El mite de l'olivera (seguim)

Proposta honesta


Estimades germanes i germans.Us presento les noves oliveres psicotròpiques que he dibuixat darrerament.la primera és la que vaig regalar a la meva esposa (volia dir dona i no volia dir meva, però tant li fa, no?) en el dia del seu sant.Bé em sembla que ja vaig per la trentena. Ara assajo nous papers i noves dimensions. Ja tinc el projecte d’exposició. com em sembla que ja vaig apuntar, us demano que, aquelles o aquells lletraferits que ho vulguin fer, inspirats en aquestes mítiques figures, m’enviïn els seus escrits: Poemes, comentaris, contes, articles i dibuixos que tractin de l’olivera.
Jo considero que és un arbre sagrat, el magma vegetal que ens arriba del ventre de la terra i que ens dona vida, el seu fruit, la seva sang essencial, l’oli, assaona els nostres àpats i ha estat sempre, des de la nit dels temps, imprescindible en les nostres taules mediterrànies. A part, la seva presència d’arbre monumental i excepcionalment bell, tant mutable, tan desigual, ha estat el testimoni mil·lenari de la nostra Història amb els seus esdeveniments més variats. Poseu-vos a imaginar tot el que ha contemplat, sofert i gaudit una soca d’aquestes al llarg de la seva vida.
Espero les vostres col·laboracions. Penso fer una performance amb els vostres escrits a les parets, al costat de les meves estimades oliveres.Inspireu-vos i animeu-vos. Encara no hi ha data límit per fer-me arribar els vostres escrits.

Seguirem, encara en resten un bon grapat.

Recordeu, si feu clic damunt la imatge la podreu veure ampliada.