La Mare de Déu del Carme

Record i tradició

Cantava aquella cançó popular:

Mare de Déu del Carme què us he fet jo
Que m’heu pres l’arengada del senalló.

A Calafell la Mare de Déu del Carme ha perdut protagonisme des que va deixar de ser la Festa Major del Poble. Després de restituir la Festa de la Santa Creu, la gran patrona del mar ha tornat a la platja per a ser passejada en barca i prou.
No sé perquè per a molts de nosaltres la Verge del Carme té quelom a veure amb la nostra joventut.
Els que encara vam fer la mili, i en el meu cas a la Marina, la festa del Carme ens recorda aquell quarter de Cartagena engalanat de domassos, amb la formació al pati i un espectacular cant de la Salve:

Salve estrella de los mares!
De los mares Iris
De eterna aventura
Salve
Fènix de hermosura,
Madre del Divino amor...



Aquell dia hi havia “rancho especial”, amb xampany, (Aleshores encara no havia nascut el cava) i galetes.
Què voleu que us digui. Són records que no ens deixen. Jo no crec ni en Déu ni en Santa Maria però quan recordo el cant d’aquella salve, doncs mira...
Diu en serrat:
“Temps eren temps, que més que bons o dolents, han estat els meus i han estat els únics” .
Però la nostra relació amb la verge del Carme, no acaba aquí. En la nostra joventut quan la mare o algú que t’estimava et feia l’obsequi d’una medalla, popularment es regalava l’escapulari de la Mare de Déu del Carme d’or que ens penjàvem en una cadena al coll.
Perquè aquesta Mare de Déu?

A Calafell, podeu admirar l’imatge de la patrona dels mariners, a l’entrada de la Confraria de Pescadors de la Platja. Cada any les barques surten en una emotiva processó marítima.
En tot allò popular, es barreja la devoció amb la tradició i molts símbols perden
La seva essència purament religiosa per esdevenir icones populars i fins i tot paganes.
Al pescador que no va mai a missa i renega de tant en tant, no li toquis la Verge del Carme que passeja orgullós dalt de la seva barca.