bien pensado, resulta mosqueante, la verdad..

No recuerdo cuál era el pueblo del mentecato, y de galicia al menos tengo a dos conocidos que probablemente te visiten (ambos de Vigo, por si ayuda). Podíais decir el sitio para que la persona en cuestión se dé por aludida.

Por cierto, Mélich, te iba a escribir en privado, pero temo que no me dé tiempo, así que como realmente no es nada "relevante e íntimo" (jejeje) te lo cuento por aquí:

el sábado me dejo caer por tus anchas tierras autónomas, y me gustaría verte y darte un abrazo, así que pido audiencia para un café. Lo que sí me gustaría tener es tu número de teléfono para poder localizarte. Me lo envías a scheherazade_79@hotmail.com , vale?


Nos vemos prontito, muchos besos :)

Què t'anava a dir ha dit...

Aixo es bona senyal que sou bons.

Anònim ha dit...

Ostres Mèlich, ja fa dies que en els teus apunts reclamaves la identificació d'un gallec que entrava en el teu blog. No costa gaire donar-se a conèixer amb un mail personal cap a tú per sortir de dubtes.

"No cuesta nada darse a conocer mediante un mail personal al titular de esta página".

Sense abaixar la guardia, esperem que es tracti nomès d'un nou aficionat a aquest blog.

Una abraçada