diumenge, d’agost 26, 2007


Hem superat les 2000 visites!

La família va creixent. Amb aproximadament 40 dies (des de la instal.lació del comptador, hem entrat en aquesta barraqueta d'internet, més de 2000 persones.
Si apliquem la proporció a l'any i escaig que fa que existim, resulta que ja som una gentada. Quants més serem més riurem!!
Gràcies per la vostra confiança i la vostra curiositat..

**********

6 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Moltes felicitats i que aquest blog continuí sent un dels pals majors dels comentaris i aportacions lliures de la comarca i rodalies. Felicitats i endavant.

una lingüista ha dit...

Doncs per molts anys (pugueu fer semblants obres amb els mateixos manobres)!

Anònim ha dit...

Comptant, comptant ... un va perdre el compte, je je je ...
Deu ni do, de com va la teva web, però no m'extranya, arribes a fer picar la curiositat del lectors i adictes als blogs (com ara jo) que encara que no sempre deixem empremta, som uns xafarders de les lectures.
Moltes felicitats i anem sumant ...

Anònim ha dit...

Qui t'ho havia de dir, eh, "bumbunsill"? ;)

Un petonet calero x tu!

Anònim ha dit...

Tantos...así me lo tenéis todo, patas arriba. Aunque, bien pensado, prefiero este desorden y este ruído a vida que esos otros silencios higiénicos con sabor a caldo de hospital. Así que decidido: aún no somos suficientes, aún te faltan manos que sumar y voces que añadir a la fiesta. ¿Ves esa ventana de ahí? asómate. Toda esa gente está esperando para entrar, aunque no lo sepan aún. Así que, si tú les llamas, los demás te hacemos los coros, yo el primero.

el Mèlich ha dit...

Mira, lingüista (sense "elitista", no m'agrada el rodolí), una curiositat.
Quan jo era escolanet a l'Argentera, el capellà, abans de l'homilia recitava de memòria una introducció standart que jo em sabia de memòria:
"Estimats germans, els qui heu vingut a aquesta sant temple(...)Plagui a Déu nostre senyor que per molts anys pogueu exercitarvos amb semblans obres..."

El teu parèntesi sembla tret d'aquell text.

Als demés, estimades germanes i germans , moltes gràcies per les vostres paraules d'ànim. Sou els qui feu que aquest blog sobrevisqui
(I well survive!!) Segur que no ho he escrit bé.

Seguirem fotent la tabarra, mentre hi hagi corda i qui l'aguanti.
Salut!!

J. Mèlich