diumenge, d’octubre 14, 2007

Carta a una jove amiga atabalada pels tòpics

Estimada:

Des què bombejo aire (més o menys pol.lucionat) a canvi de CO2, estic cercant el manual "Gaudir de la vida" i encara no l'he trobat.
S’han editat una muntanya de pamflets, manuals i llibres (?) que em volen explicar com he de "ser feliç" abans d’explicar-me i demostrar-me què és la felicitat.
Fa anys que escolto la ràdio i, més endavant la tele i m’han aparegut gurus (Es Beatles en van visitar un), bruixes, guaridors ("Curanderos"), astròlegs, endevinadors, psicòlegs, ufòlegs, capellans; tots amb les tècniques més estrafolàries per a fer-me "feliç".
Ara. en aquest instant, en molts indrets d’aquesta bola en forma de mandarina, hi ha algú a qui l’estan embadocant per fer-li "fruir la vida".




Tinc 61 anys i mig i encara no he vist els resultats d’aquest ramat de "salvadors" que em volen ensenyar el bon camí, ni a mi ni al veïnat. Segueixen les depressions, els suïcidis, els laments de soledat i l’amargura en els rostres estressats per l’egoisme, les enveges, els diners i, sobretot, l’ambició.

Gaudir de la vida
Viure el moment
“A disfrutar que son dos días”
"A cardar que el món s'acaba".


Algú em pot explicar d’una puta vegada, què collons vol dir viure la vida i gaudir del moment?
és que ja en tinc el Martell, l’Enclusa, l’Estrep(“martillo yunque y estribo, forman el oido medio”) i la Trompa d'Eustaqui (La Flauta de Bartolo encara no), rebentats de tant filtrar aquestes parauletes.

Au va, expliqueu-me de manera convincent què és viure la vida.
I gaudir del moment.

Jo m’imagino que anar pel món i, a cada instant, recordar-te: "Ep que he de gaudir del moment, ara, ara, ara no, ara sí".
Un mal de queixal, "ara no gaudeixo, ara no toca", un polvet frustrat, "tampoc toca". Ara em foto un bon arròs, qui diu un arros diu un porret, "ara sí que toca", agafo un bon pet, "ara sí", i després la ressaca, "ara no"...
La veritat jo crec que quedaria estregat.

Difícilment anomeno la paraula felicitat, referint-me a mi; em fot "grima". Prefereixo dir "m’ho passo bé” i prou.
Se m’ha quedat aquesta frase d’un alumne meu de 10 anys (allà per la Prehistòria) quan li vaig fer la tòpica pregunta: Em va respondre “La felicitat és passar-t’ho bé”. Per a ell era “al pati” i per a tu? I per a mi?

No has sentit parlar de la relativitat i de les circumstàncies? Sí, no?
Doncs quan vulguis en parlem.

Jo, avui, ara, dissabte a les 5: 43 de la matinada, davant d’una pantalla i grapejant un teclat, m’ho passo “pipa” i això que les pipes no m’agraden (les de gira-sol) i, si em canso, ja tinc una olivera que m’espera, la que regalaré a la meva estimada Teresa (Ia Nena), demà que és el seu sant.
Allò que dèiem del gaudir.
La relativitat.
El que per a mi és aigua fresca, per als altres pot ser fel i, naturalment, a l’inrevés.
Penses que “visc el moment, perquè són dos dies”? Penses que gaudeixo de la vida?
Jo crec que, simplement, "m’ho passo pipa", sense rumiar-m'ho gaire. Mentre tu, potser "pateixes" el moment perquè no vols passar-t’ho pipa, vols més i més i més...
No estimada no, cal restar serena, tranqui-la que tot arribarà i, si no és "tot" el què esperes, potser serà quelcom diferent que ni et pots imaginar. I no em personalitzis aquest “tot”, please. Tot vol dir Tot.
Et puc assegurar que m’han fallat coses que esperava però n’han arribat d’altres que potser han superat aquelles il·lusions.

I no em vinguis amb "els mastegots que m'ha donat la vida", les trompades ens les donem nosaltres contra ella. Tot efecte sempre té una causa. En els humans és haver nascut, encara que sigui involuntàriament. Hem d'estar, com deia la padrina, "al tall i a les patates".



Aquest ja s'ho passa pipa tot just començar. Serà un futur Messi?


Hem d’acceptar el món (mineral, vegetal, animal i rcional) encara que al món, tot allò nostre, la hi bufi. ("Se la sude")

No gaudeixis, no cerquis tant "ser feliç".
No aprofitis el moment.
Aprofita’ls tots, i treu-ne el suc, fins i tot de les penes. Formen part de tu i has d’engolir el que et vingui. D'una llarga malaltia a l'hospital en pots treure una gran amiga o un gran amic (Quina paràbola, sembla le del gra de mostassa: Luques 13, 18-19). (fes clic)
Simplement: intenta passar-t’ho pipa. Que no és tant complicat.

Uffffffffffffffffffffffffffff.

“Toma sermón”
Un que t’estima

J. Mèlich

3 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

Si els tòpics ens marquen la vida. És com l'aigua de la nostra existència.

Jordi P. Ferrer ha dit...

Hola Josep. Hui m'ha tocat caure per aquest teu raconet. Felicitar-te per l'empenta i comentar-te alguna coseta al respecte d'aquest últim text. El Carpe Diem actual fa referència a la irresponsabilitat moral i a la poca economització -l'eruptivitat- de l'espai emocional; és això mateix al que tu en dius passar-ho bé, leitmotiv molt present en les criatures, pervertit en l'època juvenil i amortit en l'adulta. Viure el moment és emocionar-se amb cada moment, per artificial que es torni el moment i l'emoció.

On ens hi fariem mal és la descripció de la felicitat, així que no ens hi ficarem pas. ;-) Salut!

una lingüista elitista ha dit...

Una carta que segur que alegrarà la destinatària! I de passada la llegim els receptors indirectes, com ara una servidora!