dissabte, de setembre 01, 2007

Tornem-hi que ja refresca

Una mica de política si us plau

Deu ser que l’estiu ens té ensopits. Veig que entreu al blog però no hi deixeu ni una lletra. Pot ser també, que els temes que hi proposo no us facin ni pessigolles. Malgrat tot, tinc el consol de les vostres visites.
31 d’agost. L’estiu farà els darrers esgarips i d’aquí a quinze dies encetarem vida nova. En els pobles anomenats “turístics” l’any nou, comença a l’octubre.
Tornarem a parlar de política municipal. Ja començarem a sentir collonades com allò dels cent dies. Com si amb cent dies es podés canviar el món.
Recordo que el dia del famós debat preelectoral que va ser una trobada cumbaiera més que un debat, al sortir, li vaig dir al ara alcalde Jordi Sánchez: “Ja saps que has promès coses molt perilloses?” Ell em va respondre, amb posat d’home segur: “ Tot el què he promès es pot fer” Em referia perilloses per a ell. Moments abans s’havia compromès, públicament, a posar en marxa moltes accions abans de sis mesos.
Jo encara no n’he vist cap de començada i ja n’han passat tres. O sigui que si ho assoleix , el record encara serà més admirable. Bé, he mentit. Sí que ha dut a terme una gran acció: els nous sous i la camama dels % de dedicació.

Què passarà? El meu lloro eclèctic que m’ha quedat una mica desplomat perquè ell volia calor i ja veieu quin estiu ens ha fet, em canta el probable esdevenidor immediat.
“Ara, quan es demanin contes al Sr. Sànchez, ell respondrà que amb la misèria de pressupost que hi ha, poques coses pot endegar. Haurem d’esperar el pressupost de l’any que ve. Que se la saben molt llarga aquesta patuleia. Et diran que més de la meitat del pressupost se la va cruspí l’Olivella (el seu govern, naturalment) amb la col·laboració del Parera i cia., no ho oblidem”.
Jo no sé què cony faria sense el Mec (és el nom del lloro).
De moment acabem l’estiu. Esperem el recompte dels 100 dies.
Hi ha un altre comentari que vull fer. Com a resum de la poca activitat de final d’estiu:
Heu vist que en el rànquing de noms populars , entre la gent de “dalt”, se’n porta la palma un tal Sr. Romero?
Jo no sé com s’ho ha muntat aquest senyor, a qui no tinc el gust de conèixer personalment, però el seu cognom és el que més sona. Només cal llegir la premsa . En un article recent, d’una regidora de CIU, em sembla que ROMERO surt en més de mitja dotzena d’ocasions. I pel veïnat, és el plat del dia. Diuen que és l’amo del poble.
És curiós que en la passada legislatura ROMERO sortís habitualment en els articles socialistes. Pel què es veu es com Nostre senyor “En el cielo, en la tierra y en todas partes”resava el Catecismo.
M’he de treure el barret davant del senyor Romero, que està anul·lant el cognom Sánchez i Parera, de forma estrepitosa. S’ha muntat la fira de tal manera que ha esdevingut imprescindible par a Calafell. Jo encara li triplicaria el sou.
Chapeau Sr. Romero.
I aquí ve la meva eterna pregunta al Sr. Roso i que em perdoni la insistència: No serà el tal ROMERO,el senyor de la Llum fresca?

9 comentaris:

Marina ha dit...

Aunque no entiendo una palabra de lo aquí escrito paso por cortesía y por que me apetecía. Yo también canto con Serrat, pero no se dará cuenta porque me escribiría una canción para quedarme tranquila.
(Nunca es triste la verdad...
...lo que no tiene es remedio.)

el Mèlich ha dit...

Ya dicen Marina, que lo cortès no quita valiente. Y tu lo fuistes i no saldràs mal herida. En esta tu casa sólo nos comemos les letras en sopa i luego bailamos tregua i catala, las danzas predilectas de los cronopios.
No hace falta entender, sòlo sentir...
A Serrat lo entendemos quienes lo sentimos, de lo contrario, mejor escuchar la Cumparsita en música.
Dice Serrat: " I ens vàrem dir: "cal guanyar temps als somnis, cal anar més enllà de les paraules...Ser tal com som de soca rel, cremar les naus , navegar a pel, per damunt de la cresta de l'onada..."
Que viene a ser algo así como: Hay que ganar tiempo a los sueños, hay que ir más allà de las palabras...Ser como somos desde la raiz, quemar las naves, navegar a pelo, encima de la cresta de la ola..."
si eres la Marina que imagino, gracias por atravessar el charco. Si eres otra marina, gràcias por la cortesia.
Nos leemos?
Salut!!
J. Mèlich

Aura ha dit...

Jo de política ...! millor no opino ni contesto i menys de la municipal. Potser es un error. M'ho reservo, s'acaba fins als co... Tants xiuxiueig, mentides i xafarderies. Això es política? ... anda y que les den!

Una abraçada

dESIRÉe ha dit...

Ostres, otres, ostres...
N'hi ha q keden ben retratats, eh?
Jo també em reservo, igual q l'Aura, a fer-hi comentaris...
encara em retallaran el sou, je je
Visca la tranquil.litat del meu poble al setembre, això si q ho dic!

MUNTSETA ha dit...

BONESSS PEP!
Doncs res, que sàpigues que jo sóc una d'aquestes persones anònimes que llegeixen el teu blog en silenci.
UNA ABRAÇADA!

el Mèlich ha dit...

Hola Muntseta.
Ara amb el rol que t'ha tocat, t'hauràs d'acostumar a tota mena de crítiques, veritat?
però estic segur que el teu home és d'una pasta democràtica especial.
Estic molt content que m'hagis avisat de la teva visita.
És que, saps el què passa?, que ens agrada tenir molts visitants però, encara ens agradaria més saber qui són.

Un petó dolç i ens veiem a ca la Monalisa, amb tota la família.

records al honorable...
J. Mèlich

judit huerta ha dit...

Hola Mèlich, jo també acabo de descobrir el teu blog (ho sento ja sé que ho he fet un pèl tard). Però la veritat és que, com a mínim, ara ja sé que hi ha un parell de blogs a Calafell que no s'han de perdre. El teu n'és un. Ara també espero (i no podria ser menys) el teu humor britànic.

el Mèlich ha dit...

Hola Judit!!
Quina sorpresa. Agradabilíssima, naturalment. No en sabia res de tu.
Suposo que triompfant per aquests camps de batalla informatius. Quantes més n'has guanyat? (de batalles, vull dir).
Jo, ja veus, com sempre, emprenyant a la gent amb les meves bagenades de cronopi.
Però mira, a la meva manera, sóc felicet.Cada cop més decebut dels polítics (o del que per aquí en diem polítics)i molt content amb la meva nova era cibernètica.
Visites com la teva em fan creure que val la pena seguir.
Espero que no serà aquest l'últim comentari teu. les teves opinions com les d'altres col.legues teus que entren en aquest corralet, seran considerades, com sempre, de gran valor literario-nutritiu.
Fins aviat
una abraçada sincera.

Mèlich

judit huerta ha dit...

Hola Mèlich, la veritat és que la teva pàgina em serà molt útil sobretot per saber allò de Calafell que ara ja no m'arriba perquè no hi visc. A més, ja ho saps, m'agrada "fer-la petar" (igual que a tú). Ara, però, potser en lloc de "fer-la petar" la farem escriure.