diumenge, de juliol 15, 2007

Un anònim més, ja no ve d'un

La mala bava i l'odi, són fàcils de detectar.
I quan no es té la valentia de donar la cara, encara es veu més el llautó. No cal que us expliqui què és treure les coses de context. Ho podreu comprovar seguidament:
El Sr. o senyora tips de sabut , en el seu verinós comentari, desenpolva de forma demagògica, un cas que, sigui a qui sigui, no va interessar esventar. És veu que hi havien moltes cues de palla. Jo, que només escric bestieses, vaig ser dels pocs que va treure el tema a la palestra. Pel què es veu, hi ha qui recorda les meves bestieses de fa 6 anys.
No vull fer cap comentari més, jutgeu vosaltres mateixos.
I gràcies per visitar el meu blog, per a mi, tot un honor. Prefereixo tenir que desitjar, com diu l'antic adagi.

Aquí teniu l'article sencer:
Publicat 21/09/2001
906

I va, agafa les factures de telefònica i en fa fotocòpies... I les escampa pel poble acompanyades d’unes explicacions escrites amb l’habitual mala llet dels anònims. Sense preveure les conseqüències. Els imbècils no mesuren mai la pols que poden aixecar els seus actes. El veïnat, per aquesta via, s’assabenta que algú des de Calafell Ràdio ha satisfet les seves calentors d’entrecuix, via telèfon eròtic... Això passava el setembre del 1998.
I la gent riu. L’assumpte de l’api sempre fa riure. I si ho amanim amb el morbo de que el “pecat” s’ha fet des de la Casa Gran (la ràdio és municipal), més motiu per la gresca.
Les autoritats diuen que investigaran. Si ho fan, han de desfer tota la troca: Esbrinar qui es desfogava trucant al 906. Qui ha escampat les fotocòpies (parlem de fotocòpies, no de rumors). Algú, autoritzat o no, ha accedit al calaix de les factures de l’Ajuntament i les ha fet públiques sense identificar-se. I, finalment, qui controlava, l’any 98 les despeses del municipi i no va denunciar aquests fets. La cosa té pebrots. No fem conyeta Sr. Alcalde. Deixem-nos de passar la patata calenta (mai tant apropiat) dels uns als altres. Aquest afer, tant frívol en aparença, pot ser el nas d’un iceberg d’actes similars, molt més greus.
Els calents que ofeguen els seus fogots libidinosos amb el 906, que ho paguin. Però hi ha més responsabilitats: Qui ha esventat els fets, amb maniquees intencions perquè no ha donat la cara, tampoc se n’ha d’anar de buit. I els encarregats de controlar els comptes de l’Ajuntament, tres quarts del mateix.
Aquí, o riem tots o no trempa ningú.
Josep Mèlich.

6 comentaris:

Tips del Sabut ha dit...

Mèlich, i perquè no publiques l'article que vas treure al Diari del Baix Penedès en què et mostraves d'acord amb les trucades i t'oferies a posar calers perquè la gent es continues esbravant a càrrec dels contribuents?

I en què repeties la teoria de què qui havia tret l'escàndol a la llum tampoc havia de marxar "de buit"?

Mèlich, l'anonimat té moltes formes. Hi ha qui l'utilitza per covardia. Però hi ha qui l'ha de fer servir perquè no té la immensa fortuna que teniu alguns de tenir la vida resolta.

Mèlich, no serà que, en el fons del fons, no t'interessava que aquell afer veiés la llum pública? Que se'n concretessin, via factura, els dies i les hores, de la fetxoria? Que tu hi anaves molt a la ràdio en aquella època...

Veus que fàcil és repartir odi i verí, si se'n tenen ganes... Veus què fàcil que és jugar amb mitges veritats i insinuacions, però fent veure que en aquest poble l'únic que parla clar i català ets tu...


Això és exactament el que fas tu i si quatre ignorants et tenen per un intel·lectual, és el seu problema, pobres desgraciats. Escrits com aquests que comentem farien sentir-se orgullosa a la propaganda nazi. O a l'estalinista.

Que tot plegat t'ho arriben a publicar indica la pobresa del periodisme.

I que consti que el Mèlich no trucava al telèfon eròtic. Que tothom sap qui va ser, i si no pregunteu-ho que us ho explicaran.

Tips del Sabut

el Mèlich ha dit...

