El Pilar del 3 de vuit

Publicat el 24 d'agost del 2007

% de dedicació*

No vull entrar en l’estira i arronsa, dels sous dels nostres manaires. Perquè sempre és el mateix romanço. Uns quants comentaris als diaris, passa l’aiguat, i fins d’aquí a quatre anys que hi tornarem. El què a mi em té intrigat és un matís, al que ningú en fa ni cas. És l’apartat de les dedicacions. Una mena d’acudit barat que tots ens empassem sense dir ni piu. Al menys, jo no n’he llegit cap crítica ni comentari.
Llegim com s’ha repartit la feina, per exemple, l’equip de govern de Calafell: 3 regidors ho seran al 100% de dedicació. 2 al 95 %. 1 al 90 %. 2 al 85 % (Entre ells l’alcalde). 3 al 70 %. i, 1 al 60 %. Algú em pot explicar aquest poti-poti? Si dedicació és una magnitud de temps, el 100% és el total, no? I a què equival aquest total? A 8 hores, a 12 hores, a 24 hores? Si ens situem en el règim laboral i suposem que dedicació vol dir hores de feina, i que el 100 % de dedicació vol dir 8 h. diàries, resultarà que, de moment, hi ha tres regidors que treballaran més que l’alcalde (un 15% més). La primera reflexió que se m’acut, és: No es van presentar per a treballar per Calafell? Doncs, de l’arrencada, desprès dels sous, ja es marquen els temps de la feina. Què vol dir que una persona dedicarà un 95 % a la seva tasca de regidor? Sí, sí heu llegit bé, 95 %. No n’hi ha per pixar-s’hi? El 95 % de 8h. em sembla que són 7 h. i 36’. El 85% de 8 h. Són 6 h. i 48’. El 70% de 8 h. són 5 h. i 36’....I tirant de calculadora podem comprovar que la dedicació dels regidors ens dona un nombre d’hores que sembla la classificació del Tour de França. Jo havia sentit a dir allò de mitja jornada o treball a tant l’hora. Això dels tants per cent de dedicació, la veritat no ho entenc. Hi ha alguna data realment ridícula: La del 95% o la del 85. A què dediquen el 5% o el 15% restant? I aquest ball de tants per cents i d’horaris, qui els controla? Hi ha una màquina de fitxar? Els regidors tenen un cronòmetre? Això es compleix al peu de la lletra? Per aquests set sous (que són més de set), les regidories amb més dedicació, deuran ser les que millor funcionin, no? En resum i per acabar, unes collonades a les que ningú en fot ni cas i que el veïnat s’engoleix com un babau. No sé si és que ens prenen per beneits o és que realment ho som. Som aquella gran majoria que diuen que és qui decideix, qui mana, el poble sobirà. No em feu riure que se m’obra el tall, com deia la padrina.

* És un extracte de l'escrit publicat, temps enrera en aquest bloc