Si heu entrat en aquest blog per la via de la web http://www.elmelich.com/, haureu vist que cada setmana (més o menys), inserto un refrany i una frase a l'encapçalament.
Per als qui no l'heu visitat, reprodueixo la frase aquí perquè penso que és molt adient als comentaris i rèpliques que s'han fet per aquí, aquests darrers dies:
"No tens enemics? Es que mai no has dit la veritat o estimat la justícia "
(Santiago Ramón i Cajal)
Santiago Ramón y Cajal (feu clic) neix el dia 1 de maig del 1852 a Petilla de Aragón (Navarra).
El 1906 rep el premi Nobel de Fisiologia i medicina.
Va descobrir la polarització dinàmica de les neurones i va dibuixar per primera vegada la "Textura del sistema nerviós de l'home i dels vertebrats.
Mor a Madrid el 17 d'octubre del 1934.
La seva biografia es pot admirar en una magnífica versió cinematogràfica "Salto a la glòria" interpretada magistralment per Adolfo Marsillach i dirigida per León Klimovsky.
Diuen que era un home molt humil i introvertit. Es va passar gran part de la seva vida tancat en el laboratori, treballant sol.
Hi ha una anècdota que il.lustra el seu tarannà, escenificada en la película: És al llit amb la seva dona i a les tantes de la matinada, truquen per entregar-li un telegrama urgent. Ell el llegeix i es torna a ficar al llit. La seva dona, mig endormiscada, li pregunta de què es tracta. Ell li respon " Lo que nos faltaba. Me acaban de conceder el Nobel".
Quina enveja més sana li he tingut sempre a aquest home. Pobre de mi.
Per als qui no l'heu visitat, reprodueixo la frase aquí perquè penso que és molt adient als comentaris i rèpliques que s'han fet per aquí, aquests darrers dies:
"No tens enemics? Es que mai no has dit la veritat o estimat la justícia "
(Santiago Ramón i Cajal)
Santiago Ramón y Cajal (feu clic) neix el dia 1 de maig del 1852 a Petilla de Aragón (Navarra).
El 1906 rep el premi Nobel de Fisiologia i medicina.
Va descobrir la polarització dinàmica de les neurones i va dibuixar per primera vegada la "Textura del sistema nerviós de l'home i dels vertebrats.
Mor a Madrid el 17 d'octubre del 1934.
La seva biografia es pot admirar en una magnífica versió cinematogràfica "Salto a la glòria" interpretada magistralment per Adolfo Marsillach i dirigida per León Klimovsky.
Diuen que era un home molt humil i introvertit. Es va passar gran part de la seva vida tancat en el laboratori, treballant sol.
Hi ha una anècdota que il.lustra el seu tarannà, escenificada en la película: És al llit amb la seva dona i a les tantes de la matinada, truquen per entregar-li un telegrama urgent. Ell el llegeix i es torna a ficar al llit. La seva dona, mig endormiscada, li pregunta de què es tracta. Ell li respon " Lo que nos faltaba. Me acaban de conceder el Nobel".
Quina enveja més sana li he tingut sempre a aquest home. Pobre de mi.
1 comentari:
Ahir a la nit, en el programa Afers Exteriors de Miquel Calçada a Filipines, va sortir un home tallat amb el mateix patró, es diu Juvenal Sansó. Fill de Reus, ha viscut una meitat de la seva vida a França i l'altra a Filipines on, és un personatge altament reconegut, malgrat ell no es veu el mèrit per enlloc i l'unic que vol, als seus setanta-vuit anys, és no deixar d'aprendre. Diu que el temps se li esgota i el seu cervell no para, i necessita saciar-lo d'aquesta avidesa de saber, de qüestionar-se mil i un dubtes, d'assimilar tot el que els seus ulls veuen i han vist. En Juvenal és pintor i ha viscut els moments més crus de Filipines.
Sansó, l'any passat va rebre la medalla presidencial al mèrit i fins i tot hi ha un carrer amb el seu nom a la capital filipina.
Publica un comentari a l'entrada