Ja fa més de dos mesos (12 d'agost del 07) que vaig "penjar" un escrit en aquest blog dient el què en penso de la Vegueria del Penedès i del nou sistema de distribució dels Països Catalans que proposen el Col.lectiu Per una Vegueria Pròpia.
Hi va haver algun mal entès i van adjuntar comentaris per aclarir el tema.
Hi va haver algun mal entès i van adjuntar comentaris per aclarir el tema.
Avui us presento l'escrit de la setmana passada al Pilar del 3 de vuit, on periòdicament col.laboro.
És una síntessi de l'escrit de l'agost i el publico per si algú no ha llegit el setmanari.
Penso que queda prou clara la meva opinió i l'anàlisi que en faig.
També demanaria la col.laboració d'algú, més informat, que ens expliqués com està el moviment pro-vegueries a la resta de Catalunya.
La Vegueria
He llegit el manifest que publica, en la seva web, la Plataforma per una vegueria pròpia. http://www.vegueriapropia.org/ i també voldria dir-hi la meva.
En línies generals estic d’acord amb el que s’hi exposa. Catalunya necessita una distribució territorial i administrativa adient, per acabar amb el poti poti que patim de fa anys.
Les vegueries poden ser la solució definitiva. Ara bé, jo crec que aquesta proposta no la veurem definitivament aplicada, a curt termini, si és que s’arriba a acceptar la fórmula, perquè les coses són més complicades del què sembla.
M’explicaré amb el màxim de realisme que pugui pregant que no se’m titlli de derrotista: Hi ha les províncies, hi ha les diputacions i hi ha els consells comarcals. Tot això no s’esborra d’una bufada. Els interessos polítics són molt forts. I en el cas del Penedès-Garraf-Anoia, l’afer encara és més embolicat. El Baix Penedès pertany, ara per ara, a la província i diputació de Tarragona, l’Alt Penedès, Garraf i Anoia, a la província i diputació de Barcelona. A més hi ha quatre consells comarcals establerts, amb tota la batalla política que comporten.
La vegueria, simplificaria tots aquests embolics administratius. Seria una fórmula ideal la relació Generalitat - Vegueria- Municipi. Faríem dissabte de diverses administracions, pràcticament inútils. Però això ho accepta tothom?
Em temo que no. Tant fàcil que sembla. Ja sabem que la política és l’art de complicar les coses, per passar el temps i justificar el treball esmerçat de resoldre-les. Només cal veure l’invent electoral que patim, la nefasta llei d’Hont, la samfaina dels cossos de seguretat, les competències de les diputacions, comarques, províncies i govern central o l’estratègia de pactes post electorals. Qui desemboliqui aquesta troca, bon desembolicador serà...
Siguem optimistes. A veure si aviat la distribució territorial i administrativa de Catalunya deix de ser una utopia. Jo crec que la Vegueria serà el primer regal que ens farà la Independència. Se senten campanes...
J. Mèlich
És una síntessi de l'escrit de l'agost i el publico per si algú no ha llegit el setmanari.
Penso que queda prou clara la meva opinió i l'anàlisi que en faig.
També demanaria la col.laboració d'algú, més informat, que ens expliqués com està el moviment pro-vegueries a la resta de Catalunya.
La Vegueria
He llegit el manifest que publica, en la seva web, la Plataforma per una vegueria pròpia. http://www.vegueriapropia.org/ i també voldria dir-hi la meva.
En línies generals estic d’acord amb el que s’hi exposa. Catalunya necessita una distribució territorial i administrativa adient, per acabar amb el poti poti que patim de fa anys.
Les vegueries poden ser la solució definitiva. Ara bé, jo crec que aquesta proposta no la veurem definitivament aplicada, a curt termini, si és que s’arriba a acceptar la fórmula, perquè les coses són més complicades del què sembla.
