dimarts, de gener 22, 2008

L'Himne de Pemán

Història viscuda

És engrescador estudiar la història i fer-ho bevent de quantes més fonts millor.
Però, és més important haver-ne viscut un tros. I clar, quan més vells som, més podem presumir d’aquest gaudi o també d’aquest suplici.
Acabo de llegir una opinió més sobre el tema de la lletra de l’himne nacional espanyol. I, hi ha gent que no va informada del tot. Jo, que vaig viure el franquisme de cap a peus, encara em sé de memòria la lletra de l'himne que ens feien cantar cada dia, a l’escola (mentre vaig ser a la primària).
Els franquistes ho van tenir clar, encara no es van instal·lar en el poder, van tirar de Pemán i van posar lletra a l’himne.
I us he de dir que era una lletra molt políticament correcte. Com en totes les consignes de Franco i la Falange, la idea política principal (En tenien ben poques) era el ressorgir d’Espanya.
Vull dir que si ara apliquessin aquella lletra de nou, a ningú li estranyaria. Només ens semblaria rar l’estil literari però el contingut, com que és tant light , valdria per a qualsevol himne de qualsevol color.

Viva España
Alzad los brazos hijos del pueblo español
Que empieza a resurgir
Gloria a la patria que supo seguir
Sobre el azul del mar i el caminar del sol.

Triunfa España
Los yunques y las ruedas cantan al compás
El himno de la fe
Juntos con ellos cantemos en pié
La vida nueva y fuerte de trabajo y paz.

Per tant, l’afirmació que diu que l’himne espanyol no ha tingut mail lletra no és del tot certa. Al menys en va tenir durant quaranta anys.
La seva música és de les més elementals que es poden trobar: Una marxa de rebuda del rei. Per això s’anomenava “ Marxa real” l’autor de la qual és el “Maestro Pèrez Casas”. Pel meu gust, un xinta, xinta tant elemental, que fa riure.

Proveu de fer un himne a partir dels primers quatre compassos d’aquest , veureu què fàcil. Us sortirà una tifa com l’himne actual.
La bandera que, segons diuen, la van adaptar d’un banderí de senyals.
Però és que tot això és coherent amb la idea d’Espanya.
La nació "Espanya" no existeix com ens la volen vendre: “Espanya una”. Espanya mai ha existit com a tal. Ha estat “lligada” però mai unida.
Tot han estat “improvisacions”, anexions, de grat o per força. Per això tot està fet sense cap ni centener.

I ara, que he anomenat un poeta del franquisme, voldria dir que, a l’hora d’explicar la història, hi ha la tendència a "ignorar" allò que “no es porta”, sigui per motius polítics, sigui per modes, sigui per odis i venjances morals. Pemán i molts altres han estat relegats a l’oblit com ho van estar per part del franquisme, els poetes i autors d’ideologies d’esquerra.
Amb aquest sistema, crec que els que ens inflem el pit de demòcrates, hem caigut en el mateix parany que els feixistes.
La història s’ha de contar complerta, si no , no és història. i, en el cas de Pemán, no s’ha fet justícia. No parlo per la seva qualitat o ideologia sinó per la seva existència.
Per això us convido a fer clic damunt la seva fotografia si voleu conèixer quelcom de la seva poesia i també damunt d’aquesta enllaç si voleu saber d’ell.

http://www.citasyrefranes.com/famosas/autor/898

6 comentaris:

Toni Gallardo ha dit...

Amic Mèlich,

llegir història no et farà cap mal. Entre altres, t'ajudarà a posar en perspectiva això que anomenes història viscuda, que sempre va bé, però sobretot t'estalviarà errors impropis d'un home erudit i llegit com tu.

el Mèlich ha dit...

On és l'error Toni?
Mai m'he considerat erudit.Ni em fio dels afalags retòrics, solen ser emmetzinats.
Salut!!
J. Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Mèlich, no hi ha més metzina que la que hi vulguis veure. Hi tens tendència, la qual cosa il·lustra, si de cas, la teva poca capacitat d'aguantar una crítica. No hi entro més perquè no tinc com a prioritat vital fer-te emprenyar.

Això sí, si escrius d'història, documenta't. És el mínim que es pot demanar. Desprès, la valoració dels fets és lliure, però les dades han de ser ajustades a la realitat. En això estarem d'acord, no?

On és l'error? L'anomenada Marxa Reial o de Granaders no és obra de Bartolomé Pérez Casas. La partitura original, adoptada pel rei Carles III com a marxa d'honor, és anònima. Hi ha molta discussió sobre l'origen autèntic de la composició i aquest no és espai per exposar les teories en conflicte.

El "Maestro Pérez Casas" és autor d'una instrumentació de 1908, amb què el govern de torn va voler posar cert ordre a la interpretació de l'himne d'Espanya. Com a conseqüència del fet que l'himne ho va esdevenir d'una forma accidental, la cosa era un desori, i hi havia tants "himnes" com bandes o orquestres.

Aquesta versió va generar drets d'autor fins a 1997, quan els va adquirir el primer govern d'Aznar als descendents de Pérez Casas. La impudícia, o directament la ignorància, va fer que durant molt anys la SGAE es tirés el pegot que en el seu catàleg hi tenia l'himne d'Espanya, perquè gestionava els drets del seu autor.

Una cosa és que a la SGAE se les donin d'artistes, quan són uns mers bandolers. I un altra és que la resta de mortals no llegim i ens creguem certs embolats.

El teu error, amic Mèlich, és molt comú. I no tindria major transcendència si no haguessis volgut sentar alguna mena de càtedra, amb la contraposició entre història viscuda i no sé ben bé què. Per això és de justícia esmentar que les actituds rotundes haurien d'estar fonamentades.

El tema no té més història.

No obstant, estic d'acord amb algunes de les coses que dius. En altres no comparteixo la teva opinió. Això també és normal.

el Mèlich ha dit...

Gràcies Toni pels teus comentaris.
En aquesta casa sempre seran ben rebuts.
Gràcies pels teus consells paternalistes. Més que llegir Història, n'estic estudiant, visquent i aprenent. Tot això comporta també la lectura...Però ja se sap, no n'hi ha mai prou.
Si bé jo havia de saber que el tal Pèrez Casas no era l'autor de l'Himno Nacional (en algun lloc m'ho han venut així), tu també havies de saber que aquest himne va tenir lletra al llarg de la seva història (40 anys) i això és informació de primera mà (Ni actitud rotunda, ni assentament de càtedra). I era el tema central del meu escrit; el tema del Pérez C. era pura anècdota.

Salut!!
Mèlich

Toni Gallardo ha dit...

Mèlich, no cal que em busquis que no em trobaràs. Ja veig que no val la pena fer-te cap comentari. És un tema de tossuderia teva, no de paternalisme meu.

Però si confons paternalisme amb demanar rigor quan es reparteixen carnets d'entés, doncs sí, sóc paternalista. Què hi farem. A mi m'han parit així. Em sembla que la frase et sona.

Pel que fa a la lletra de Pemán, ja veig que no escoltes l'espai de divulgació històrica que faig a Calafell Ràdio. Si ho fessis, m'hauries sentit llegir-la fins i tot. Però estàs en el teu dret de no escoltar Calafell Ràdio i fins i tot de parlar sense coneixement de causa.

En fi, ja ens coneixem tots prou bé, uns amb més edat i altres amb menys.

Mèlich, no t'agafis sempre les coses en el terreny personal. Que això no és més que cultivar cert grau de polèmica per tal de disfrutar de l'intercanvi dialèctic.

el Mèlich ha dit...

Toni,
"He dicho culo".
Salut!!
J.Mèlich