divendres, de juny 27, 2008

És festa major!

Sant Pere!!




La història contemporània del ball, a Catalunya, ha anat més o menys per aquí: des que som els micos experimentals dels USA, tota la moguda artística ens ha vingut dictada des d’allí. El cinema va ser el primer difusor de la vida americana. Va jugar el paper que avui protagonitza la TV. Pel que fa a la música, les nostres festes populars i no tant populars, les vam començar a amenitzar amb les orquestres hereves de les Big bands del jazz americà.
Aquells musicals del primer cinema sonor: El sombrero de copa, El desfile del amor, etc...amb les grans orquestres d’Hollywood, molt aviat van tenir els seus seguidors a casa nostra.
El Charleston, el Fox trot, el Boggie-Boggie es van començar a ballar en els salons de la capital i en els envelats de festa major, de viles i pobles de Catalunya. És van arraconar les masurques, polques i pericons.
Va ser la colonització musical americana.
L’aparició dels Envelats, les sales de les Societats (El cooperativisme que va esclatar a principis del segle XX) i les revetlles. De la tradició de l’acordió, el sac de gemecs, el timbal i la gralla, vam passar a la modernitat de les grans orquestres amb trompetes, trombons i saxos, presidits pel que, més tard, s’anomenarien bateries i que en un principi se’n deia el “Jasband”.
Sabeu perquè portava aquest nom? Hi ha coses ben curioses. El que avui en diem bateria portava, normalment, pintat el nom de l’orquestra en el bombo gros.
Aquest nom, en anglès anava acompanyat per les paraules Jazz Band (banda de Jazz). “New Orleans jazz band” “Original Dixieland jazz band” i tantes altres. Aquest anunci del bombo va donar nom a l’instrument (avui bateria o drums). Al músic percussionista, la gent li deia “el del jasband”. Un dia, d’inoblidable Tof, gran bateria del Vendrell em deia: “M’anunciaven com el gran jasbaniste Tof”. Això demostra la influència del jazz en les nostres posteriors orquestres.
El meu pare, que era un entusiasta de l’orquestra americana, em va alliçonar amb noms i estils dels grans conjunts musicals catalans de principis de segle, molts d’ells encara actius avui.
La categoria econòmica d’un poble la marcava l’orquestra que tenien per les festes majors. N’hi havia per a totes les butxaques i la majoria de pobles, amb més de mil habitants, tenien la seva pròpia orquestra. De petit havia ballat molts anys amb l’orquestra “Esplai” de Riudecanyes.
A Catalunya, algunes d’aquestes orquestres portaven l’afegitó de “ Cobla”, per la seva capacitat de tocar Sardanes.
Han estat llegendàries: La Principal de la Bisbal (d’Empordà), La Maravella, Els Montgrins, La Planes Gumà, La Ramón Evaristo, La Jaume Miralles, Els Fatxendes de Sabadell, La Raul Abril, La Selvatana i els Verds de Mataró. La Marabú de Valls que encapçalava les de categoria mitjana, com la Melodia i la Sensación del Vendrell. En la postguerra van triomfar la Jannio Marti, de Vilafranca, i, de més actualitat, la Salseta del poble Sec, La Plateria, la Volcan, La Cimarrón, la Caravana etc.
També un apart per aquelles orquestres més modestes com “Els criminals de la Torre” que en el seu temps va ser molt popular a Calafell.

Una tradició que no es pot perdre és l’eterna disputa, entranyable, sense sang, que hi ha a Calafell, entre el Poble i la Platja i actualment Segur.
Sempre hi ha algun d’aquests barris que se sent discriminat pel tema de les orquestres.
“Els de dalt al poble són uns vius, ells s’han quedat la Maravella i a nosaltres la dolenta” (no dic noms). Aquesta és la musiqueta de cada any; com si no es pogués ballar amb qualsevulla orquestra. Alguns més optimistes i conformats diuen : “Tant se val, la qüestió és que faci soroll”. Si es tenen ganes de remenar l’àpid...,

Evidentment, m’hauré deixat en el teclat noms importants de la música de ball a Catalunya. El meu amic Vicens Solé, m'estirarà les orelles. Ja sabeu que si em feu arribar el record d’alguna d’aquestes orquestres, les inclouré aquí.

Una pàgina interessant de la història del Jazz:

http://www.xtec.es/~emorral/projecte/historia.htm

3 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Fa uns quants anys que conec aquesta pàgina. La síntesi que n'ha fet sobre l'història del jazz és molt bona.

Ja sé que estaràs més enfeinat que mai, però igualment et desitjo un bon Sant Pere (aquí també el ballem!) ;)

Un petó.

Miquel Casellas ha dit...

Molt bona festa major. Apa a gaudir. Allí davant del mar en un bon restaurant. Això és vida i no a l'Ajuntament votant ves a saber què. Et tindran enveja.

lunazul ha dit...

Pues que disfrutes de la fiesta, Mélich! Y que vendáis muchas, muchas cocas, jejeje! Eso sí, tómate también un descanso, eh?

Un abrazo :)