dissabte, d’octubre 20, 2007

Politiqueta

L'estat de la qüestió...

...i els fenomens paranormals de Calafell

Dormen, o graviten, no se’ls sent, no se’ls veu o se’ls veu poc. Ja han passat els tòpics 100 dies i aquí només parla l’oposició. Els seus coreligionaris que abans m’assetiaven, per despotricar del Parera i del Romero i cia., ara passen com les serpents pel meu costat o giren el cantó que no havien de girar, per no topar-me. Són els manaires actuals de Calafell, el tripartit que ens tocarà patir durant quatre anys. Jo, babau de mi encara els hi tinc una mica de confiança, no fe, perquè la fe ja me l'han fet perdre.

És ben curiós, això mateix que em passa ara, ho vaig viure fa sis anys amb els de CIU. Aleshores a rel del meu article de “la vergonya”*, em defugien i fins i tot algun, em retirava la paraula. Era aquell bipartit que cal oblidar i que va iniciar tota aquesta malastrugança que persegueix Calafell des d’aleshores. Diuen els “cristianos” “aquellos polvos trajeron esos lodos”. He dit en moltes ocasions que hi ha un Calafell d’abans i un de després d’aquella vergonyosa moció de censura.
Ara a rel de les darreres eleccions, ha passat el que tothom ja sap. Vaig tornar a escriure un article “de la vergonya al fàstic** I les “garrotades” em venen de l’altra bàndol , els del PSC. I això que els vaig avisar. Quan, farà uns sis anys, el Sr. Sánchez va donar-me les gràcies per l’article esmentat, li vaig dir que no m’havia d’agrair res i que no es precipités, que si un dia no m’agradava la seva gestió, també li ho faria saber. Aquest mes de Juny passat me’n va donar l’oportunitat. Què hi farem, dir el que un pensa no és del gust de tothom.

Però hi ha un fet realment extraordinari que no voldria passar per alt. Potser és únic en el món de la política municipal. És el cas del tándem Parera- Romero. Des de fa sis anys aquest parell han “jugat tots els partits” i de titulars. No em direu que això no és realment excepcional. S’ho han muntat per obligar tant a CIU com al PSC, a sucumbir i han assolit el poder de remenar les garrofes en totes les legislatures. Com s’ho han fet? Només ells ens ho poden explicar, perquè ni el Sr. Triadó, ni el Sr. Olivella ni ara, el Sr. Sánchez, no volen o no poden fer-ho.
Un jove amic meu , estudiant de ciències polítiques ha de preparar la tesina de final de carrera. Jo l’he convençut perquè presenti el fenomen Parera-Romero de Calafell. N’estic segur que té la matrícula d’honor de carrer.
Diu que ja ha començat a fer un treball de camp.
Només tindrà una mica de dificultat en trobar el Sr. De la “Llum fresca”, el futur salvador de Calafell que ja fa temps que treballa. Ja li he dit que es “cameli” en Roso.

*Vergonya
decembre del 2001


Em fa vergonya la moció de censura a l’alcalde de Calafell.
Perquè:
Em fa vergonya que Calafell sigui la riota política de la comarca.
Em fa vergonya comprovar que tinc veïns sense vergonya.
Em fa vergonya, que s’aprofiti la legalitat Democràtica, per cometre actes políticament immorals, com aquest.
Em fa vergonya ser impotent davant la llei i la justícia imperfectes.
Em fa vergonya que em governin homes titelles.
Em fa vergonya conviure amb els qui manegen aquests titelles.
Em fan vergonya aquests talibans de la política.
Em fa vergonya que aquesta mena de gent, tinguin les galtes de dir que ho fan per Calafell.
Em fan vergonya i fàstic els traïdors.
Em fan vergonya els qui no saben perdre unes eleccions.
Em fan vergonya els qui no han entès encara, que el govern d’un poble surt de les urnes.
Em fa vergonya pensar en el que faran ara.
Em fa vergonya pensar quant li costarà això al poble.
Em fan vergonya la gent que, com jo, s’ha deixat enganyar.
Em fa vergonya que CIU, uns partits tan nostres, casant-se amb qui mai s’havien de casar, provoquin i entrin en aquest joc brut.
Em fa vergonya veure el PSC amb el punyal a l’esquena per no saber triar qui es posava a casa.
Em fa vergonya escoltar l’explicació que donen al poble, els qui han firmat la moció.
Em fa vergonya que ens tractin, als calafellencs, com un ramat d’ignorants.
Em fa vergonya que a Calafell es repeteixi l’espectacle d’una moció de censura.
Em fa vergonya pensar amb les cares que posaran els autors d’aquesta desfeta, quan el poble els passi comptes. Es veu que han perdut la memòria.
Em fa vergonya i em sento personalment estafat, perquè a tots aquests individus, també els pago jo.
Em fa vergonya ser tan bona persona i no poder entrar a l’Ajuntament, per qüestions de consciència.
Em fa vergonya comprovar que hi ha moltes persones com jo, que fem molt de mal al poble.
Em fa vergonya haver de dir que hi ha gent de la política, amb qui confiava i que ara han perdut, per mi, tota credibilitat.
Em fa vergonya viure en un poble que restarà mut davant de fets com aquest.
Em fa vergonya saber que no serem capaços de treure’ns aquesta turba d’estafadors polítics, de sobre.
Em fa vergonya haver lluitat per una Democràcia que té tantes mancances i permet que passin aquestes coses.
Em fa vergonya ser còmplice i culpable de tot això.
Em fa vergonya i por, pensar que poden prendre represàlies amb mi, per dir el que penso. Aquí encara es porta. Però no puc callar.
Em fa vergonya haver de proposar que el poble també hi digui alguna cosa. Si més no, demanar –los - hi que pleguin.
Finalment:
Em fa vergonya, mentre mantinguem aquesta colla de galifardeus, dir que sóc de Calafell.
Josep Mèlich


