dissabte, de novembre 29, 2008


Valors (I)

"Hi ha crisi de valors". "La humanitat ha perdut els valors".
(Tòpics moralistes, que ens bombardegen cada dia)


- I això dels valors què és?
- Sí home, els valors, això que tothom ha de tenir.
- No ho entenc. Què son els valors?
- Mira, quan diuen que hi ha una escala de valors és que hi ha uns valors. Tu has de tenir una escala de valors, com una persona humana que ets.
- I si només és un pòquer de valors ? o una parella o un trio ?
- Doncs és que et manquen valors.
- Ensenyem un valor i així sabré què és i podré cercar-ne d’altres.
- És que tots els valors no són iguals.
- Ah no ?
- No, hi ha moltes menes de valors.
- Ah! O sigui que hi ha valors de més valor que d’altres, que hi ha classes, també, entre els valors.
- Sí hi ha classes de valors, però no les classes que tu vols insinuar.
- I categories?

- No, categories no, tots els valors tenen la mateixa categoria, categoria de valor.
- És bo tenir valors, no?
- Home, naturalment, per això ens queixem: “La societat ha perdut els valors”, com diuen els entesos.
- Hi ha entesos en valors?
-Sí, els filòsofs, els sociòlegs, els religiosos...
- A mi, això de “valor” em sona a economia, no a filosofia.
- Els valors econòmics també s’estan perdent però es tracta d’una altra crisi.
- O sigui que la crisi de valors que tu em vols explicar és una altra crisi.
- Sí és una crisi moral, humana, espiritual.
- Bé, que jo he de cercar els valors d’aquesta mena, morals espirituals, humans…
- Tu mateix. Jo només he fet un comentari. Potser a tu no et cal cercar-los.
- Per què?
- Perquè potser ja els tens.
- No ho crec perquè no els he vist mai, a casa no n’hi ha i al damunt, tampoc en porto.
- Els valors no es veuen.
- Ara m’has fotut. Aleshores, com pots dir que la humanitat els ha perdut?
- Els valors es perceben, es viuen, s’experimenten, es manifesten.
- Quantes coses fan els valors! Són complicats.
- No, són senzills, elementals, primaris.
- Tu pots saber si jo tinc valors?
- Home clar.
- I com? I quants en tinc també?
- La quantitat és més difícil de calcular. L’escala de valors és molt amplia.
- Deus voler dir molt alta.
- Vull dir que n’hi ha molts.
- Coneixes algú que en vengui ?
- De què?
- De valors.
- T’he dit que el valor és un concepte, una característica de l’home, un atribut, quelcom intangible. No es compren ni es venen, es tenen o no es tenen, es guanyen o es perden.
- Com en puc guanyar algun, on he de jugar?
- Mira, tu vas néixer.
- Sí i tu també.
- Calla! Deixa’m parlar. Tu vas néixer i en arribar a l’ús de raó, vas adquirir una escala de valors.
- Tornem-hi amb l’escala. No entenc què hi te a veure una escala. No pot ser un calaix o una motxilla, o un ascensor?
- L’escala és una metàfora, un símil, no siguis pallús.
- Bé acceptem això de l’escala. No sé qui ho devia inventar. Per cert, i els valors qui els va inventar?
-Anem per parts, deixa’m explicar.
- Explica.
- Tu, quan vas començar a raonar, si és que has començat, vas adquirir uns coneixements. A l’escola, dels teus pares, de la colla d’amics, del veïnat etc.
- Sí, si això ho entenc, però ningú em va ensenyar cap valor, al menys, jo no els vaig veure.
- Doncs sí, encara que no t’ho creguis, tot el teu entorns et va fornir els valors que ara tens.
- Parles bé eh? Tu deus tenir un grapat de valors. Pots veure els meus?
- No, però els puc reconèixer, puc comprovar si en tens.
- Doncs què esperes? Com m’ho veus això?
- No et conec prou per poder emetre un judici. On vas?
- A cercar-ne un que em conegui. Ara ja m’has posat la mel a la boca.
- Ets dur de pelar...
- Deu ser perquè no tinc valors...Auxili!!

3 comentaris:

El drac ha dit...

Els filòsofs, entesos en valors?

(Ho pregunta un estudiant de filosofia).

No crec que la humanitat hagi perdut els valors, potser més aviat està passant d'ells, no?

Ara ens surten totes les crisis...

Una salutació.

Bandini ha dit...

I l'escala de valors és de fusta o d' alumini? Té barana? Pots anar al IKEA i comprar-ne una? Ja m'imagino a casa, amb totes les peces per terra, muntant-ne una: la honradesa a dalt de tot... no, que si cau, amb el que pesa, se'ls emportarà a tots pel davant... millor la solidaritat, que lluirà més... ostres, ara em sobren peces... clar, és que els valors en alemany semblen qualsevol cosa menys el que son...

Avui en dia les escales de valors deuen ser escales mecániques, per alló del progrés. I així estàn les coses, que de tant poc exercici els valors estàn fent panxa. Haurien d'existir gimnasos de valors, per poder recuperar la forma. En lloc de màquines d'abdominals i coses d'aquestes, els valors es passejarien per les instalacions educant nens i ajudant a persones grans a creuar el carrer. Ho proposarè a l'ajuntament... podrien construir-lo al costat d'aquella nova piscina que tè un valor de 6 milions d'euros...ah, no, que això no és el valor, és el preu.

Diuen que la joventut ha perdut els valors. Clar, se'ls enduen a la discoteca i els perden en mig de la foscor. Però és que si els deixes al guardaroba et cobren 2 euros, i tal i com està l'economia no tothom s'ho pot permetre. Haurien de crear una oficina de valors perduts, on la gent poguès anar a recuperar-los. Així tots ens estalviariem els discursets del Ollonarte i altres abanderats de l'anèmia intelectual.

Miquel Casellas ha dit...

valor, marca de xocolata?