dissabte, d’agost 25, 2007

Mas-mèdia animal


(Més animal que mas mèdia).

El culebrot del tauró de la platja de Tarragona ens ha envaït la casa via tele, ràdio i premsa. Fins hi tot via tef. mòbil.
Som a l’era de l’hegemonia animal. Estem tant immunitzats de les tragèdies humanes que ara hem pasat a la sensibilitat a flor de pell per les tragèdies animals. La veïna estomacada per l'energúmen del seu marit, cada dia ens importa menys, ens hi anem habituant. Ara, els pobres animalons...
Al meu carrer hi ha una clínica veterinària on he vist escenes dramàtiques pròpies de qualsevol hospital.
Les protectores d’animals tenen la sensibilitat a flor de pell. L’odissea del tauró de Tarragona ha ocupat més espais informatius que qualsevol assassinat o drama de violència de sexe. S’ha fet un seguiment de la fi del pobre esqual, com si s’hagués mort un membre de la casa reial.
Potser ens passem un xic, no?
Entre les bèsties, el gos és el rei. Actualment, hi ha una epidèmia de gossos que ja començo a tenir por de com serà això d’aquí a 10 o 20 anys. Em consola imaginar que potser ja no hi seré. Ara només ens falta que comencin a arribar taurons i balenes; els cayucos ja ens rellisquen.
Hi teniu quelcom a dir?

2 comentaris:

Aura ha dit...

Ei, estic per aquí, no "Me he dormido en los laures", no hem va aixó de la política, no sé perquè, jejeje ..., prefereixo opinar sobre altres escrits com el d'avui.
Pobre tauró, finalment la va dinyar!. Però no hi ha res a fer els medis ens atonyinen amb tot de notícies que realment no ho son, sinó que formen part del cicle natural de la vida. Que m'hen dius dels desastres naturals?, son obra de la mare natura, no s'hi pot fer res, pero clar està, l'especie humana con tal d'anar a contra corrent ... Això es el que admiro més dels animals, segueixen el seu cicle natural i instintiu, les seves necesitats, no com la espècie humana, sí moltes vegades sol·lidaria, carinyosa, entranyable, commovedora, però tambè tot el contrari, interesada, malvada i a veure qui trepitja més a qui, però nosaltres ho fem concientment. Aquesta es la diferencia amb el que anomenen animals. Hem va agradar molt una frase que vas posar en un escrit que deia algo així com que a casa teva no tenieu animals perquè no us agraden els esclaus. De fet hem va fer pensar bastant, jo tinc dos gossos, potser estarien millor en llibertat o potser ja no hi serien, pero no per el seu cicle evolutiu, sinó per culpa nostra. Política, pateres, cayucos, violencia de genere, Froilans ... la gent ja n'esta agobiada, o no?

Ale, una abraçada

MoNaLiTzA ha dit...

Si comencem sabent que no seria notícia que un gos mossegués un home, però que un home mossegués un gos, sí...
Que un sard cuegi entre les cames dels banyístes no és res remarcable (a dia d'avui), però que ho fací un tauró de metre i mig, sí.

Aquí ja tenim el titular.

Que un tauró a la platja copsi l'atenció del personal també em sembla normal, en principi. I que fins i tot facin fotos, doncs..., veient des de fa anys i panys com els estiuejants fan fotos a les paneres de peix del pescadors quan atraquen al moll o, com en feien a les grans tonyines pescades a l'ham, no em sembla tampoc res censurable.

Que les agressions i els maltractaments dintre la parella o fora ja ens comencen a resultar monòtons i hi tenim les orelles acostumades? Segurament.
Passa igual amb les guerres i els atemptats.
Però d'això, "la gent" no en tenim tota la culpa.

Estem pagant de les nostres respectives butxaques a persones que, en principi, ens vénen el número de que estàn preparades per a fer front i lluitar contra aquestes injustícies, i a l'hora de la veritat, l'únic que sembla que tinguin a punt, és la butxaca i el compte corrent.

No es legisla contra els maltractadors.
No se'ls dóna la protecció deguda, ni amb la celeritat que els seus respectius casos requereixen, a les víctimes...

Qui en té la culpa d'això
Nosaltres?
Els mitjans de comunicació?
Uhmmm...

Aplica tot el que he escrit també al problema dels cayucos y de les pateres.

D'altra banda anem a tractar el tema dels animals de companyia.

Saps Mèlich que si tothom tingués el seu animal de companyia en les mateixes condicions que han tingut el seu, aquesta gent que tu veus davant de casa teva, plorar i fer dramàtiques escenes quan perden els seus animalons, hores d'ara no t'aterroritzaria tant el supòsit de veure un planeta infestat de gossos d'aquí a 10 ó 20 anys?

Estimat Mèlich, qualsevol animal (racional, o no) pot ser susceptible de ser maltractat i per a evitar-ho o minimitzar-ho, s'han creat institucions específiques. L'Institut de la Dona, les Associacions i Protectores per la defensa dels animals, les entitats ecològiques, Policies, Mossos, Bombers, Guardes Forestals, Instituts per a la protecció dels menors...

Ara bé..., que totes aquestes entitats funcionin o no..., o que estiguin més o menys burocratitzades, no és culpa ni dels que intenten protegir el mitjà terrestre o marí o els qui ens estimem els gossos i altres animals.
Jo diria que és culpa dels mals animals (racionals, o no) que tenint les possibilitats, no fan res per impedir les tragèdies i els desastres que dissortadament son titulars ja massa vistos a tots els mitjans de comunicació.