dimecres, d’octubre 10, 2007

Seguim...



P erquè la bola, tossuda, encara roda. I hem de seguir. Avui m'ho ha recordat aquesta sortida de sol flamejant la nostra platja.
Fins que, fins quan...
Una petita alegria suavitza la nostra tristesa: Ja hem sobrepassat els 4000 en aquest cau del cronopi.
Gràcies per fer-me companyia.

5 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

naltros també vam estudiar al Gaudi de Reus, però més tard, t'enrecordes del fetus amb una ampolla al museu ?

estem a la teva disposició pel que convingui

salut i república !!!

Judith ha dit...

Simplemente decir...

ánimos Mèlich!



(Con perdón por las confianzas)

JAKE ha dit...

Com tu dius :

"I hem de seguir".

Ànims Melich.

el Mèlich ha dit...

Sí, no hay más remedio (escric en castellà per deferència a alguns dels meus comunicants. Nobleza obliga).

La suerte i la grandeza generosa de los genios, és que nos dejan su obra.
Se llora lo humano, se disfruta lo sublime. És una buena compensación.
Albert lo sabia y nos dejó mucho material (aunque siempre es poco) para que podamos recordar-le siempre acercándonos a sus palabras.
Si quereiis leer más de él me lo comunicais.
Gracias por vuestros ánimos.
Gràcies a tothom
Salut!!
Mèlich

Aura ha dit...

Com despunta un dia com el de la foto, que calma l'ànima trista, i recorda quantes coses meravelloses queden per viure, veure i sentir en cada passa que pots donar.

Una abraçada