dimarts, de juliol 17, 2007

Quan es feia la pava

Apunts per a una història de la Platja de Calafell

Don Antonio Pita Sardina

Ja que hem parlat de la mili, voldria fer una crònica entranyable del servei militar en el Calafell pescador.

En la segona meitat del segle passat, la gran majoria de joves de la platja i més d’un de dalt del poble, van fer el servei militar com a “inscritos” a la Marina o, millor dit, a la "Gloriosa Armada Española". Era una mena de voluntariat que garantia el destí a tots aquells “mozos” que s’inscrivissin abans dels 17 anys. Això era degut al temor més arrelat d’aquells anys: el possible destí a l’Àfrica.
Els joves pescadors s’apuntaven a la Marina i, encara que el temps de mili era més llarg, al menys tenien el destí asegurat.
El fenomen de les recomanacions és quelcom innat en els humans i, més encara, en èpoques de necessitat, com van ser els anys de postguerra. Pel què feia a la mili, tothom cercava la influèscia d'algun alt càrrec de la política o del exercit per assolir una bona situació.
Acabada la guerra, a la platja de Calafell va aparèixer un personatge, oficial de la Marina, que passava la temporada d’estiu a cal Pilis.
Era Don Antonio Pita Sardina: “el "Comandante Pita”.
Des de l’aparició d’aquest senyor, tots els calafellencs que ho sol·licitaven, tenien el destí assegurat durant tota la mili i "don Antonio" tenia assegurat el peix, cada dia. Estava destinat, de càrrec, al Ministeri de Marina de Madrid. Després del període obligatori d’instrucció a Cartagena o al Ferrol, els mariners de Calafell eren reclamats per Don Antonio (així l’anomenava tothom) i entrava en un lloc segur, al ministeri. Els reclutes substituïen els veterans en els destins.
Aquesta recomanació era un fenomen tant corrent, tant natural que, mai ningú, es va atrevir a plantejar, criticar ni denunciar. Es donava per fet, era lògic en aquells temps i era el plat del dia en tots els àmbits militars i civils. Encara avui es practica i es practicarà, amb més o menys subtilesa però sense data de caducitat. És part de la nostra picaresca o com li vulgueu dir.
A Calafell li havia tocat Don Antònio Pita. Alguns l’anomenaven més vulgarment "el Pita".
Van ser un bon grapat les generacions, des d’acabada la guerra fins els anys 70, en què el mecenes va morir, que van complir amb l’obligació militar en el Ministeri de Marina de Madrid. Algun em comentava que en el ministeri deien “ Ya llegan los de Calafell”. Allí hi tenien el seu gheto muntat. Es va donar el cas, en algunes famílies, que pare i fill van fer el “servei” amb el Pita.
Diuen que era un home molt generós i complidor. Jo encara recordo que, mentre va ser viu, cada any felicitava els Nadals al meu sogre, que va gaudir de la seva protecció i d’una bona amistat, des de la seva estada a Madrid.
D’aquest fet ens en podria fer una bona crònica el Vicenç Soler. En un programa seu de Calafell ràdio que compartia amb la Remei Ferrerons, “El nostre temps”, l'any 1988 va reunir més d’una trentena d’ex “marineros” calafellencs, de diverses generacions, que havien estat al Ministeri de Marina de Madrid.
Va ser una trobada emotiva. Tothom va parlar de la seva experiència militar a la capital d'Espanya. Hi va haver anècdotes de tota mena i records emocionats en relació amb don Antonio Pita.
Són vivències populars, minses, humils, però tenen el seu valor nostàlgic entre els veïns de la Platja. De quan Calafell era el pòsit amb "més fusta"* del litoral tarragoní. Avui, les barques amarren a Vilanova, la platja, de fa temps, ha canviat "d'ofici"** Volen recuperar la pesca en el port de Segur. Si és així, serà l'inici d'una nova història. Amen.



A les imatges hi podem veure una cartilla naval d'allistament del Pere Vernet "l'Aleman" de l'any 1941. la fotografia següent és d'un grup de mariners passejant per Madrid, entre ells , el Marcel.lí Bolet i el Jaume Domingo "el Renec". Les dues últimes imatges són del dia del programa"La nostra gent" a Calafell ràdio, presentat pel Vicenç Solé i la Remei Ferrerons. Era l'any 1988. Hi ha, com podeu veure, calafellencs de la Platja i del poble, de diverses generacions. Alguns d'ells, malaurdament, traspassats.

* S'emprava l'expressió "més fusta" que volia dir "més barques"
**La paraula "ofici", entre els mariners, es referia al tipus de feina que es feia: "arrastro", a la sardina, al curri, etc...

5 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Òndia! Ara, amb la foto, a veure si mon pare se'n recorda de 'l'Aleman'. Tenia 12 anys més que el papa i va marxar a Calafell, però igual li ve a la memòria.

La teva història és parella i bessona de la dels mariners de la Cala. El que passa és que aquí potser calia fer més reverències, perquè els mecenes de torn sempre solien ser amistats de... i llavors les "ofrenes" s'havien de multiplicar (mai dividir) per dos, i clar..., tothom no tenia la bossa tant gran com per a adquirir la recomanació d'algun 'peixot'. Com el meu pare, que va fer la mili sense padrins, però amb molt bons companys que sempre l'aconsellaven i així va passar un bon servei, sense gaires penúries, fent primer de panader i després de pintor en el minador "Eolo".
Mon germà en canvi si que va patir el padrinatge. I dic patir perquè l'únic avantatge que va aconseguir, va ser fer la mili a prop de casa, concretament a la comandància de marina de Tarragona. Va ser el xofer del comandant. Aquest destí semblava còmode en un principi, però quan van comen´çar les guàrdies i els serveis al comandant a discreció, la cosa no ho va ser tant. Tenia molts pocs permisos, només algun franc de ria dia sí, dia no, i vas que xutes.

Així doncs, es van pagar el gust i les ganes de que el nen estés a prop. Segurament si s'hagués quedat a Cartagena no hagués estat malament.

L'oient espantat ha dit...

Mèlich, perquè ho sàpigues: han destituït la directora de Calafell Ràdio i demà s'incorpora de nou el que tots sabem.

MoNaLiTzA ha dit...

Tots NO ho sabem! >:¬|

Va! Va! Que jo vull saber-ho!

Jué! Això sí que és vidilla, no com a la Cala, que tot ho fan molt bé i mol legal! (JA!JA!JA!JAAAAAAAAAAAA!!!)

el Mèlich ha dit...

Benvolgut oient espantat:

De què ve l'espant paissano?
Que ho veus molt negre?
Ja estem acostumats al "baile" de directors i funcionaris. Alcalde nou, tribu nova.
Vols dir que tornaran les trucades eròtiques?

No pateixis home que Calafell, segons diuen, va bé i encara hi anirà molt més.
Gràcies per la primicia. Jo ara a l'estiu no em moc de casa . Ja saps, jo "hiverno a lestiu".

Salut!!
Mèlich

el Mèlich ha dit...

Sí oient espantat, ets un crack de la notícia.
Avui surt publicat al 3devuit. El Rosos ja ha pres "reposició" esperem que no li vingui una altra depressió com la de fa uns quants anys.