M’explicaré amb el màxim de realisme que pugui pregant que no se’m titlli de derrotista: Hi ha les províncies, hi ha les diputacions i hi ha els consells comarcals. Tot això no s’esborra d’una bufada. Els interessos polítics són molt forts. I en el cas del Penedès-Garraf-Anoia, l’afer encara és més embolicat. El Baix Penedès pertany, ara per ara, a la província i diputació de Tarragona, l’Alt Penedès, Garraf i Anoia, a la província i diputació de Barcelona. A més hi ha quatre consells comarcals establerts, amb tota la batalla política que comporten.
La vegueria, simplificaria tots aquests embolics administratius. Seria una fórmula ideal la relació Generalitat - Vegueria- Municipi. Faríem dissabte de diverses administracions, pràcticament inútils. Però això ho accepta tothom?
Em temo que no. Tant fàcil que sembla. Ja sabem que la política és l’art de complicar les coses, per passar el temps i justificar el treball esmerçat de resoldre-les. Només cal veure l’invent electoral que patim, la nefasta llei d’Hont, la samfaina dels cossos de seguretat, les competències de les diputacions, comarques, províncies i govern central o l’estratègia de pactes post electorals. Qui desemboliqui aquesta troca, bon desembolicador serà...
Siguem optimistes. A veure si aviat la distribució territorial i administrativa de Catalunya deix de ser una utopia. Jo crec que la Vegueria serà el primer regal que ens farà la Independència. Se senten campanes...
J. Mèlich
3 comentaris:
A veure si durant la setmana m'animo a dir-hi la meva, ja que el que per alguns territoris pot sembla una simplificadora positivitat, per altres, pot ser la condemna a romandre en la ineficiència i la ineptitud (llegeixis Terres de l'Ebre si son administrades des de Tortosa)
Jo això de dependre de Vilafranca no ho veig massa clar. La veritat que aquí no lliguem a gaires veïns i ho fem amb qui ho fem jo crec que tindréim les de perdre. Perque naltres no podem lluitar ni amb Vilafranca, ni amb Vilanova i no cal que segueixi. oi?
Intueixo que ets de Vendrell. Perquè amb la majoria dels vendrellencs que he parlat d'aquest tema em surten amb aquest derrotisme i a la vegada d'aquest tancament portes endins. El que crec que us passa, és que no acabeu de veure que sou una ciutat que us manca cohesió. Us condiciona la vostra estructura urbanística, amb més de 50 urbanitzacions. Així, quina cohesió social pots tenir?. Vilafranca és una ciutat que creix i es nodreix del seu entorn, el seu medi: la viticultura. I ho saben fer prou bé. El Vendrell, per desgràcia ja fa dècades (però en els últims anys s'ha agreujat) ha pres un camí força diferent: ha preferit nodrir-se de la indústria del totxo. Heu vist com creix el Vendrell? Perquè no es limita el creixement al Vendrell, com s'ha fet en bastants pobles del Penedès?
És per aquesta senzilla raó que no podeu acceptar que Vilafranca sigui la ciutat en la que us podeu emmirallar, perquè allà es prenen molt més seriosament la cohesió social que no pas al Vendrell, que sembla que esteu perdent el tren. I ho dic amb tots els respectes, perquè les coses han de canviar al Vendrell.
A part d'això, us heu plantejat mai les millores que tindríem si tiguéssim Vegueria Pròpia? Al Penedès no s'està invertint ni la meitat del que s'hauria d'invertir per la població que som, tot es queda a Tarragona i els seus pobles d'influència. Heu fet un tomb per les nostres carreteres comarcals? Estan fetes una merda. Els serveis sanitaris? No en parlem, saturadíssims (recordo que a Cunit han d'anar a l'Hospital de Vilanova o St Pere de Ribes perquè a la comarca no hi ha suficients serveis hospitalaris per la població que som, això és vergonyós, i ningú se'n queixa). Com estan les escoles i Llars d'Infants? I els serveis socials? ... Això pot millorar companys, i la Vegueria serà una eina que tindrem per reclamar recursos a la Generalitat.
Endavant amb la Vegueria!
Publica un comentari a l'entrada