Benvolgut/da tips de sabut.
Saps, saps qui sóc, saps on visc.
Pots deixar de ser anònim, si vols, només amb mi, dirigint-te al C. Mallorca 30 de la Platja de Calafell o al meil que ja coneixes i que et repetaixo per si se t'ha oblidat. famelbol@yahoo.com (Si no t'identifiques no el respondré.)
Dit això, uns apunts més i dono per tancat aquest absurd i ridúl diàleg.
T'agraeïxo que em vulguis fer protagonista de la teva literatura. Gràcies.
Ja deus saber que puc "eliminar", "controlar" i "censurar" tots els comentaris que m'arriben. Com pots veure, no ho he fet. Aleshores, pots comprovar que no dec ser tant Nazzi ni tant stalinista.
Tot i que el teu darrer escrit voreja l'insult i la calumnia, per no dir que la practica, l'he coservat tal i com l'has escrit.

Si segueixes comentant també permetré la publicació. Penso que moltes vegades, els comentaris retraten bé a l'autor.
Al final has vist que l'has cagat i has aclarit que "el Mèlich no trucava al telèfon eròtic". Perquè més amunt hi havia insinuacions com aquesta "Mèlich, no serà que, en el fons del fons, no t'interessava que aquell afer veiés la llum pública? Que se'n concretessin, via factura, els dies i les hores, de la fetxoria? Que tu hi anaves molt a la ràdio en aquella època... "

I això entra en terreny perillós i em podia fer molt mal.de fet segons qui ho llegeixi (els que tu anomenes sovint) potser ho farà.
ja saps "calumnia que algo queda"
De totes maneres, ja tinc la closca com una tortuga.

En l'article que reprodueixo deixo ben clar que s'havien d'haver aclarit bé les coses.encara avui, seria un bon exercici democràtic aclarir-les. No es va fer, perquè? Potser tu deus saber-ho, quan el tema tant t'interessa. jo ho ignoro.
A mi m'agradria que un dia se sabés tot, però aquest dia potser arribarà quan s'escrigui una nova història de Calafell d'aquí a un segle, més o menys.
Company/a la veritat és molt dura, com la d'aquell que se la pelava pagant tu i jo.

Bé, dit això, et comunico que no faré cap més comentari d'aquest tema. Tu pots escriure el què vulguis.
Sempre dins dels límits que el sentit comú permetin.Ni insults, ni cal.lumnies, ni falsetats.
No voldria pas que aquest blog fos la claveguera de les teves ires.

gràcies per la teva nova visita.

Salut!!
J. Mèlich

PD. L'article que esmentes del Diari Baix Penedès no el tinc arxivat, però, si tu me'l fas arribar (sencer)el publicaré.Encara que penso que amb el que he insertat queda tot ben clar.

Trini ha dit...

Com m'graden els "cotilleos" hehehe...

Jo veig, llegint entre línies que no va molestar tant en el seu temps la malversació pseudoeròtica de diner públic al meu amic Mèlich, com encara molesta hores d'ara a "algú" amb més por que vergonya, el fet de que en l'article en qüestió es volgués encastar la mateixa clatellada a qui li fotia al "manubrio" pagant la penya, com a qui ho va permetre i qui ha va divulgar sense donar la cara (com ara mateix està passant en aquest bloc. curiós!)

I es que encara hi ha gent que es pensa que pot tirar la pedra i amagar la ma i que no passa res, més qui ha rebut el cop. I això gràcies a Déu. o a qui sigui, ja fa molt que no va així.

Jo en sóc espectadora de tot plegat, i, malgrat la meva amistat amb en Mèlich, no em deixo condicionar per res i això ell ho sap. Així opino que qui vol apedregar n'ha de saber assumir les conseqüències, sinó ha de saber callar com un buda, ja que tota la fel que deixés anar estaria absolutament exenta de tota credibilitat, tal com ara.

L'oient espantat ha dit...

Mèlich, perquè ho sàpigues: han destituït la directora de Calafell Ràdio i demà s'incorpora de nou el que tots sabem.

MoNaLiTzA ha dit...

Una altre cop?

Mèlich, ara que ja tens l'identificador d'intervencions en el bloc instal·lat, suposo que ja el hi podràs tocar la cresta a aquests lloros que no paren de repetir el mateix, no?
Vaja..., si vols. Potser en conformis en saber qui son i somriure per sota el nas, ;) hehehe...

A lor off kisses, guapíssim!

Jose (UOC) ha dit...

Amigo tips del sabut, el dejar de ser anónimo en internet no es cuestión de tener la vida solucionada, es cuestión de tener ganas de dejar de serlo.

Continue usted siendo un cobarde que este pueblo está lleno de ellos.

Un amigo UOC.