divendres, de setembre 07, 2007

Torna el foc

A l'Argentera




Cíclic, ancestral, el foc torna a la nostra serra. De petit sentia relatar, amb terror, els incendis al terme de L’Argentera. De més gran vaig anar a apagar foc i vaig poder viure el drama d’a prop. Ara torna a cremar el nostre terme. És la pira de la Història, el sacrifici de l’home als deus, inexorable.

Per més que prediquem, per més que maldem en prevenir, la guspira devastadora apareix de qualsevol lloc; de la mà d’un malalt mental, d’un depravat piròman, d’un cable d’electricitat, del descuit d'un pagès...

S’ha de retre el tribut, s’han d’immolar arbres, animals i sovint, vides humanes ... Quelcom inexplicable, com d’altres esdeveniments dramàtics que mai voldríem contemplar. Se’m crema un tros de terra de casa, La Rovira, sota el morral de Vilanova. Entre les flames hi ha resquícies de la meva infantesa i joventut.
Aviat compartiré aquestes cendres.


Encara ens queda una miqueta de bosc, fins quant?
Avui ha sigut un dia trist.

3 comentaris:

Eugeni ha dit...

Ahir vaig estar a la zona del foc (ja estava apagat). Pel que podia passar al nostre terme no ha passat res, ja que ha cremat la punta del Motxilló (si, si, només la punta) i el racó del Morral de Vilanova (al camí de la serra i als estrets no va arribar).
El que ens ha salvat ha estat el vent (la marinada) que va girar i va aturar l'avanç de les flames, després d'això els bombers i, per suposat, la gent dels pobles que s'hi van volcar (l'Argentera, Duesaigües, Vilanova i Riudecanyes).
Encara no he pujat a la serra però això em fa més respecte, aquí si que ha fet mal i no m'imagino veure-la negre i a olor a cremat (a la zona on vaig estar encara feia aquesta olor i vaig arribar a casa amb la roba impregnada de fum).
L'únic que podem esperar ara és que la natura faci la seva feina i ho veiem d'aquí a uns anys tal i com estava fins ara. També que s'aclareixin les causes del foc i demanar-li responsabilitats (això ja és més difícil).

el Mèlich ha dit...

Gràcies Eugeni per la teva crònica.El meu germà Pere que , per cert, avui compleix 57 anys (felicitats Pere) ja me n'havia parlat, més o menys com tu.
Dins la desgràcia encara ens podem felicitar; perquè si hagués bufat el serè, potser hauria arribat el foc a Mont-roig.

salut!!
Mèlich

MoNaLiTzA ha dit...

A poc a poquet ens anirem quedant sense res. Això sí..., els promotors immobiliaris hi podràn fer tooooootes les urbanitzacions que vulguin i més.