Q uan llegeixo, escolto o contemplo l’obra de qui admiro, sempre se m’apodera aquella sensació envejosa que em fa pensar, “Com m'agradaria ser-ne l'autor” “Perquè no se m’haurà ocorregut a mi?”. Quantes creacions genials no ens hauria encantat firmar!! Però clar, els genis són rars com les merles blanques. I quan la vanitat ja fuig per vergonya, un pensa: "Tant és, la questió és que tenim l'obra" .
Quim Monzó, l’escriptor de comptes millor d’Europa (i això no ho dic jo) ens ha sorprès, una vegada més -perquè el mèrit dels genis és posseir el do de sorprendre- amb un discurs de presentació de la Literatura Catalana (i la Cultura) a la Fira de Frankfurt.
Si teniu tres minuts lliures, llegiu el discurs.
Jo m’he quedat amb aquest fragment del magistral cronopi, on no oblida fer un repasset als meus estimats polítics que són la meva obsessió perquè entre ells i un servidor hi ha “algo especial”, com cantava en Serrat. En el moment del discurs n’hi havia que se l’escoltaven (de polítics) i van riure, però ho van fer posant la cara d’aquell que diu això no va per a mi. He dit la cara, perquè en el seu interior, van pensar “bufa!! (sinònim de la metàfora “hòstia”!!) com pica el mal parit”.
Tot això es reduiria a pecata minuta si només les paraules dels polítics fossin “fum i prou” com diu en Monzó. Però la crua realitat és que també ho són les seves obres.
Aquí teniu un tastet del seu discurs.
"...També veu que altres escriptors que han fet discursos inicials a la Fira del Llibre hi intercalen poemes. Potser ell també ho faci. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos un poema excels:
“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.
De fet, si tot discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient...."
5 comentaris:
Doncs jo em quedo amb aquest:
Sic
No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.
Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat.
Tot el discurs és magnífic.
Jo, m'he decantat per la seva conya marinera amb els "mitingueros".
Per cert ara es compleixen més o menys, els tòpics 100 dies dels nous governs municipals i a Calafell, tret de la pujada de sous , el més calent és a l'aigüera.
Tot "fum, fum, fum" encara que no hagi arribat el 25 de desembre ni els pastorets.
En fi, no podem evitar la temptació d'esdevenir monzonians.
Salut monalitza!!
J. Mèlich.
Se me está ocurriendo una cosa, entre planes Ibarreche, Ferias de Frankfurt y doces de octubres:
¿Y si este año, por navidad, catalanes y españoles, quemamos la carta a los reyes magos?
Jo m'hi apunto, bandini. Però no sé com s'ho prendrà sa magestat Mariano I, El corto.
Jodeeeeeer..., pos que no el vau veure per la tele? Si semblava que fes el missatge de Nadal del Rei o el que fa el pressi de la gene de torn! Que fuert!
Feina molts mesos que no veina el telenoticies, avui he vist 15 minuts, al midia, quin dia he triat! Entre uns i altres ja ni tingut prou! M'abtenc de les noticies, si fa falta una vacuna que me la possin, quin horror!!
Publica un comentari a l'entrada