dijous, de setembre 06, 2007

Una furtiva lacrima

El millor homenatge que li podem fer és escoltar-lo. Silenci. Feu clic aquí

Una furtiva lacrima
negli occhi suoi spuntò...
quelle festose giovani
invidiar sembrò...
Che più cercando io vo?
Che più cercando io vo?
M’ama, si', m'ama, lo vedo, lo vedo..
Un solo istante i palpiti
del suo bel cor sentir!..
I miei sospir confondere
per poco a’ suoi sospir! ...
I palpiti, i palpiti sentir,
confondere i miei a suoi sospir...

Cielo, si può morir;
di più non chiedo, non chiedo
ah, Cielo, si può morir;
di più non chiedo,
non chiedo
si puo' morir..
si puo' morir..
d'amor!

5 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
el Mèlich ha dit...

No us confongueu. El comentari ha estat suprimit per l'autor del comentari, no per l'autor del blog.
Fins ara , mai he suprimit cap opinió, encara que, com ja es sabut, puc fer-ho.
Salut!!
J. Mèlich

Què t'anava a dir ha dit...

Requiem in Pace. Una veu angelical amb el seu do de pit animarà tot el cotarro celestial.

Anònim ha dit...

Jo també tinc un video per a tú.
Tots els q em conèixer són del saber de la meva passió x Queen, doncs sempre he dit q el meu estimat F.Mercury era un cantant de òpera fustrat.
Segur q allà dalt s'hi trobaràn.
Luchiano..., dona-li un petò al Freddy de part meva.
Mireu aquest video, cançó de Queen, també interpretada pel Pavarotti...
http://es.youtube.com/watch?v=C7FGPIRJx6I&mode=related&search=

el Mèlich ha dit...

Gràcies Desi
És tot un detall.
Realment en Mercury tenia una veu privilegiada, ara el torno a reconéixer. Però és que me l'havia fet avorrir la Caballé, amb aquell bòdrio de "Barcelooooona!!!!!!
Un petó
Mèlich