Tornem-hi que ja refresca

Una mica de política si us plau

Deu ser que l’estiu ens té ensopits. Veig que entreu al blog però no hi deixeu ni una lletra. Pot ser també, que els temes que hi proposo no us facin ni pessigolles. Malgrat tot, tinc el consol de les vostres visites.
31 d’agost. L’estiu farà els darrers esgarips i d’aquí a quinze dies encetarem vida nova. En els pobles anomenats “turístics” l’any nou, comença a l’octubre.
Tornarem a parlar de política municipal. Ja començarem a sentir collonades com allò dels cent dies. Com si amb cent dies es podés canviar el món.
Recordo que el dia del famós debat preelectoral que va ser una trobada cumbaiera més que un debat, al sortir, li vaig dir al ara alcalde Jordi Sánchez: “Ja saps que has promès coses molt perilloses?” Ell em va respondre, amb posat d’home segur: “ Tot el què he promès es pot fer” Em referia perilloses per a ell. Moments abans s’havia compromès, públicament, a posar en marxa moltes accions abans de sis mesos.
Jo encara no n’he vist cap de començada i ja n’han passat tres. O sigui que si ho assoleix , el record encara serà més admirable. Bé, he mentit. Sí que ha dut a terme una gran acció: els nous sous i la camama dels % de dedicació.

Què passarà? El meu lloro eclèctic que m’ha quedat una mica desplomat perquè ell volia calor i ja veieu quin estiu ens ha fet, em canta el probable esdevenidor immediat.
“Ara, quan es demanin contes al Sr. Sànchez, ell respondrà que amb la misèria de pressupost que hi ha, poques coses pot endegar. Haurem d’esperar el pressupost de l’any que ve. Que se la saben molt llarga aquesta patuleia. Et diran que més de la meitat del pressupost se la va cruspí l’Olivella (el seu govern, naturalment) amb la col·laboració del Parera i cia., no ho oblidem”.
Jo no sé què cony faria sense el Mec (és el nom del lloro).
De moment acabem l’estiu. Esperem el recompte dels 100 dies.
Hi ha un altre comentari que vull fer. Com a resum de la poca activitat de final d’estiu:
Heu vist que en el rànquing de noms populars , entre la gent de “dalt”, se’n porta la palma un tal Sr. Romero?
Jo no sé com s’ho ha muntat aquest senyor, a qui no tinc el gust de conèixer personalment, però el seu cognom és el que més sona. Només cal llegir la premsa . En un article recent, d’una regidora de CIU, em sembla que ROMERO surt en més de mitja dotzena d’ocasions. I pel veïnat, és el plat del dia. Diuen que és l’amo del poble.
És curiós que en la passada legislatura ROMERO sortís habitualment en els articles socialistes. Pel què es veu es com Nostre senyor “En el cielo, en la tierra y en todas partes”resava el Catecismo.
M’he de treure el barret davant del senyor Romero, que està anul·lant el cognom Sánchez i Parera, de forma estrepitosa. S’ha muntat la fira de tal manera que ha esdevingut imprescindible par a Calafell. Jo encara li triplicaria el sou.
Chapeau Sr. Romero.
I aquí ve la meva eterna pregunta al Sr. Roso i que em perdoni la insistència: No serà el tal ROMERO,el senyor de la Llum fresca?