El gussi del Jaumet

Apunts per a una breu història

E m sembla que ja ho he dit en algun racó d’aquestes golfes: vaig recollint informació de tota mena per escriure, quan pugui, una història de la pesca a Calafell.
Història explicada pels propis testimonis. Tinc documents sonors amb les paraules de més de vint pescadors i de gent relacionada amb la pesca. Molts documents i fotografies.
Avui us passo un esborrany entranyable.
La pesca a Calafell, en contra del què es pugui pensar, va tenir una vida ben efímera. Va durar un segle, amb prou feines. S’entén la pesca com a mitjà de vida i com ofici de comerç.

Antiga tripulació del Bot Salvavides en plena època de pesca a Calafell. Anys 40-50


Va ser a partir de mitjans del segle XIX que es té informació d’establiment de pescadors a la nostra platja. La majoria eren de poblacions veïnes com Creixell, Vilanova, Torredembarra o no tant veïnes, com L’Ametlla de Mar ( La Cala).
Les raons d’aquesta emigració són diverses. La majoria de pescadors van arribar perquè la pesca en els seus pobles d’origen era massiva i van venir a cercar una platja buida i on el temps deien que era més benèvol que en altres indrets. Segur que hi ha altres motius d’aquesta arribada de pescadors. Ara aquí no farem pas un estudi massa exhaustiu.
El cas és que a finals del segleXIX, i fins els anys 60 del segle passat, Calafell va ser una de les platges amb més “fusta” del litoral català. Antiga barca del "Martí" (de la Madroneta) ja al port de Vilanova.

L’agonia va començar amb la construcció del port de Vilanova i també amb l’arribada del turisme. A qui li corresponia, els manaires d’aquell temps, no li va interessar fer un port a Calafell i els pescadors van emigrar a Vilanova. Avui en dia encara el reivindiquen.
Jo, personalment, vaig viure aquests anys de la mort de la pesca a la nostra platja.
La comoditat d’amarrar la barca i no caldre "fer la pava" per a varar i treure les barques, va ser la causa principal d’aquest èxode.

Aleshores, aquí només van resistir uns quants "gussis" de pescadors jubilats que calaven les xarxes . Al matí llevaven i quan treien les barques, venien la pesca en la mateixa platja. Jo recordo encara les barques esmentades i alguna de tallinàires o “d’almeja” que aviat van desaparéixer.
Dels jubilats que venien el peix damunt la barca, recordo “El Tallines”, amb el seu germà “Rafel” (eren de cal “Pilis”), “el Monis”, El “Nelo”, El “Pastor”, El “Salvador de la Joana”, Els de cal “Manco” (Papiol), El “Xic del Pep”, El Joan Rion (de "l’Estel") i segur que me’n deixo algun...Si en recordeu més, m’ho feu saber.
L’últim “gussi” (bot o barca petita, en l’argot de Calafell) que hi ha a la platja, és la barca del Jaumet de “la Salia”. La última escata de la pesca a casa nostra.




Avui aquest matí he sortit a caminar com cada dia, amb la meva esposa,fins al Sanatori. Per a nosaltres, els calafellencs "antics" l’hotel Ra no existeix. Només hi ha el Sanatori.
El sol maldava per enlluernar-me entre els núvols. Feia bo. Bo, en l’ofici mariner, vol dir bona mar. Pot tronar o ploure "en terra" però si el mar està calmat pel pescador “fa bo” Una taca fosca s’anava apropant a la platja. Bategaven dos rems entre els colls de mar suaus que venien a llepar l’arena. (Oblideu les “ones”. Els pescadors mai diuen ni "ones" ni "onades": diuen “hi ha mar” o també a l’ona l’anomenen “coll de mar”).
Era la barca del Jaumet. Carregada de nanses.

El Jaumet ensenya al seu net com s'arma un palangre

Segle XXI, barca de rems, treta a mà, amb pals, com quan es feia “la pava”.
El Jaumet cala nanses o xarxa, segons el temps. Ja té més de 70 anys i l’acompanya el Ramon Forner, de cal “ Demus”, que és d’ofici fuster però, com tants calafellens, molt aficionat a la pesca. Ell s’havia dedicat, en moltes ocasions, a restaurar barques.
Avui el Jaumet no hi era. Fa uns quants dies que té la cama amb “pagna” (pana) per culpa de les varius (Mare de Déu !).



Vinga, a fer la pava


Al Ramon l’acompanyava el “Joanot”, un dels darrers pescadors de Calafell, l’últim escaló de la nissaga dels "Joanot", pescadors notables en els millors temps de pesquera a Calafell. Encara en queda un de la branca dels “Joanot”, el “Nani”, actual patró major de la Confraria (el Pòsit) que segueix l’ofici a Vilanova.

He parlat amb ells i els he fet aquestes fotos. Tot un testimoni històric ben curiós:
Els darrers mariners de casa nostra amb la darrera barca de rems.
Jaumet, ja sé que estàs recuperat. Aviat tornaràs a vogar com un dimoni, mar endins.
A llesta!! (aparteu les criatures).
En dates properes us parlaré de l’argot pescador i altres punyetes semblants.

El Joanot amb la nansa.

Nota: "Fer la pava" vol dir mullar-se fins al coll en les maniobres de "treure la barca" a la platja.