dijous, de juliol 03, 2008

Tradicions

El mercat dels dimarts


La parada del Pablo de Camarles

A Calafell Platja els dimarts hi ha mercat, el que en català popular se'n diu mercadal i que els castellans en diuen “mercadillo”.
La plaça que hi davant del mercat municipal s’omple de parades, on els colors i els perfums s’escampen i conviuen amb les xerrameques de les venedores i venedors.
El de Calafell no té res d’extraordinari, és un mercat més com el de qualsevol vila del nostre país. A l’estiu fa goig. És ple d’estiuejants i turistes que passegen entre el tendals, com si visitessin un museu. A mi m’agrada anar de mercat. Especialment entre les parades de fruita i verdura. Sempre que surto de vacances, sigui per Catalunya o a l’estranger, vaig a visitar els mercats. També m’agraden els encants, mercats de vell, antiquaris i brocanters.
Des que sóc a Calafell m’he perdut ben pocs mercats. Hi anem la dona i jo, perquè hem de proveir per a la botiga i per a la llar.
Gastem molta ceba per a les coques en recapte (enramades, al Baix Penedès) i molts quilos de tomàquets per fer entrepans a la botiga.
M’atrau la presència de la fruita i la verdura. Normalment, ens abastim a la parada del Pablo de Camarles, una de les de més requesta del mercat. Porta molta vianda de collita pròpia i ja des del temps del seu pare, és molt popular a casa nostra.
No em puc resistir a la libido eròticoculinària, quan contemplo l’esclat de colors. Ara a l’estiu hi ha el gran sortit de fruita del temps. Préssecs vermells, préssecs de vinya, albercocs, “paraguayos”, prunes de tota mena, peres tendrals, sarmenyes i de Sant Jaume, Nectarines, i, fins fa poc, les cireres del país. Síndries obertes que regalimen vermell lluminós, melons perfumats, pomes grogues i roges, envernissades, maduixes insultants de vermell immaculat. I jo no puc resistir la salivera que em fa allargar la mà, acaronar aquelles vulves fruitals i clavar-hi les dents amb eròtica fretura, mentre assaboreixo les polpes exquisides. Què bona és la fruita, ara a l’estiu.
Donem el tomet per les parades, deixem l’encàrrec que recollirem, més tard, i tornem a casa. Els dimarts hi torno més eufòric, més felicet. Cap a la sortida de la plaça, m’acomiaden els perfums de la parada d’espècies. No hi ha cap olor concreta dominant, hi són totes. No us ho puc explicar però sabeu a què em refereixo.
Els mercats setmanals no es poden perdre. Ens quedaríem mutilats d’una part important del nostre viure.
¿Hi ha gent que poden viure sense anar mai al mercat?

2 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

És trist, però a vegades sembla que es vagi perdent. Esperem que no.

DESIRÉE ha dit...

Tens raó, a mi també m'encanta anar-hi! Sempre que puc, com dimarts passat, que per cert ens hi vam trobar, aprofito quan estic de vacances, ja que per qüestions d'horaris durant l'any no hi puc anar mai.
Sé perfectament quina olor vols dir...
Però compte amb els bolsos, ja que n'hi ha més d'un de viu!