**De la vergonya al fàstic
Juny del 2007

Jordi Sánchez pacta amb el seu enemic Parera
Polítics de Calafell.

Aquest cop seré breu. El desembre de l’any 2001 a rel de la moció de censura a l’alcalde electe Jordi Sánchez, provocat pel trànsfuga Parera, vaig escriure un article que parlava de la vergonya que em feia viure entre els calafellencs que van muntar aquella aberració. Ara, veient els esdeveniments actuals, he de dir que si allò em va fer vergonya, això d’avui em fa fàstic. Jordi Sànchez, ara quina pel·lícula m’explicaràs*? Que el “faraònic” és l’Olivella? Cerca’t babaus que t’escoltin, jo no. I tu Olivella, faràs servir els fums per espantar les abelles? Entre tots heu volgut fer un monument al gran Parera: Salve!! La mediocritat al poder!!No perdré més temps cantant les misèries d’aquesta fauna política que ens ha tocat patir i mantenir. Tots sabeu de que va l’ensarronada. No paga la pena remenar més la merda. Per més que el poble s’escarrassi, ells seguiran amb la lluita aferrissada, amb el "tot si val" cap al poder. Hem arribat al súmmum de la immoralitat política. Al mercadeig sense escrúpols, a la manca de paraula, a la prepotència descarada, al joc brut. Un insult, amb traïdoria, al veïnat.Com vaig fer amb Calafell ràdio quan va cancel·lar les retransmissions dels plens municipals, ara prendré també una decisió que faig pública: Mentre aquest ramat d’individus pul·luli pel nostre ajuntament, no votaré en cap més elecció municipal. Ho sento, si jo faig apologia de l’abstencionisme, ells el provoquen que és molt més greu.Ja sé que aquestes quatre lletres els faran pessigolles. Però jo havia de buidar el pap i vomitar del fàstic. A mi m’han parit així.No espero respostes. Tampoc les replicaria. Sé que, com de costum, seran represàlies o insults.Calafellencs, comencem bé, d’aquí a quatre anys ens puguem veure. Sort!!
J. Mèlich * A les pàgines "salmó" de la Vanguardia de diumenge (03-06-07) hi podeu contemplar una de les fotos més patètiques de la història municipal de Calafell.

3 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Calafell realment és excepciona, però no facis cas d'aquestes amistat i salutacions interessades que no porten enlloc. Tu al teu rollo i esmerça el temps en crear art en tots les teves vessants i deixar una mica de banda tota aquesta política calafellenca que no val la pena.

el Mèlich ha dit...

Hola Miquel.
És un honor rebre noves teves. Sé que tens molta feina i, per tant, el fet de dedicar un temps a les meves "cabòries" és d'agrair.

Tens molta raó en el teu consell de "passar" de la política calafellenca. Faig el què puc per ignorar a tots els manaires que ens ha tocat "patir" però has de comprendre que, com a calafellenc, sempre m'he involucrat en tasques culturals ( Per cert: Com van els contes de Nadal?) i també m'ha preocupat sempre la situació social del nostre poble.
Penso que l'error dels polítics és que no saben que , precisament, la seva tasca és més social que política. Ells juguen a "metges" imitant els grans. I el que haurien de fer és passejar-se pel poble amb altres intencions que les de recollir vots.

O sigui, que t'he de respondre: "És que també sóc humà"
No hi puc fer més.
Salut! company
J. Mèlich

Miquel Casellas ha dit...

Sempre tinc una estona per entrar al teu currat blog. Ets un artista integral i ja sigui sobre un escenari, amb un teclat o amb un llapiç et deixés anar i ho fas amb gràcia i personalitat. Jo crec que la gran majoria dels polítics el que fan en el millor és el que diuen sempre els diables dels versots en els seus versos tapar forats i així anem. Els contes ja els tinc llegits. A veure quan ens citen per donar el nostre veredicte. Crec que enguany també coincidirem molt perquè el gra aviat surt d'entre la palla.